Comunicat del Rubén Escartín

Com a cap de llista del moviment SOC, em sento molt satisfet pels resultats. Ahir 27 a la nit, confesso haver tingut moments de desànim, al no veure'ns dintre ni tan sols de l'1% del total dels vots, però aquest matí, al veure el diari, i adonar-me que erem la novena força política de catorze, que vam començar la campanya fa dues setmanes, sense recursos econòmics però amb moltes ganes i il·lusió, que el que nosaltres plantegem costa d'entendre, de pair, de valorar, d'etiquetar, que hem arribat a 158 persones que han confiat en nosaltres, que vam donar l'oportunitat de nèixer a un grup de música jove, que vam donar l'oportunitat a la gent de Lleida a sentir que és l'energia i a experimentar el plaer de la meditació en moviment (taiji), i que vam donar l'oportunitat a que cadascú sembrés el seu desig de futur per Lleida, ESTIMATS GERMANS, HEM GUANYAT !!!!!!!!!!!! Hem guanyat perquè hem demostrat que es pot fer, es pot fer Neopolítica, i es poden canviar les coses.

Ara ens queda un llarg camí, un camí de planificació, un camí d'acció Neopolítica, un camí en el que el grup es consolidarà, creixerà, s'espandirà i com tot procés natural d'un ésser viu, es reproduirà. I arribat el moment de morir, ho farà deixant pas a nous moviments que a partir del que nosaltres hem après, ells començaran una nova tasca cap al destí de la humanitat, ELEVAR LA NOSTRA CONSCIÈNCIA, la nova ERA POLÍTICA, ja ha començat.

Rubén Escartín. Cap de llista.

A les 158 llavors

Gràcies a tots els que volem començar a creure en una nova política, ...perquè només nosaltres podrem canviar-la.

Una llavor és lleugera per ser transportable fàcilment, pot romandre inert molt de temps, inclús segles. Però com porta el germen de la vida, i un bon dia, les condicions devenen favorables, i germina, i pot convertir-se en una bella flor, o en una tomaquera de fruits deliciosos o en un robust arbre de 112 metres d'alçada.

La llavor té una potencialitat asombrosa, però també pot quedar-se esperant pacientment, la vida no te presa, simplement apareix quan apareix, passa quan passa, és quan és. A partir d'ara què voleu que fem?...

Font: http://www.elpais.com/comunes/2007/elecciones/municipales/Lleida/25/120

Acte de fi de campanya

Crònica del final d'una aventura:

Lleida, 24 de maig de 2007, a les 20:30h a la Plaça Sant Joan. El candidat a l'alcaldia per Societat Civil, Rubén Escartín, ha començat l'acte parlant dels inicis del partit, la neopolítica, els actes públics fets durant la campanya i les propostes generals de SOC.

Després s'ha llegit un manifest realitzat per joves estudiants d'ESO amb el tema de "La consciència del canvi climàtic" ambientat amb música en directe.

Li ha seguit una representació teatral sobre "La Mare Terra i els problemes amb els seus fills els humans", realitzada per tres joves actrius. (la representació ha estat escrita i dirigida pel Rubén Escartín).


L'acte ha finalitzat amb l'actuació musical del jove grup neopunk "Golpe al Estado".

Hem repartit unes 100 peces de fruita ecològica (pomes, plàtans, llimones) entre els assistents a l'acte.
En la nostra línia ideològica, hem dedicat atenció als joves: els hi hem ofert un espai d'expressió sense censures, i ells ens han ajudat a concretar les nostres propostes creant un acte més creatiu i enriquidor. Mil i una gràcies a tots ells.

La gent de SOC volem agrair públicament al dibuixant Jordi Balasch la seva especial atenció i dedicació, al incloure'ns cada dia i amb tant enginy a la vida política de Lleida de la darrera setmana. Ha sigut un honor inspirar el personatge del soc, i per a nosaltres ha sigut la millor presència que hem pogut tindre a la premsa. Els acudits gràfics de ByBalasch surten al diari BonDia, et convidem a visitar la seva web www.bybalasch.com per passar una boníssima estona amb altres acudits de l'actualitat.

NEOPOLÍTICA

NEOPOLÍTICA

Aquest és un dels artícles més visitats, et convidem a entrar en www.neopolitica.blogspot.com

"Imaginem una nova política, totalment diferent al que els polítics actuals ens tenen acostumats. La neopolítica és un concepte que està agafant força en les societats civils democràtiques. Hem de buscar les seves arrels en els moviments altermundistes, que declarant-se en essència apolítics, com a fruit d’una evolució natural, estan redireccionant les seves forces prenent posicions en la vida política de les seves comunitats. Un altre món és possible, i una nova política és necessària.
Que ja no ens sobti que el José Bové, líder antiglobalització mundial es presentés a les eleccions presidencials franceses obtenint 483.008 vots (un 1,32% de la participació a la primera ronda); o la Rigoberta Menchú (Premi Nobel de la Pau 1992) es presenti a les eleccions presidencials de Guatemala amb un nou partit anomenat Winaq (que en la llengua quiché significa equilibri i integritat); o que el Dario Fo (Premi Nobel de Literatura 1997) amb 81 anys s’erigeixi portaveu dels okupes i es presenti a l’alcaldia per Milà. Tots formen part d’un grup d’intel·lectuals conscients del moment en que vivim i disposats a curar les ferides del món. En les seves accions es reconeix la responsabilitat del qui pot influir sobre la mentalitat d’alguns pel benefici de tots.
Les línies mestres de la neopolítica són: uns ideals elevats, doncs el pragmatisme i el materialisme ens està enfonsant en la misèria intel·lectual i cultural; una actuació local i pensament global, vivim en una ciutat i també en un planeta, actuem doncs amb consciència; una participació política activa, vivim en societat, l’abstenció del vot pot ser una opció irresponsable (els governs corruptes es veuen beneficiats i tota la societat ho paga), cal trobar o cal crear nous partits amb valors i propostes que ens identifiquin; un nou pensament polític, desprendre’s completament dels vells pensaments polítics (dretes, esquerres, liberalisme, conservadurisme...) que han dividit històricament a les societats i encara les divideixen; una política transcendental, sense una concepció espiritual de l’esser humà no hi ha ni ètica ni civisme definits, les religions poden arribar a dividir, però l’essència espiritual ens uneix a tots; l’equitat i la diferència, la igualtat no és un valor, és un dret, i en la diferència està la força d’una comunitat, cadascú ha de realitzar el seu propi camí personal.
La reforma de la política és un procés imparable. En aquest país o nació o estat o com se li vulgui anomenar (a la fi només és una porció de terra), s’entén que els polítics que van instaurar la democràcia s’hagin fet molt addictes al poder. Però aviat li tocarà el torn a una nova generació de persones integres i compromeses amb la societat. Ells, recuperaran els valors que dignifiquen a l’humanitat i ens faran despertar d’aquesta zombicràcia. Que tothom es prepari pel canvi."

Javier Gome. President de Societat Civil (SOC).

SOC proposa la Salut Preventiva

"Una vintena de persones van poder gaudir d’una classe magistral de taixí-xikung dirigida pel propi candidat a l’alcaldia per SOC Rubén Escartín (professor d’aquesta disciplina des de fa deu anys). La majoria eren simpatitzants del nou partit, però també es van afegir alguns espontanis que passejaven per Pi i Maragall dissabte al vespre. L’acte va tindre lloc a la plaça de davant de l’Auditori. Es van repartir uns 1100 díptics amb l’ideari i les propostes del neopartit. L’acte estava ambientat amb música xinesa relaxant i molta gent es parava a veure la fluïdesa dels moviments del taixí.
L’acte estava titulat “SOC proposa la Salut Preventiva” i representa la nostra implicació activa per desenvolupar una cultura de la salut integral dins la societat, i anar abandonant el model de la medicina basat quasi exclusivament en l’estudi de la malaltia."

Un nou color. Una nova política.

El color de SOC és diferent bàsicament per quatre aspectes:

1. És un partit exclusiu de Lleida. Societat Civil ha sigut creat per gent de Lleida i només es proposa fer una actuació local autodependent.

2. És un partit amb un discurs clar pero inclassificable. Nosaltres proposem desenvolupar la Neopolítica. Volem superar plantejaments polítics caducs com les esquerres, les dretes, el liberalisme, el conservadorisme, etc.

3. És un partit que va a buscar un nou vot. La meitat de la gent que pot votar s'absté, i dels que voten hi ha molts no convençuts. Els partits actuals, i els nous amb discursos similars als ja coneguts, no faran que la gent que ara no vota vulgui votar. Això només ho aconseguirà la política que connecti amb els nous valors d'una societat emergent.

