Aviat cumplim un any de SOC

"Caminant amb passos ferms arrelats a la natura per fer la gran obra social"


soc per treballar la terra


soc en la natura màgica

soc multicultural

Cultura Alternativa

“La Cultura Oficial surt al teu encontre,

però a la Cultura Alternativa has d’anar tu”.

És moment de parlar i donar veu a una cultura que va molt més enllà de l’erudició. Una cultura activa que retorna a les arrels de sí mateixa. Una cultura que cultiva i cuida el coneixement profund i pràctic que modela la nostra realitat. Una cultura que pertany a tot esser humà.

1.La situació mundial

L’era industrial i tecnològica junt al neoliberalisme han imposat en l’últim segle una globalització econòmica i de pensament a nivell mundial. Però els valors dominants que difon aquesta cultura falten de tot projecte d’autonomia i emancipació. Aquesta pseudocultura anul·la l’entusiasme col·lectiu i el desig d’un mon millor, deixant una societat plena d’individus desorientats en un present incert i sense cap visió de futur. Mentrestant, el capital, concentrat en les grans corporacions, el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial, s’erigeixen els sobirans dels designis d’aquest planeta i de tots els seus habitants.

Amb tot, després de varis segles d’existència, la victòria mundial del sistema capitalista no ha resolt cap dels problemes bàsics que pateix la humanitat: la fam, les guerres, el paro, la desigualtat, la frustració professional i existencial, la soledat... Continuen les angoixes, les incerteses i els neguits d’una civilització que, amés ara, rep la pressió d’un entorn natural cada cop més hostil.

2.Desprogramació, utopia i humanisme

Però l’essència humana no pot oblidar la utopia, entesa com a rebuig i transcendència d’allò existent, entesa com a imaginació i anhel humà.

Front a una societat conformista, uniforme i autocomplaent, necessitem una nova cultura autocrítica amb el propi sistema, amb les costums, les concepcions de la vida i els valors vigents.

Es tracta d’organitzar una nova consciència cultural que permeti als essers humans ser allò que desitgin ser, lliures de programacions i condicionaments imposats. I aquesta lloable feina ha de ser, necessàriament, solidaria i col·lectiva, es a dir, humana en el sentit estricte de la paraula.

Allà on impera la competitivitat, l’explotació, l’interès particular, la discriminació, la compravenda dels sentiments i la conspiració, ...allà és on hem de propugnar uns valors alternatius humanistes com la igualtat i la diversitat, la justícia, l’amistat, la condescendència, el respecte, la dignitat i l’honestedat. Aquest humanisme és crític i constructiu, és radical i intransigent front l’opressió, i reclama el dret a l’autorealització en un medi que afavoreixi a l’esser humà en comptes d’anul·lar-lo.

La cultura alternativa, utilitzant com a eina aquest humanisme revolucionari, es basa en l’autodependència sociopolítica. Aquest nou concepte té el potencial de crear i humanitzar els nostres estils de vida.

3.L’autodependència sociopolítica

L’autodependència sociopolítica implica substituir la competitivitat per la solidaritat, la violència per la col·laboració, el conflicte per l’entesa, la guerra per la pau, i en definitiva, el canvi de tot allò que només beneficia a uns pocs per allò que ens beneficia a tots.

Un dels factors de la forta dependència i intervencionisme sociopolític que viu la nostra civilització, és la imposició de valors dominants. La simplificació, la uniformitat i la verticalitat arbitrària de les jerarquies socials només beneficien l’autoritarisme. L’alternativa consisteix en ampliar l’horitzontalitat real de les relacions personals i socials, nacionals i internacionals.