4. És un partit d'ideals elevats. Tenim els peus ferms a terra i el cap lliure al cel. Estem en desacord amb qui parla d’utopies irrealitzables i només es dedica a la crítica sense acció. Les utopies d'avui són les realitats de demà.

Gràcies a tots els que creieu en una política diferent, perquè SOC també l'heu fet vosaltres.
Si vols, si hi creus, si ho sents, ...només llavors vota SOC.

www.neopolitica.blogspot.com

Reculls de prensa 14 de maig

La Mañana fica en la seva portada Un partido capta votos en Lleida con "psicomagia" (al partit ens hem quedat bocabadats, de veritat).

I l'article de la pàgina 13 versa així:

Societat Civil realiza un acto electoral "psicomágico" en la Rambla.

Lleida L.A.P.

Societat Civil, una de las candidaturas que se presentan a la alcaldía de Lleida, organizó este fin de semana un acto electoral definido por la candidatura misma como "psicomágico" en el que invitaban a la gente a introducir semillas en tiestos y regarlas para que, después, el partido pudieran plantarlos en "huertos de la ciudad de Lleida".

El acto servía según Societat Civil para explicitar el lema -Una llavor de consciència- con que participan en los comicios. La siembra se realizó el sábado en un tenderete dispuesto de la Rambla Ferran y pretendía hacer "reflexionar" sobre la "necesidad de sembrar una nueva conciencia política". Societat Civil es un neopartido en cuyo ideario se mezclan proclamas ecologistas -"la tierra es lo primero", dicen- con llamamientos a "superar" la democracia actual con una herramienta que el grupo bautiza como "neopolítica" pero que no se define.

Societat Civil parece ser fan de Alejandro Jodorowsky, un cineasta chileno que acuñó el término psicomagia para referirse a una supuesta técnica de sanación espiritual y somática que inventó él mismo, pero también parece próxima al filósofo medieval Guillermo de Occam, que aseguraba que la respuesta correcta siempre era la más simple. Societat Civil, casi citándolo, prefiere decir que "la simplicidad es el modelo vital que aporta más libertad".

El BonDia a la pàgina 8 fica una foto molt bonica de l'acte del dissabte i remarca l'eslogan "una llavor de consciència". I diu:

Societat Civil tria la Rambla Ferran per a un acte al carrer.

El partit Societat Civil (SOC) va triar dissabte la Rambla Ferran per a fer un acte al carrer per impulsar l'eslògan Una llavor de consciència, que consistia en què els vianants havien de posar terra en uns petits testos.

El Segre en la versió castellana diu:

Otros partidos

Sociedad Civil presenta su programa electoral

Lleida. La formación Societat Civil (SOC) celebró el pasado sábado un acto público en la Rambla Ferran en el que sus candidatos repartieron 800 dípticos con el programa de la formación. La SOC defienden la "despolitización" y "pedir responsabilidades a los partidos que gobiernan cuando los servicios o la gestión administrativa es deficiente". La formación propone también un sistema agrícola basado en la ecología y la eliminación de los productos transgénicos.

"Una Llavor de Consciència"

Dissabte 12 maig per la tarda, la gent de SOC vàrem muntar una paradeta a la Rambla Ferran i fent una mena d'acte psicomàgic per simbolitzar el nostre eslògan “una llavor de consciència”. L’acte es tractava de convidar als vianants a ficar terra en uns petits testos, ficar-hi unes llavoretes d’hortalisses (raves, enciams, cebes, etc) i regar-les. Els testos formaven al terra les sigles de Societat Civil (SOC). Anunciem que totes les torretes seran trasplantades i cuidades a l’horta de Lleida. Les llavors de la gent germinaran i donaran fruits.
El motiu d’aquest acte és la reflexió subconscient de la necessitat de plantar la llavor d’una nova consciència política, pel desenvolupament just de la societat present i futura. De les 90 torretes que la gent ha plantat, més o menys la meitat les han plantat nens (ells són la llavor del futur). Vàrem repartir uns 800 díptics amb el nostre ideari i propostes. Sobtosament hem parlat amb molta gent amb ganes d'una nova política. La Neopolítica està arribant al carrer!

www.neopolitica.blogspot.com

Presentació a la Biblioteca

Dijous 10 a les 20 hores vàrem presentar Societat Civil als mitjans i a la ciutadania. Fidels a fer una política integra, útil, i des del cor, ens hem presentat ara, per què ara és el moment.
Veiem que no és bo per a la societat, que el polític faci avorrir la política amb la seva presència i ostentació de poder molts mesos abans de les eleccions. Si s’ha de dir alguna cosa de profit, es pot dir en un moment. Així que, els 15 dies de campanya que marca la llei electoral, són més que suficients, fins i tot pels sofistes més xarlatans.

El logo de SOC

El procés creatiu del logo

per Jordi Ferrer

Claredat, tranquil·litat, solidesa, diferent,…
Aquests han estat alguns dels elements claus per a la creació del logotip de SOC.
Un logotip que vol expressar allò que representa, allò que tots plegats teníem al cap i volíem representar de forma visual.
Tots els elements havien de jugar el seu paper, la tipografia, el color, les formes, etc. Així que vàrem anar per feina, no teníem gaire temps pel davant.
El punt de partida era un logotip en blanc i negre amb les lletres i paraules ‘SOC societat civil’ dins d’un rectangle. Un bon començament per la seva solidesa, claredat, però que necessitava dir més, allò que som.
Inicialment la intenció era acabar de perfilar el que teníem, però sense fer grans canvis, doncs ja ho faríem més endavant. Així doncs, es va començar per cercar una tipografia molt clara i suau, treure duresa al rectangle arrodonint els angles i cercar una gama de colors vibrants, però que no fossin ja utilitzats per altres partits.
Dins de les opcions de rectangles de cantonades arrodonides es varen introduir cercles com a caps de persones, perquè som gent i representem a gent. De diverses combinacions de cercles es va passar a plantejar el cercle en comptes del rectangle com embolcall. Ja sé, ja sé, es sortia de lo pactat, és a dir, de fer uns petits retocs, però l’explosió creativa havia començat i ja era difícil de posar-li fre. Sabíem que havíem de ser diferents a la resta, perquè creiem que el nostre missatge és diferent i allí mateix sorgia l’oportunitat. El cercle podia representar la terra, la terra és molt important per nosaltres, i els cercles més petits podien envoltar-la en formacions que donaven a la imaginació, tant podien ser el caps d’unes persones, com les formes sinuoses d’un camp, d’uns turons. Teníem la terra, les persones i ens calien cases, així que vàrem posar-li uns rectangles a forma d’edificis per conformar la societat.
Ep! M’oblido d’un detall final, si és clar, el mixó que vola i que li dóna el toc final, representa el conjunt dels animals, també els defensem!
Mentre escrivim això ens adonem que alguns dels elements que conformen el logotip no han estat planificats i que és ara quan revisem lo fet que fem conscient la seva aparició espontània, la seva transformació.
Agraïments a tots aquells que han participat amb els seus comentaris i suggeriments!

Propostes d'Actuació

El mediambient de Lleida

Lleida paradís d’agricultura ecològica i lliure de transgènics. Valoritzem l’únic model d’agricultura sostenible i respectuós amb la terra.

Començar a valorar efectivament i accelerar el procés d’implantació de les energies alternatives en l’àmbit municipal. Donar a conèixer massivament les possibilitats reals d’algunes fonts d'energia sostenible. Per exemple, el biocombustible. Però sobretot l’energia solar, fent ordenances que obliguin a ficar als terrats dels nous edificis plaques solars, i a mig termini a tots els edificis de la ciutat on sigui viable.

Dedicar especial atenció als ambients naturals propers a la ciutat com l’horta de Lleida i la Mitjana. Estudiar la possibilitat de crear en ells un model de bioconstrucció d’ecoaldea sostenible que pugui també ser un exemple exportable a d’altres poblacions amb gran component rural.

Controls efectius d’emissions de gasos dels vehicles, amb multes més severes i retirada de la circulació si s’escau. Igualment, amb el tema de la contaminació acústica, provingui de vehicles, obres o locals. I també un estudi municipal de l’efecte sobre les persones de l'acumulació d'ones vibrants a causa de les antenes de telefonia mòbil, el sistema d'internet wifi i d'altres. La història ens diu que no hauriem de pensar en el desenvolupament tecnológic sense conseqüències.

Els parcs són molt valorats pels ciutadans. Un parc funcional s’espera que sigui una mena de reserva natural dins la ciutat. Així doncs, cal reformar l’estètica caduca de les places fredes, obrint espai a la terra i als jardins transitables potenciant l’ús d’arbres i plantes autòctons, abandonar la gespa (que consumeix molta aigua i es prohibeix trepitjar-la), ficar w.c públics (nets i gratuïts), ficar fonts per beure (que funcionin), etc.

Definitivament, s’ha d’apostar de veritat pel carril bici. La gent que necessita utilitzar la bici es juga la vida contínuament quan surt al carrer, això és un problema. Sinó hi ha una via apropiada i segura, la gent no substituirem el cotxe per la bici com a mitjà vàlid de transport alternatiu. Com és que aquest model funciona en ciutats més grans i a Lleida no s’aconsegueix? Reflexionem entre tots, doncs si no fiquem voluntat, tard o d’hora s’hauran de prendre mesures dràstiques per frenar el tràfic insostenible de la ciutat. Aquesta pot ser una de les solucions més pràctiques per a tothom.


La nova generació de Lleidatans

Atenció especial a l’infant des de la concepció.
Recolzament a iniciatives relatives a l’infant, com per exemple l’alletament matern i la implicació conscient en la criança. Com exemple de proposta d’actuació: caldria una equiparació dels serveis dels bebès amb els dels discapacitats, per exemple en les places de pàrking.
També és important la possibilitat d’elecció respecte el lloc i forma de naixement. Una opció valuosa és crear una Casa de Naixements Municipal, o sigui, un espai adequat pel seguiment de l’embaràs i el part natural sense intervencionisme, ben connectat amb els hospitals en el cas de complicacions.

Atenció especial al desenvolupament del nen.
L’esbarjo del nen és important per a la seva formació com a persona. Si la ciutat afavoreix les possibilitats i els ambients per a la seva experimentació, recuperarem part de la vida natural de les societats, els nens i la gent en general fent vida al carrer. Per exemple, en els parcs, si al nen li agrada jugar amb la terra, doncs hem de crear espais adequats; reduir les zones perilloses marcant el perímetre de zona de joc amb tanques, etc.

Atenció especial a l’adolescent i al jove.
L’adolescència i la joventut són fases d’inquietud i desenvolupament de la personalitat. Hem de connectar amb les vies d’expressió del jove, siguin les que siguin, hem de recolzar des del moviment constructiu okupa, al neooci com els jocs de rol, l’art dels graffitis, i d’altres fórmules més clàssiques però renovades per ells com la música, el ball, el teatre, etc. Hem de potenciar les entitats que es dediquen al desenvolupament íntegre del jove.
És també necessari prestar suficient atenció als seus problemes. Per exemple en el cas de maltractament físic i emocional o en les addiccions, es podria desenvolupar un programa de treball psicoterapèutic en grups.


L’educació de Lleida

El futur de la societat passa per un canvi qualitatiu de l’educació. És per això que els educadors són una part molt important de la nostra societat. La formació íntegra d’aquests professionals és prioritària. Per exemple, cursos i treballs de desenvolupament personal i aplicació d’intel·ligència emocional serien importants com eines personals i eines educatives.

Una altra proposta amb fonaments és la creació d’un projecte d’Escola Lliure Rural Municipal. Això es una escola basada en la pedagogia experiencial o experimental. Amb persones ben formades seria fàcil potenciar aquesta pedagogia a la resta d’escoles rurals municipals.

Creiem important proposar a les administracions competents de l’educació reglada d’eliminar del currículum escolar l’assignatura de religió (subjectiva) però substituir-la per Historia de les religions i de les cultures espirituals (objectiva). Això permetria desmitificar i comprendre millor altres cultures amb les que ara convivim, i també aportar a l’infant la llavor per a que desenvolupi la seva pròpia espiritualitat (necessària per a la seva integritat). També introduir en el currículum escolar l’assignatura d’Expressió i comunicació oral i corporal per tal de millorar la capacitat de transmetre i rebre emocions, sensacions, idees... Mentrestant en l’àmbit educatiu municipal es podria anar treballant aquestos temes amb conferències i tallers organitzats per entitats competents.


La cultura de Lleida

Hem de donar suport a tota expressió artística i cultural. Hem de ressaltar aquelles manifestacions que destaquen pel seu interès i pels seus beneficis dins la societat.

També s’han de potenciar els actes multiculturals de la Ciutat convidant a participar especialment a aquelles ètnies menys afavorides o més tímides com podria ser la comunitat xinesa.

Hem de trobar fórmules per atansar la cultura de la ciutat als propis ciutadans. A Lleida estem recuperant alguns importants espais cívics, històrics i culturals. Podríem aprofitar-los millor si hi hagués una informació més acurada dels espais i de les activitats públiques que es realitzen en ells. Per exemple, un servei d’agenda cultural (però no només de les activitats municipals, sinó de totes) que s’enviés setmanalment via e-mail als ciutadans que ho demanessin.


La salut de Lleida

Potenciar més la prevenció dins la sanitat pública. Per exemple, donant empenta a totes les disciplines de la medicina natural, ja que l’essència d’aquestes és encaminar-se cap a una vida saludable. És important que la medicina natural sigui contemplada en el sistema de la seguretat social en les mateixes condicions que la medicina al·lopàtica, es a dir, gratuïtat, elecció lliure de l’especialista, etc. Proposarem a la Generalitat que acceleri el ja iniciat procés de regulació de les teràpies alternatives, i que aclareixi aquells punts que creen conflicte dins els professionals.

Lleida podria disposar d’un projecte de finançament municipal per atansar la medicina natural a col·lectius oberts als tractaments complementaris, per exemple, les associacions de persones afectades per malalties concretes.

S’ha de promocionar els hàbits de vida saludable que proposa la medicina natural, mitjançant accions concretes amb diferents col·lectius: els infants a l’escola, els adolescents als casals de joves, els pares i mares en la criança, la gent gran als casals de jubilats.


L’economia de Lleida

Lleida és una gran i productiva terra. Però el sector agrícola cada cop es valora menys i se l’obliga a ser competitiu abocant-lo a prendre mesures moltes vegades antiecològiques, com per exemple abandonar els conreus autòctons. Com a mesura per frenar aquesta tendència hem de crear una Comissió d’Ajuda al Pagès, en la que participin els diferents actors d’aquest escenari econòmic, i puguem entre tots cercar solucions viables pel futur sostenible de la pagesia.

Per a la competència lleial en el sector del comerç s’han de proposar mesures pràctiques. Per exemple, la prohibició total de l’aparició de més grans superfícies; també proposar al gremi de botiguers que fixin el seu horari d’obertura, llavors, tots els comerços l’hauran de respectar, basars xinesos i hipermercats inclosos.

Lleida ha redescobert els seus recursos turístics, ara toca comercialitzar-los apropiadament. Hem d’apostar amb fermesa per un turisme cultural i sensibilitzat amb el mediambient rural. Aquest, és un turisme de qualitat que genera ingressos, no degrada el medi que visita i a més, difon la bona imatge i la cultura que es troba.

Reduir el pes econòmic de les multinacionals a la ciutat. Per exemple, amb l’aplicació de forts impostos que gravin la seva implantació i la seva producció o servei.

Treballador i empresari es necessiten. Les línies polítiques municipals al respecte han d’encaminar-se a la conciliació i la cooperació per l’interès mutu. Hem de recolzar aquelles empreses i aquells treballadors que realitzen tasques eficients dins el seu sector, i a més guarden un model de funcionament intern just.

Les societats desenvolupades tenen una tendència a malbaratar l’energia. Estem prenent consciència que l’energia elèctrica i l’aigua són recursos a estalviar. Pot ser la ciutat també podria fer estalvi energètic, per exemple en l’enllumenat públic de nit, probablement es podria reduir a la meitat o fins i tot més en algunes zones.

La societat demana dels polítics i de les administracions la total transparència i la màxima eficàcia, ja que gestionen els recursos públics que pertanyen a tots. Aquesta transparència seria bo i exemplar que comences fent explícit cada mínima partida del pressupost anual municipal, des de lo que ha cobrat cada regidor al sou de cada jardiner, des de la restauració de qualsevol edifici al servei de neteja de qualsevol oficina de qualsevol departament. Si no és així, el ciutadà no recobrarà la confiança perduda en la gestió que fan els polítics.


La Societat de Lleida

S’ha de frenar la requalificació urbanística a fi de parar la seva especulació i tornar a un control estricte del desenvolupament immobiliari. Aquest és un tema pendent de la política actual. Una possible actuació seria crear només vivendes concertades i de lloguer. Si l’administració construís més pisos de lloguer i aquest lloguer fos significativament inferior a la quota d’una hipoteca, la compra de pisos baixaria, estabilitzant-se la construcció i atenent a la necessitat real d’habitatge.