Un altre valor dominant és la promoció constant de l’hedonisme. La recerca del plaer s’ha convertit en una meta que, a la vegada, allunya la veritable felicitat. L’evolució cultural humana va del plaer al fruir, i del gaudir a la felicitat. L’hedonista manca de projecte vital i d’iniciatives particulars, i llavors és el propi sistema qui proporciona projectes de vida simples, uniformes i jerarquitzats. El perill de l’hedonisme és que el seu objectiu és realitzar una cadena discontinua d’accions que li procurin plaer. I el pitjor resulta perquè l’hedonista es procura plaer mitjançant un impuls egoista, que el fa veure als demés com simples col·laboradors, possibilitadors o simples instruments per aconseguir el seu fi.

4.La felicitat global

La felicitat és gaudir per l’emancipació creixent de les necessitats, per la conquesta de llibertat. Els homes i dones realment lliures no poden realitzar-se si no senten que la seva activitat repercuteix favorablement sobre l’estructura de la societat en la que viuen. La felicitat radica en la possibilitat de desenvolupar la vida d’acord a un projecte ascendent, supraindividual, col·lectiu, altruista, amb els objectius de resoldre els conflictes i necessitats humans en cooperació, i d’organitzar l’experiència prèvia, el passat humà, en pensament orientador de l’acció futura. Així doncs, la felicitat de cadascun no pot consistir sinó en la satisfacció de sí mateix d’una manera complementària, en pensament i en cooperació solidària.

5.El factor temps

L’economicisme depredador de finals del segle XX ha conduit a la contaminació de la natura, però també, a la contaminació del temps i de l’espai, i a la contaminació de les ments humanes. Buidar-se dels factors de temps i espai, ens obren les portes a un món espiritual net i absolut, un món de les idees ideal. Buidar el temps i l’espai crea la idea que els essers humans viuen en un sol món, que formen part d’una sola comunitat, que el nosaltres és més important que el jo. La conseqüència d’aquesta línia de pensament és la revaluació de la natura i la consciència ecològica, també en el temps i en l’espai, i en la cultura i en la ment.

Una de les paradoxes de la societat industrial desenvolupada, o postindustrial, consisteix precisament en que a mesura que s’ha anat reduint la jornada laboral o temps de treball, sembla que la gent té menys temps lliure o temps disponible per fer allò que li agradaria. És per això, que el domini del temps constitueix avui en dia part essencial de tot projecte emancipador, de tot projecte polític que pretengui transformar les actuals condicions de vida y de treball en el sentit de millorar la qualitat de vida de tots i no només d’una minoria. Qualsevol ideal de progrés, o sigui, de perfeccionament de l’organització social, ha de prendre en consideració la valoració del temps.

Un element substancial de l’actual estil de vida radica en la separació entre temps laboral i temps lliure, entre treball i descans. Tradicionalment, en la modelada consciència de les masses, el temps lliure és el temps que queda després de descomptar la jornada laboral, el temps dedicat a la restauració fisiològica i a la retroalimentació social. La quantitat de temps lliure no és igual per a tots, és una funció del gènere i de la classe social; però també la seva forma d’ús manté una relació directa amb els ingressos i el nivell d’educació.

6.Temps lliure (?)

El temps lliure és aquell que està sota el domini i control propis. Contraposant-se al temps laboral (que és organitzat per l’empresari privat o l’estatal) i al temps de manteniment (que és indispensable per cobrir l’anterior), i al temps d’oci (aquell temps lliure que és organitzat i manipulat per d’altres en benefici seu), gairebé no hi ha possibilitats reals de participació. Resulta absolutament legítim preguntar-se si existeix veritablement el temps lliure. El temps lliure, amés de ser cada cop més limitat, també és dominat pel capital. Per exemple, quan es dedica temps lliure a veure la televisió, que pràcticament ha perdut tota capacitat informativa i educativa convertint-se en un gran mitjà mercantilista, és un temps que retorna i continua alimentant els valors dominants capitalistes.

Si el temps laboral i el temps de manteniment ens és aliè, i el suposat temps lliure també, l’autodependència sociopolítica ha de començar acabant aquesta doble alienació del nostre temps, i ha de continuar fonamentant les bases materials i espirituals per una autorealització plena del gènere humà.