La tendència a marginar les generacions no productives (nens i avis) és un mal endèmic de la nostra societat. Hem de crear activitats que interrelacionin les generacions. Per exemple potenciar la proposta sorgida de la societat que s’anomena Banc del Temps; també ficar en contacte a persones de mitjana edat, que no tenen activitat social, amb gent gran que necessita ajuda per mantenir la seva autonomia.

Hem de crear un projecte vàlid d’ajuda a aquelles famílies que atenen una persona discapacitada, ja que es veuen dramàticament afectades en la seva activitat vital; sobretot en els primers moments de l’experiència, en el cas d’accidents o agreujament de malalties.

La societat necessitem una educació sobre la vida, però també sobre la mort. Hem d’educar-nos per a la mort. Hem de recolzar aquelles organitzacions que, de manera altruista, realitzen una tasca d’acompanyament a la mort a malalts terminals i donen suport psicoterapèutic en cas de pèrdua i dol.

Hem de valoritzar els drets dels animals com essers vius. Es podria fer un cens dels animals anomenats “de companyia” i també restringir certes espècies de la seva venda. Respecte a les espècies destinades al consum alimentari humà proposem augmentar el control de les granges productores, i també fer un estudi rigorós de l’impacte d’aquestes sobre el mediambient i l’economia.

S’ha de potenciar la cooperació de les universitats amb el teixit associatiu social, no només amb l’empresarial. Per exemple L’Universitat d’Agrònoms amb Unió de Pagesos, investigació amb els productors ecològics, etc.

Es poden proposar noves fórmules de treball social per als presos segons les característiques de la seves personalitats i dels delictes comesos.

És necessària l’actualització de l’eficàcia dels serveis d’atenció personal d’us social. Per exemple el telèfon de l’adolescent o de maltractaments.

Seria bo de crear sistemes efectius d’interrelació i cooperació entre les diferents associacions de la ciutat. Per exemple, agrupant-se en federacions aquelles associacions amb objectius o tasques afins.


Al no tindre cap pes dins el govern ni tindre cap representació a la Paeria, les nostres propostes d’actuació estan sotmeses als resultats electorals. De moment comptem amb el nostre treball i il·lusió, i aquesta serà la nostra eina d’acció en qualsevol cas.

www.neopolitica.blogspot.com

La Ideologia de SOC

IDEARI

*La terra és lo primer. No hem de permetre la seua especulació, contaminació ni saqueig. Hem d’anar encara més enllà del concepte ecològic, ara mateix no és prou. El planeta Terra és un organisme viu que s’autoregula conscientment. Hem de tornar a la terra, hem de ser la Terra.

*Necessitem polítics íntegres, oberts a la consciència global, que hagin fet un creixement com a persones i siguin exemple de cooperació, de justícia, d’honestedat, i de saviesa.

*Desenvolupem la neopolítica, es a dir, una visió absolutament nova de la política. Necessitem donar un pas veritable cap al govern legítim de la societat civil. Necessitem ser els protagonistes d’una revolució i renovació personal, i aquesta ha d’anar acompanyada d’una reforma progressiva en el teixit polític social. www.neopolitica.blogspot.com

*L'economia ha de ser valorada en termes de benestar social i no en termes de competitivitat i fluxos dineraris. Hem de recuperar el concepte pur d’economia: l’utilització mínima de recursos (naturals i humans) per un resultat òptim.

*El problema de l’habitatge requereix mesures dràstiques i reals per frenar l’especulació immobiliària massiva. Tots els polítics actuals mereixen una gran correcció a les urnes només per haver deixat que el mercat especulés en aquest valor de futur de la societat tant important.

*La contesta de la humanitat al canvi climàtic passa per l’abandonament radical del consum de petroli. Algunes energies alternatives son una font real disponible si hi ha un compromís immediat per part dels governs.

*L’opció individual de fer vida senzilla és una de les millors ajudes que la societat pot tindre per alliberar-se de les seves desigualtats. L’exemple de la simplicitat vital en la figura dels polítics també podria ajudar a estendre aquest model social de conducta.

*Sentim l’art com la forma d’expressió humana més autèntica. Veiem l’art com un dels més grans modificadors de la realitat. L’art te un poder educatiu i curatiu d’abast individual i social.

*La crisi educativa mereix una resposta social. Primer amb l’atenció deguda als infants i joves per part dels principals educadors del seu entorn immediat, després recolzant nous models basats en la pedagogia experiencial.

*Davant el fet desbordant de la immigració necessitem: cohesionar l’activitat intercultural de la ciutat, enriquir la nostra rica identitat amb la rica cultura del que ve de fora, ficar-nos en la precària situació de l’altre, valorar més a la persona i abandonar les generalitzacions.

*Les forces policials i les presons no fan les ciutats més segures, en canvi si evidencien la marginació i una violència en repressió. Només una societat més justa i cooperant donarà una societat més segura.

*La societat també pot expressar-se amb la no cooperació (no és ètic cooperar amb allò que crea injustícia i desigualtat), l’acció civil (manifestar-se individualment o col·lectiva a favor de les lleis o en contra d’elles si s’escau), i la no violència (sota cap concepte s’ha de tolerar l’acció violenta, doncs sempre produeix nous problemes però mai cap solució real).

*Que l’autodependència superi l’independentisme, el nacionalisme, l’imperialisme. Que la política torni a ser el vehicle de poder de la gent dels pobles i les ciutats. Que la gent torni a ocupar-se de l’entorn on viu. Que la societat es miri a si mateixa i descobreixi la seva la pluralitat en la individualitat. Al final, només veurem que som persones vivint en un planeta.

*La crisi de la sanitat pública mereix sobretot destinar més recursos a l’estudi i educació de la salut i no tant a la creació de fàrmacs, vacunes, tecnologia mèdica i estudi de les malalties. L’estudi i educació de la salut ha de recuperar definitivament aquelles medicines naturals i alternatives que reserven un coneixement mil·lenari de l’espècie humana.

*A la societat en el seu conjunt li convé ser neutra davant les religions, o sigui, ni afavorir ni desafavorir les doctrines de cap religió. Aquesta neutralitat no ha de tindre correspondència amb l’opció lliure i individual de desenvolupar l’espiritualitat dintre o fora de les religions.

*La consciència espiritual d’esser és el que ha fet possible que el dia 27 de maig, els ciutadans de Lleida també puguem votar per un partit com Societat Civil (SoC).

Sobre la "política"

www.neopolitica.blogspot.com

Política, del grec πολιτικος (politikós) «ciutadà, civil, relatiu a l’ordenament de la ciutat». Segons això, seria política només allò relatiu a l’àmbit local de la ciutat? Què seria doncs allò que es fa a nivell nacional, estatal, o comunitari?

Política es pot definir com: el procés i activitat, orientada ideològicament a la pressa de decisions d’un grup per a la consecució d’uns objectius. Però quins són aquests objectius comuns? Qui els determina?

Política també es pot definir com: la disposició a obrar en una societat utilitzant el poder públic organitzat per a uns objectius profitosos per al grup. Però què és profitós per al grup actual?, i pels que vindran?

No ens deixem polititzar! Atrevim-nos a ser lliurepensadors polítics!

Correcció Política

Per a que lo políticament correcte sigui lo correcte políticament.
Corregir els nostres passos individuals cap a la realització de l’individu que som.
Corregir la direcció dels dirigents.
Corregir el rumb de la nostra societat.
Com?
Amb...

Amor, la font de tots els canvis, la força que impulsa l’evolució.
Veritat, l’aliment que nodreix les persones íntegres.
Igualtat, la principal causa que crea la conseqüència de l’amistat i la cooperació.
Bondat, l’essència de l’esser humà que ens ha possibilitat arribar fins al present com a espècie.
Bellesa, la qualitat que provoca l’atracció del cor a quelcom afí i complementari.
Saviesa, l’alineació de la veu de l’intel·lecte i la veu del cor en una clara i única direcció.
Fe, la confiança de que tot sortirà de la manera més adequada.
Consciència, la via per despertar com a individu i com a societat en un nou món.
Espiritualitat, l’unió de les ànimes sense divisions de religions.

Rubén Escartín, el cap de llista

Recentment el Consell General del partit va elegir per unanimitat al Rubén Escartín com a cap de llista. SOC confia en ell per representar-lo en aquest tram final preelectoral.

Una breu resenya del seu perfil personal:

Rubén Escartín té els estudis de magisteri i actualment treballa de mestre interí, i volta per les escoles "educant" a nens i nenes. És professor de taixí des de fa 10 anys (hi ha hagut temporades que s'hi ha dedicat plenament), diplomat en teràpies manuals i formador en Expressió i Comunicació Corporal. És conegut en el món artístic de Lleida perquè ha sigut dos anys cap d'estudis de l'Aula Municipal de Teatre de Lleida i director de la companyia de teatre juvenil "La Inestable 21". Ha creat i dirigit obres teatrals per a la mateixa, guanyant primers premis a nivell de Catalunya i Espanya. La seva consciència de la nova societat i de la necessitat d'una política més a prop dels valors que veritablement interessen al ciutadà, el fan ser membre actiu de Societat Civil, i ara, ser elegit el cap de llista per a les properes eleccions municipals.

L'anècdota política, per oblidar

Una nota sobre el nostre primer contacte amb la classe política. Per Javier Gome.

"Dilluns, dia de Sant Jordi, vaig assistir a una reunió pel repartiment dels carrers on els partits ficaran banderoles propagandístiques. Érem gent de PSC, CIU, ERC, IC-EV, PP, Ciutadans, Plataforma per Catalunya, Candidatura d'Unitat Popular, Familia i Vida i nosaltres, Societat Civil (no hi eren per exemple Lleida Treballadora, que pot ser ja sabien de que anava tot això).
El que havia de ser un repartiment democràtic i equànime (tot i que la llei fica com a preferència d’elecció els partits que hagin tret més vots en els darrers comicis) va derivar en el següent:

La reunió va començar amb un apunt dels representants del PSC dient que la lectura de la llei podia fer-se fent aquest repartiment només entre les forces polítiques que van tenir vots les darreres eleccions. Alguns es van callar, però la majoria (havíem representats 5 partits nous) va dir que el just, era fer un ordre i que cadascú demanés un carrer i així fins repartir-los tots.
Després d'un quart d'hora de discussió, fer fotocopies del DOGC de la llista de carrers per als que no tenien..., es va començar el repartiment. Va començar PSC, triant Blondel perquè tenien la seu, CIU..., i els penúltims érem nosaltres.
Vam dir que qualsevol ens anava be, que algú podia elegir per nosaltres si volia, a voleo vaig triar el carrer Bonaire. El representant de Plataforma per Catalunya (que per cert, era l'ex-regidor de Joventut), va triar també i tot just al començar la segona volta, es va interrompre la dinàmica perquè un representant de CIU va dir que pot ser tenia raó el representant del PSC en la primera intervenció.

Estaren discutint deu minuts mes sobre el tema. El President de la Junta Electoral de Zona (o el Secretari, no sé qui era) anava amenaçant que si no es ficaven d'acord, s'haurien de presentar les peticions per escrit i ja ells repartirien segons els seus criteris.

En aquest punt, servidor, s'aixeca, se para la discussió, i dic: "amb tots els respectes senyores i senyors, el partit que represento deixa la reunió i acceptarà de bon grat aquells carrers que ningú vulgui (una representant d'ERC, exclama -un que renuncia!-), no renunciem però et fiques a favor del problema o no, espero que entenguin la postura del nostre partit, adéu".

No sé de quina manera es van ficar d'acord, ni m'interessa personalment. Nosaltres estem per fer política, i això m'evocava uns quants gossos famèlics, alguns més grossos i altres més prims que volien devorar el mateix pernil. Tranquils, SOC ja es menjarà l'os si cal, i això que alguns som vegetarians.

Al cap i a la fi, aquest és un exemple del que ha derivat la política, sobretot quan s'apropen les eleccions. Nosaltres no arribarem a la Paeria per la propaganda. Les nostres idees, estan arribant a l'escola debatent-se a la classe de Socials, o com un manifest llegit al començament de la classe per una professora universitària.

És la força de la Societat Civil. És imparable."

Gràcies!, la il·lusió continua!

Aquest és un dels artícles més llegits, et convidem a conèixer més del partit Societat Civil. www.societatcivil.blogspot.com

Gràcies de cor a tots els que esteu i els que no esteu, perquè tots hi SOU. La vostra energia ho ha fet possible.

Continuem! I continuem perquè vàrem arribar per quedarnos-hi.

Potser encara és aviat perquè entenguem bé el que representa que un partit neopolític com SOC, tingui una butlleta el dia de les eleccions municipals. Intuïm que estem sent creadors i espectadors d'un dels canvis polítics més transcendentals que s'han vist des de les eleccions del 78 i la instauració de la democràcia. Aquest canvi, però, encara és una llavor germinant.

Us podriem comentar vàries anècdotes que engresquen, però triem aquesta: Ahir ens arribava l'email de la Maite (companya que va vibrar de seguida amb aquest projecte) i ens contava que la seva filla va arribar a casa dient-li que el seu professor de Socials havia parlat a classe sobre política i en concret d'un nou partit que es deia SOC.

Si dels 40.000 ciutadans de Lleida que no voten (per manca d'identificació política, per desconfiança en tot allò que tingui la paraula política, per desinterès i desencant, perquè es van a la platja i no passa res per no votar ja que tots fan el mateix, etc), si només el 7% creuen en nosaltres, i els polítics de la Paeria hauran d'escoltar en primera persona a una nova societat emergent.

Dels que ja votaven la distribució anirà així: CIU lluitarà amb el PSC, com sempre, ERC i CUP compartiran electors afins, igual que PP i Ciutadans. IC-EV es quedaran tal com estan, i després queden partits nous i petits com nosaltres. I sincerament, creiem que el nostre discurs és el que molta gent estava esperant. Nosaltres no lluitem per cap vot, només fem propostes diferents pensant en el planetai en una societat en equilibri.

La gent que voti a SOC serà aquella que pensi que les coses es poden començar a canviar, que els polítics poden ser gent íntegra i que el veritable poder està en les societats civils, i no en els polítics, no en l'economia, no en els governs.

Aquí teniu la llista. Com hem dit abans, són tant importants els que esteu com els que hi sou aportant la vostra energia de canvi amb els vostres emails, compartint l'ideari i recomanant aquest blog, www.societatcivil.blogspot.com (el trobareu fàcilment escrivint al Google societatcivil, tot junt).

RUBÉN ESCARTÍN PASCUAL
ALBERT ARQUÉ I GRAÓ
ESMERALDA CIERCO PAIS
MAITE ARBONÉS ARRUEGO
MARIA CASTELL COTS PASCUAL

JOSEP MIQUEL GELI I GASSÓ
ANTONIO GÓMEZ CASAS
ÀNGELS FELIS SANTOROSA
ANTONIO RODRÍGUEZ PALAU
ÀNGELS ANTOLÍN FERNÁNDEZ
JORDI FERRER CANCHO
MERITXELL PERALTA ROSELL
JORDI SANJUAN FUENTES
OLGA BALLESTER BERTRAN
BRUNI SÁNCHEZ RODRÍGUEZ
MARÍA JOSÉ VERGENS TARRAGÓ
JOSÉ LUIS LÓPEZ PADILLO
NEUS CARULLA SOLSONA
SÍLVIA GONZÁLEZ DELGADO
MANEL RODRÍGUEZ ZAMORANO
JOSEP TORRES BALASCH
ESTER MUÑOZ JOVÉ
RAMÓN MONTER SOLÉ
NORBERT RAYMAT BARRI
MONTALBÀ LLOBERA LLOBET
ANTONIO BLANCO RAMA
ISAAC BARÓ REMOLA

ISABEL RAVENTÓS MARTÍ
NÚRIA CASTELLS ARMARIO
JOSE MARÍA MELLINAS GIMÉNEZ
MIRIAM FUENTES FARRÉ
DAVID GUARDIA PARRAMONA
ROSARIO QUINQUILLA FRANCÉS
CARME TORRENTE SOLANO

JAVIER GOME HIDALGO

Foto anecdòtica, natural, sincera i sense complexos, com tots els que fem SOC.

La titulem "Cap i Cua de la llista".

Feta pel Jon (5 anys).

Primera nota de premsa local a La Mañana

Aquest és un dels articles més llegits del blog . L'article no és gaire definitori de la proposta de SOC com partit i per això et convidem a conèixens més en altres entrades: www.societatcivil.blogspot.com

Avui han publicat la primera nota de premsa sobre SOC. Matitzem que la nostra mentalitat efectivament no és política, sinó neopolítica www.neopolitica.blogspot.com.