Un canvi en l’utilització del temps passa per una nova definició de la cultura i una nova concepció de l’esser humà. Hauríem de crear una cultura en la que el temps no fos ni alienat ni alienant, una cultura amb capacitat per alliberar tot el potencial creatiu i organitzatiu de la comunitat. Que el poble (populicus, públic) sigui el protagonista actiu i no el consumidor passiu (pagà). Hauríem de construir una societat de coneixedors, d’il·lustrats, d’individus no dominats ni dominants d’altres. I per això, caldrà també actuar ampliant la propietat social del coneixement i desprivatitzant la informació.

7.Avenç tecnològic i progrés

Altres conseqüències de la societat postindustrial o de lliure mercat és un desenvolupament tecnològic perillós. I el perill sobretot bé per una manca d’ètica: es necessari plantejar-se si tot allò tecnològicament possible és socialment convenient. Serveixin d’exemple el feixisme i el nazisme, per donar-nos compte que hi ha molt avenç tecnològic que ens deshumanitza i ens involuciona com a espècie.

Convindrà, doncs, fer una reavaluació dels conceptes de desenvolupament i progrés social per a les properes dècades. Progrés no són només acumulació de mitjans tècnics, progrés significa també superació de prejudicis, producció de judici crític, augment de l’autodependència, extensió de l’autodeterminació (que és diferent de l’heterodeterminació). En el perfeccionament de l’organització social cap a la llibertat de l’esser humà ens queda encara molt camí per recórrer.

8.Normalització cultural

Finalment, alguns sentim la necessitat de normalitzar la cultura alternativa donant-li unes bases sòlides. Si fins ara, la cultura alternativa ha estat associada a la contracultura, a la cultura underground (subterrània o soterrada), i a l’acumulació de tots aquells pensaments i actituds dissidents de la cultura convencional i tradicional, ara és important comprendre que la veritable cultura alternativa ha de ser quelcom més, ha de tindre la capacitat d’oferir alternatives reals i pràctiques a una societat que vol ser valorada individualment i col·lectiva.

Ara per ara, la cultura alternativa ja té molts camps d’acció i ja dona solucions viables a molts dels reptes als que s’enfronta aquesta societat. Aquí tenim uns exemples:

El retrobament amb l’agricultura clàssica (biològica, lliure de transgènics, no intensiva, no mecanitzada).

Els moviments mediambientals (ecologisme, cultura de l’aigua, reciclatge, bioconstrucció, geobiologia, drets animals, vegetarianisme i veganisme, energies renovables).

La recuperació dels mètodes de salut natural (medicines ancestrals holístiques, medicina naturista, teràpies naturals, no vacunació).

Els moviments socio-apolítics i neopolítics (alterglobalització, cultura de la pau, decreixement, plataformes veïnals locals, centres socials autogestionats o ocupats, voluntariat, informació desprivatitzada, renda bàsica, sincretisme cultural).

La reformulació de la qualitat de vida (part no intervingut, alletament matern, educació lliure, retorn a la vida rural, downshifting, slow-food, reducció les necessitats i del consum).

La convergència entre espiritualitat, filosofia i ciència (espiritualitat al marge de les religions, física quàntica, psicologia transpersonal, gnosticisme de les cultures antigues).

9.Responsabilitat i conclusió

Siguem conscients que vivim en un moment excepcional de la història. Allò que fa uns segles, o tan sols unes dècades, era un pensament objectiu d’extermini per part del poder fàctic i dels valors dominants, ara pot ser l’essència per a un nou ordre mundial horitzontal. Però això dependrà, sobretot, de les eleccions que cadascun fem i de la capacitat de transformació que cadascun tinguem. Les eleccions i els canvis individuals seran, com sempre, determinants en la direcció que ha de seguir la humanitat actual i en les possibilitats d’acció de les generacions futures.