Societat Civil, otro neopartido que se presenta a las municipales de Lleida
Claudia Navarro 20 abril 2007

Societat Civil, una nueva formación política, que dice ser “alternativa”, se presenta a los comicios del 27 de mayo, con el ánimo de dar otra visión a los leridanos e impulsar, en la ciudad, la cooperación por la paz a través de las plataformas, las ONG’s o los movimientos sociales.
Aunque todavía no han presentado su lista, el portavoz Javier Gome, profesor de yoga, asegura que sus miembros no tienen una mentalidad política, “más bien nos presentamos con el ánimo de conseguir representación municipal para los movimientos sociales”. Desde su web, societatcivil.blogspot.com, el responsable se muestra optimista por el apoyo de los ciudadanos y las visitas recibidas.

Font: www.lamanyana.es

Com presentar la nostra candidatura?

En aquests moments totes les energies del partit estan dirigides a completar una llista digna per presentar-la com a candidatura. Hem cregut necessari obrir la possibilitat d'entrar a la llista a qualsevol persona de la societat que sigui afí, sense necessitat de militància ni cap altre requisit. Això hauria de ser una facilitat per aconseguir la signatura i la fotocòpia del DNI dels interessats en ser candidats. La realitat no és així. Tenim ja centenars de simpatitzants que afirmen que votarien a SOC i sortirien d'aquest gran grup de gent que utilitzen l'abstenció com missatge a la política social actual. Però també diuen no voler saber res de sortir a cap llista ni de ficar-se en política.
Per què?.
Quant de mal s'han fet els polítics amb els últims anys de corrupció, intolerància i crispació. A ells i, malauradament a la confiança de la societat.

D'una altra banda, estem rebent una insospitada il·lusió de molta i molta gent amb la que tractem aquests dies. Ells veuen la possibilitat real de començar a canviar quelcom en la societat, i també, com no, en la política. Nosaltres també. SOM aquí.

L'amic Bucay a Lleida

Gràcies per entrar al nostre Blog. Aquest és un dels artícles més llegits. Et convidem a conèixer l'actualitat de SOC.

www.societatcivil.blogspot.com

www.neopolitica.blogspot.com

Res és casual. Recentment l'escriptor argentí d'autoajuda Jorge Bucay va visitar Lleida per presentar el seu darrer llibre. Vora 400 persones formaren cua per assistir a la conferència del psicòleg gestàltic que es celebrà al Teatre de l'Escorxador. És sorprenent l'interès que desperta l'autor de "20 pasos hacia adelante". Ens agradaria saber quantes persones aniran als mítings de les principals formacions polítiques en les immediates eleccions.

Aquí us deixem l'extracte d'una entrevista realitzada a Bucay amb motiu de la presentació de la seva anterior novel·la "El candidato".
...Sospitem que Jorge recolzaria a Societat Civil.

La Revolución es Personal
La única posibilidad de terminar con las opresiones, las dictaduras y las tiranías es “la participación de la gente, sintiéndose parte del proceso, eligiendo mejor a sus gobernantes, controlando lo que hacen y exigiendo que cumplan aquellos programas por los que fueron elegidos”.
Dentro de este compromiso político y el papel de los medios actuales, acota: “La prensa escrita, la televisión, la radio y los libros, son medios y depende para qué se usen” y reflexiona: “¿Cómo se hace si no queremos censurar y estatizar, si no queremos decidir qué se puede ver y qué no?, ¿cómo se hace para que la televisión suba su calidad? La única respuesta ante eso es la educación, no sólo la revolución empieza con la educación, el progreso, el crecimiento y sobre todo la sabia elección de mi futuro empieza por ahí”.
Ante este planteamiento, Jorge Bucay se describe: “Lo único que a mí me define es algo que no es una postura ideológica política, es una postura filosófica, humanista, donde se cree que el humano es lo central. No soy político de profesión, no tengo un estandarte, ni una ideología de base, ni nada de eso”.
La principal intención de “El Candidato” es crear conciencia, en el sentido de que si no te comprometes con tu vida y si no quieres hacer los cambios, menos se darán estos en tu país. Jorge Bucay, el terapeuta gestáltico, concluye: “Trabajamos con lo individual, ponemos el acento ahí, vemos los procesos como la interacción de los procesos particulares, por eso pienso que los cambios los hacen los individuos, no los grupos. Yo no creo que cuando la sociedad esté mejor los individuos están mejor, creo que cuando los individuos están bien, la sociedad se transforma”.

Armando el mundo… (un conte de Bucay)
”Había un niño de cinco años que estaba ansioso esperando a su padre del trabajo. El viernes en la noche, cuando él llegó, el pequeño tenía debajo del brazo su juego de parchís, y le dijo: –¡Vamos a jugar papi! –No, hoy no, es muy tarde, estoy cansado, mañana. –Pero tú lo dijiste.El pequeño a regañadientes se retiró a su cuarto; al día siguiente a las nueve de la mañana el hijo llega al escritorio del padre –¡Vamos a jugar el parchís!, el padre le contesta –Mira, hijo, que tengo trabajo. –Eso es mentira, tú lo prometiste, replicó el niño. –Vamos hacer una cosa, yo hago mi trabajo, pero mientras tienes que hacer algo para mí.El padre vio sobre la mesa una revista con un planisferio en la portada y con una tijera cortó partes muy asimétricas, las mezcló y le dijo –Este es un rompecabezas, tú tienes que armarlo, poniendo cada país en su sitio, cuando lo armes, ven y jugamos. El padre pensaba que el pequeño, como nunca había ido a la escuela, no iba a tener ni idea de cómo hacerlo. Diez minutos después, el niño llegó con el mapa completamente armado, unido con papel engomado, y le dijo –Ahora sí ¡vamos a jugar el parchís papi! El padre sorprendido preguntó –¿Cómo armaste el planisferio?, el niño respondió –No, yo nunca armé eso, pero cuando cortaste la revista, yo vi que del otro lado había un señor dibujado y cuando armé al hombre el mundo se armó solo.”
Font: http://www.quehacerpolitico.com.mx/

Moviment Neopolític Mundial?

www.neopolitica.blogspot.com

Què et sembla que el José Bové (pagès i líder antiglobalització mundial) es presenti a les eleccions presidencials de França?

Què et sembla que la Rigoberta Menchú (indígena i Premi Nobel de la Pau) es presenti a les eleccions presidencials de Guatemala?

Les generacions passades, amb les seves revolucions, dictadures i guerres ens han deixat quelcom important, una democràcia mediocre comandada per líders mediocres, però tot i a la fi una democràcia.

Ara necessitem líders polítics justos i compromesos honestament amb la Terra, que ajudin a la transformació de la societat. Un altre món és possible, una altra Lleida és possible.

No som els primers, i de segur, altres ens seguiran.

Per què SOC no admet donacions dineràries?

Aquest és un dels artícles del blog més llegits. Et convidem a coneixer l'actualitat de SOC a la pàgina principal www.societatcivil.blogspot.com

Els partits polítics hem de donar exemple de sobrietat, simplicitat i igualtat. Arribant la campanya electoral veurem l'ostentació de poder i recursos, sobretot dels partits majoritaris, amb grans mítings, llamineres xocolatades populars, merchandising i propaganda desbordant per arreu. Els polítics haurien de prendre nota que aquest excés i saturació, es tradueix en descontent i abstenció a les urnes. Gran part de la gent te consciència i penalitza aquells partits que tenint més recursos i possibilitats de difusió i publicitat, no tenen millors ideals, creant així una desigualtat en la representació social política. Entre l'abstenció i el vot a partits no representats, el sistema democràtic dorm en una oligarquia de poder corrupte que no es mereix el nom (democràcia, poder del i per al poble). No obstant, hi ha una força de canvi tan tremenda, que quan desperti serà comparable a una revolució, els temps dirà.

Començant pel sistema d'Hont de repartició de vots, que menysprea el partit petit, i seguint per la llei electoral que subvenciona economicament els regidors i vots aconseguits (sempre que també hi hagi al menys un regidor), que afavoreix el que ja està al poder, no es pot dir res més que estem en una pseudodemocràcia garantida per escoltar i votar (perquè algú sempre vota) al poderosos.

Ara mateix, el vot útil seria aquell que treu poder del gran i el dóna al petit, afavorint així la repartició del poder de manera equànime entre l'enorme gamma de colors de la societat.

Amb tot, el que volem és donar un exemple honest i per això transgressor a la ciutadania. Si algú voldria fer una donació dinerària, serà millor que trobi qui ho necessiti de veritat, és molt fàcil. La millor donació que ens pots fer és difondre el nostre missatge si és afí al teu, i convidar-te el dia 27 de maig a expressar-te democràticament a favor d'una neopolítica.

Hi ha necessitat d'un partit com Societat Civil?

www.neopolitica.blogspot.com

Per conèixer aquest partit primer t'has de fer algunes preguntes.

Seria igual la política amb un alcalde fuster?, o professor de ioga?, o director de teatre?, o pagès?, o mestre de casa?... Seria igual la política amb una alcaldessa lectora de tarot?, o escultora?, actriu?, metgessa naturista?... Seria igual la política de Lleida si l'alcalde fos una persona cega, àrab, filòsof, gai, poeta, okupa, vegetariana, pallasso de circ, captaire, sant civil?... Segur que no.

Per què la societat política és com és? Per què els elegim així? O per què no els elegim d'una altra manera?. Per què no veiem honestedat? Per què rebutgem o desatenem el poder que la democràcia ens atorga? Bé, les coses són com són ...fins ara mateix.

Però les coses poden ser diferents. Tot pot canviar, tot canvia. I els canvis socials els fan les persones del carrer. Per que els que decidim viure a les ciutats i als pobles, decidim viure en societat. Tu ets la societat civil. Tu ets la força que mou el destí de l'humanitat, sigues conscient, participa-hi. Creu que tens el poder de canviar allò que intueixes com injust, per allò que reconeixes com just. No siguis el que et van demanar que fossis, no vagis on no vols anar, no recolzis els que retenen el poder perquè el corrompeixen, millor plantat al carrer com faria Gandhi, parla obertament de tot això com faria Sócrates, ves al mercat i allibera unes oques com faria Leonardo. Passi el que passi després només cal que tanquis els ulls i et diguis, Jo Sóc.


Programa ideològic. Després vindran els Actes.

La terra és lo primer. Tot ho dóna generosament: des del petit espai per plantar un pomer i després menjar pomes ecològiques, al gran suport de les vies de l'AVE per a que hi pugin sovint uns poquets amb grans sous. La terra no fa distincions, no discrimina. És el veritable exemple del donar sense demanar res a canvi. El gran repte de l'humanitat ara mateix és tornar a identificar-se plenament amb la terra, poder pensar en global, deixar els egos darrere. Si jo sóc la terra, quin sentit té que hi especuli, que la intoxiqui, la contamini, la saquegi, la robi. Hem d'anar molt més enllà de la simple idea ecològica. Hem de ser la terra. Tots som la Terra.

Plató deia que els millors governants serien els filòsofs, els amants de la saviesa. Però ells són els únics que no tenen desig de poder, així doncs, no els interessa governar. Però, imaginem per un moment uns polítics savis, justos, honestos, incorruptibles, dialogants, cooperants. Seran un reflex natural de la societat civil. Què bonic, oi?. Les utopies d'avui són les realitats de demà.

Una ciutat es cohesiona per un ventall d'engranatges socio-culturals. Per què hi ha okupes? Per què hi ha pintades a les parets? Per què hi ha publicitat nociva a cada pas? Per què no es poden trepitjar els pocs raconets d'herba dels parcs? Per què hi han nens al carrer a hores de col·legi? o encara millor, per què no hi ha nens pel carrer? Per què els avis estan confinats a sales i jardins privats? Per què diuen que estarem més segurs amb més policies pels carrers si cada policia porta un arma i les armes són per matar? Per què no poden votar els immigrants si viuen com tu on tu? Qui és el cabró que pega i mata a la seva companya?, però també preguntem-nos, per què s'ha convertit en un cabró?, quan va néixer era una ànima pura com tu i jo. On són tots aquestos recursos dirigits a que la gent deixi de competir i comenci a col·laborar. Cultura sí, però no tota culturitza. Volem poesia pels carrers, millor que filharmòniques empresonades als auditoriums. La cultura, l'art, fa créixer, eleva l'esperit, il·lumina al cec intel·lecte del cervell tancat al cap. Com pot ser que tot això es confongui... ah clar! ens manca cultura. Doncs fiquem mesures. Siguem radicals. Això mateix, tornem a les arrels. Cultura senzilla, sense snobismes, només cultura.

El camí posdemocràtic, la neopolítica, la globalització... Tot això ha de fer-se acte en un moviment social-civil-local. Per què en la majoria de les ciutats i pobles governen partits que responen a polítiques de dimensions més generals, alienes a les realitats particulars. La piràmide està invertida. Imaginem-nos un model de govern local en el que la base i el poder el tenen partits locals independents, i només una participació, per exemple el 10%, els partits estatals, nacionals o autonòmics. Probablement així dirigiríem les nostres societats civils cap a la autodependència, alliberant-nos de nacionalismes d'aquí i d'allà que poc tenen a veure amb fets culturals centenaris, i si molt amb la provocació deliberada de sentiments per interessos de poder manipulatius. Has pensat en agafar la nacionalitat de ser tu mateix, amb l'únic territori que el de sota la planta dels teus peus? Necessites més?

Com a societat, a SOC creiem que hauríem d’anar més enllà del concepte d’independència, i encara més enllà del concepte nacionalisme. El dret d’un poble a l’autodeterminació, o sigui, el dret a decidir ell mateix on vol ficar les seves fronteres i a dirigir la seva autonomia de gestió en tots els aspectes, hauria de ser un dret assequible com a llibertat de les societats. Ara bé, això, funciona bé a nivell intel·lectual. A la pràctica, l’aspiració de moltes persones que és diuen independentistes a Catalunya, és poder unificar els països catalans (País Valencià, Balears, franja, Alger...), sota una mateixa nació independent. És un dubte raonable pensar que cap d’aquests territoris històricament catalans vulguin ser-ho en un futur.
Llavors proclamem l’anacionalisme com mètode pràctic de convivència en societat (així com el laïcisme ho és en el concepte religiós), i no com un fet de fer la contra al nacionalisme, si no com a la carència de tal.
L’evolució de la consciència de la societat vers una globalització real dels pobles i les civilitzacions del món (i no una pseudoglobalització econòmica capitalista), fa dels nacionalismes uns reductes conservadors utilitzats amb fins poc clars dins la política de les nacions desenvolupades. Fet totalment aliè a les necessitats vitals de la societat civil. Perquè si amb nacionalisme, el que volem dir és el conjunt de fets culturals diferenciadors, en aquest cas, també hauríem d’incloure els fets culturals que tenim en comú amb els pobles del costat, creant així una basta cultura que deixa de pertànyer als pobles i nacions i acaba sent un patrimoni cultural antropològic de tota l’humanitat.
Proposem dir-li a la cultura, Cultura, i prendre com a nazionalisme allò que ens pot separar dels demés ficant-nos en una situació de conflicte i lluita. No és fàcil que la societat es curi, com a grup, de sentiments tant poderosos històricament com la impotència, la manca d’autoestima, la repressió, l’abandonament, el repudi, etc, però ho haurem de fer si volem quelcom diferent i millor.

L’autodependència és el nostre model ideal de govern local. Proposem la descentralització màxima del poder. Així com alguns pobles són governats per un partit independent i local, proposem també aquest model per a les ciutats. Un partit principal de la ciutadania seria bo per la gestió eficaç dels recursos, després anirien altres partits menys independents com els nacionals o estatals. Els partits autodependents serien importants a l’hora de crear línies polítiques afins a la ciutadania, i no estarien sotmesos a línies polítiques més generalistes que a vegades, poc tenen a veure amb la realitat social de la ciutat.

A la societat civil li convé ser laica en la seva opció de conjunt, o sigui, no institucionalitzar ni recolzar cap religió. Això també hauria de valer pels representants polítics. Ara bé, una cosa és el laïcisme i una altra la manca d'espiritualitat. Els polítics fins ara es caracteritzen per ser persones pragmàtiques, materialistes, gestores. Quan un polític actuï des de l'ànima començarà a crear polítiques pel veritable benestar social de la gent, i no exclusives per la conducció interessada dels fluxos econòmics.

La neopolítica de Societat Civil té com a protagonistes les xarxes socials democràtiques. Per aquest nou camí de la política ens trobem naturalment les institucions existents, des del municipi a l'Estat, però en lloc d'intentar conquistar-les i destruir-les (l'antiga alternativa entre reforma i revolució) obre diàlegs i cooperació quan és possible, també conflicte i desobediència civil quan és necessari.

Temes com l'educació i la sanitat mereixen una atenció especial, hi ha punts on conflueixen. L'educació de l'infant es dirigeix principalment a l'estudi d'unes determinades matèries i només dins el camp intel·lectual; el camp emocional, social i espiritual queda gairebé absent d'estudi i comprensió. Als estudis superiors, el jove, que ja ha après una sèrie de patrons, només cal que continuï la seva instrucció per a que arribi a la fase de producció (la vida laboral) en òptimes condicions. Per construir una nova societat, caldrà començar a educar i deixar d'instruir, valorar alternatives socials com l'educació lliure (moviment que engloba escoles alternatives basades en una pedagogia experiencial o l'educació a casa, també basada en aquest criteri però en el nucli familiar), i introduir sistemes pedagògics basats en desenvolupament del potencial humà. Hi ha crisis educativa i també crisis sanitària. Quan la tecnologia ja permet sintetitzar potents fàrmacs, estudiar amb certa profunditat l'ADN, crear sofisticats aparells per diagnosticar, etc, resulta que la gent no és més sana que en qualsevol altre moment de la història. La sanitat pública destina grans partides a la indústria farmacèutica i a proveir d'última tecnologia als hospitals, però on queda una de les principals premisses que aconsella l'Organització Mundial de la Salut: l'educació vers la salut. Doncs no existeix, es justifica amb quatre campanyes genèriques que poc poden fer davant les grans campanyes de les marques de begudes alcohòliques, cadenes de fast food o, en un altre nivell, la malaltissa dinàmica dels canals de televisió. Amb tot, i sens dubte, podem començar a fer canvis individuals i socials que ens converteixin en persones més integres, felices, sanes i sàvies.

Benvinguts al naixement de la Neopolítica

Benvinguts-Bienvenidos-Wellcome

Benvinguda tota persona lliurepensant que vol començar a canviar el món. Perquè també la política haurà de començar a canviar. Societat Civil és un partit polític (núm 3099 del Registre De Partits Polítics del Ministeri de l'Interior) que neix oficialment el 29 de març amb el ferm propòsit de reunir tota la força alternativa de la ciutat de Lleida.

www.societatcivil.blogspot.com

www.neopolitica.blogspot.com

El partit número 3099

www.neopolitica.blogspot.com

El dijous 5 d'abril un periodista del diari El Mundo va trucar a l'actual president de Societat Civil (SoC), en Javier Gome. Volien conèixer mínimament els ideals del partit, com es va formar, com va havia sigut el procés de legalització, etc. També van enviar al fotògraf Laurent Sansen per adjuntar una foto a l'article. Tot va ser ràpid i espontani. En poc menys de dues hores i sense cap avís previ es va crear l'anecdòtica ressenya que sortiria al El Mundo, suplement Crónica, diumenge 8 d'abril de 2007. L'article es va titular "Ya hay 3099 partidos", l'autor es diu Víctor Rodríguez.

"En marzo se ha producido un aluvión de formaciones políticas. En Interior han dado de alta al día hasta 30 nuevos partidos. En la semana en que se rechazó el sucedáneo de Batasuna y al cumplirse 30 años de la legalización del PCE, ya hay un partido por cada 10.000 electores. Muchas siglas para mucha abstención.

Javier Gome, profesor de yoga, tiene una curiosa teoría sobre los colores, las opiniones y la democracia. Habitual en los ambientes alternativos de Lleida desde hace años, en las últimas autonómicas votó a Ciutadans-Partit de la Ciutadania, aunque hoy se ve en las antípodas de lo que Ciutadans representa. «Pero no me arrepiento», asegura. «En aquel momento Ciutadans suponía un nuevo color, una opción política nueva, diferente y eso ya iba conmigo. Yo creo que si no se puede elegir entre 100 partidos para votar no se puede decir que haya una democracia, porque no hay suficiente representación de todos los colores, de lo que opina la gente».

Para las elecciones municipales del 27 de mayo, Javier y su amigo Albert, actor de teatro, han decidido crear su propio partido, Societat Civil. Fue inscrito el pasado 29 de marzo. Según la más reciente actualización pública del registro, a 31 de marzo, Societat Civil es el último partido incluido. El número 3.099 de los que están vivos. Así que, de acuerdo con su canon de los 100 partidos, en España no es que haya una democracia, es que hay una superdemocracia.Pero si la cifra parece alta, lo verdaderamente sorprendente es el aluvión de partidos que se viene registrando en los últimos meses. En la última semana de marzo, la misma en la que se reconoció a Societat Civil y en la que el entorno abertzale solicitó la inscripción de Abertzalen Sozialisten Batasuna, en el registro anotaron 56 nuevas formaciones políticas: más de 11 cada día. El 26 de marzo, se llegó a inscribir a 36 nuevos partidos.

Sólo en el primer trimestre de 2007 se han constituido 318 partidos, los mismos que en los cinco primeros años de la democracia. Paradójicamente, cuantos más partidos, más cae la participación, según sugieren las últimas citas electorales. En las autonómicas catalanas de noviembre de 2006 la abstención fue de un 43,23% y en el referéndum de aprobación del Estatuto de Andalucía de hace dos meses, del 63, 72%.

Con los actuales 3.099 partidos inscritos en el registro tocamos, pues, a uno por cada 10.000 votantes. Un fenómeno en el que tiene que ver lo relativamente sencillo y barato que resulta crear un partido y el hartazgo de muchos con la actual situación política. «El sistema ha caducado. Lo que tenemos es una oligarquía con dos partidos mayoritarios que no tienen ningún interés en cambiarla y en la que todo depende del jefe de la mayoría. Si ellos mismos se autodenominan la clase política...».

El hastío del votante. «El auge de nuevos partidos, ONG y otras formas de asociacionismo tiene que ver con el debilitamiento de las estructuras clásicas de partidos», explica Ramón Adell, profesor de Cambio Social en la Facultad de Ciencias Políticas y Sociología de la UNED. «Los partidos tradicionales ya no conectan con la sociedad y surgen estas iniciativas ciudadanas. El actual clima político recoge la descomposición entre PSOE y PP y al margen de eso, la ciudadanía tiene otros problemas. Lo que ocurre es que todas estas iniciativas acaban absorbidas por los partidos tradicionales».

COMO SE REGISTRAN UNAS SIGLAS

Promotores. Son necesarios un mínimo de tres, mayores de edad, españoles, no sujetos a condición legal para el ejercicio de sus derechos que limite su capacidad ni condenados por algunos delitos tenidos por graves, especialmente por asociación ilícita.

Estatutos. En la página web del Ministerio de Interior (www.mir.es/DGPI) se puede descargar un modelo sencillo de elaboración de estatutos. Consta de 18 artículos. Es importante incluir los fines del partido y reparar en que su nombre y sus siglas no coincidan con los de formaciones previamente inscritas. Otro de los defectos formales más comunes por los que se rechazan los estatutos es el de no incluir un régimen sancionador para los afiliados que incumplan sus obligaciones.

Acta notarial. Los promotores del partido han de acudir al notario para protocolarizar la constitución del partido. Una vez han conseguido el acta notarial, que prácticamente se puede obtener de un día para otro, deben remitirla junto a los estatutos y un escrito de solicitud al registro. La Dirección General de Política Interior tiene un plazo de 20 días para, si no observa ninguna irregularidad, proceder a inscribir el partido.

Coste. La visita al notario es el trámite más costoso del proceso. Si hay algún error de forma, hay que subsanarlo y volver a pasar por el notario. Los partidos pequeños suelen pagar unos 300 euros por estos trámites. Mantener el partido inscrito en el registro no tiene ningún coste para sus promotores.

MAS DE 30 AÑOS DE PARTIDOS INSOLITOS

Pioneros. El primer partido inscrito en España tras morir Franco fue el Partido Agrario Español, incluido con otras cuatro formaciones, entre ellas Falange Española de las JONS, el 4 de octubre de 1976. El PSOE se inscribió el 17 de febrero de 1977; el PCE, el 9 de abril y el PP, el 4 de mayo, como Alianza Popular.

Filosóficos. En febrero de 1997 se creó en Barcelona el Partido del Amor Universal, pero en el registro también se pueden encontrar siglas como las del asturiano Partido del Bien, el también catalán Partido Existencialista Independiente, el Partido del Karma Democrático o el Partido Humanista.

Trasnochados. Aún siguen dados de alta partidos cuya denominación trae sonoros ecos del pasado. Tal vez los más evidentes sean la Joven Guardia Roja de España, el Movimiento Nacional 18 de Julio o el Veinte de Noviembre, curiosamente inscrito con sede en la Plaza de José Antonio número 3 de Viveros, en Albacete.

Hartos. En 1993 se fundó en Colmenar Viejo (Madrid) el partido Ciudadanos Agobiados y Cabreados. Primo hermano suyo, al menos en la denominación, es Trabajadores y Trabajadoras Públicas de Cataluña Rebotados, nacido seis años más tarde en Barcelona.

Específicos. No son raros los partidos con un fin muy específico. Entre ellos, el que quizá tenga el nombre más extraño jamás puesto a un partido: La Sandía con Tres Avances, creado en 2004 para ordenar mejor el mercado de las tragaperras y el juego."

Adjuntem un comentari on reproduim la carta al director on es donava réplica a aquest article.