Article publicat al Número 0 de la revista "Treballadora i Pagesa", editada pel grup polític Lleida Treballadora.

I vàrem apostatar

"Ningú té poder sobre el teu cos, la teva ment, el teu cor, ni la teva ànima. El poder de tot és teu, i només et cal reclamar-lo."

Apostata ja!, si així ho sents

A SOC volem una societat amb valors espirituals, lliures i no depenents de cap religió o dogma. Per això recolzem obertament la campanya Apostata ja!.

L'associació ANIM ha endegat aquesta campanya a favor de l'apostasia. (L'apostasia és l'acte voluntari de renúncia de la fe catòlica. Qualsevol persona batejada és considerada catòlica, doncs figura en els registres eclesiàstics i per tant es considerada un fidel que combrega amb les directrius del Papa i els dogmes en els que es basa l'Esglèsica Catòlica Apostòlica Romana).

Avui divendres, dins la campanya "Apostata ja!", serà una jornada informativa on ANIM ficarà una taula a la Plaça Sant Joan per tal de difondre la possibilitat de l'apostasia als vianants.

I el dilluns 14, tindrà lloc la Primera Trobada per a l'Apostasia a Lleida, davant del Palu Episcopal al carrer Bisbe, 1. L'acte començarà a les 12 del migdia i constarà de la lectura d'un manifest i de la tramitació de les sol·licituds dels assistents que així ho desitjin.

Agraïm a ANIM aquesta iniciativa que ofereix als lleidatans una possibilitat més fàcil i popular de declarar-se'n deslligats de la religió catòlica.

Decreix i seràs ric, sabi i feliç

SOC s'afegeix al decreixement, també el polític.

Crisi energètica - Diferents estudis demostren com estem ja sobre el pic del petroli, el punt màxim de producció diària de l'or negre que la geologia del nostre planeta permetrà. Abans del 2025, també declinaran irreversiblement la producció de gas, de carbó i d'alguns minerals imprescindibles per la indústria i la tecnologia. A partir d'aquí, l'energia diària disponible per la humanitat començarà presumiblement, a declinar.

Sistema financer fraudulent - El 1971 es va fer desaparèixer el patró or, és a dir, que es va deixar d'usar l'or com a base real del diner. Tot i canviar aquest aspecte fonamental del sistema monetari, els bancs centrals i privats van continuar creant diners, però amb unes reserves que només són anotacions bancàries que signifiquen diners, però que no estan garantides per cap diner que poguem considerar real. És un pur contracte que només té valor perquè tothom n'hi donem.

Viure el decreixement - Al mateix temps que la crisi energètica s’evidencia, el nostre model de vida es sosté en un consum abundant de recursos i energia, per tant, el model de globalització, de mercat mundial de productes, de transports i serveis haurà necessàriament de canviar per a fer front a les conseqüències d’aquest model de creixement.

Més informació:
www.tempsdere-voltes.cat
www.decreixement.net
www.autogestionate.net/recursosagroecologicos

Aluja, la Política i la Màgia

Vaig conèixer al Xavier Aluja abans de ser regidor. El vaig conèixer a un curs de màgia que feien a un local del carrer Cavallers. Ell i el seu company Joan organitzaven tallers per difondre l’art de la màgia. Lo seu eren les cartes. Vaig trobar que era molt generós desvelant efectes màgics sorprenents, que, de segur havia trigat molts anys en conèixer i perfeccionar. Però és clar que "la màgia és generosa i fa generós aquell qui la practica".

Com els efectes màgics només s’expliquen entre mags, el petit grup d’iniciats ens vàrem sentir plenament agraïts. Agraïts per haver set inclosos dins un espai semblant al d’una societat secreta que acariciava exquisidament un meravellós coneixement: el poder de fer trontollar la realitat quotidiana.
En la màgia, la raó perd sempre la partida, si menys en el primer segon després d’un efecte màgic, tot just abans que la ment vulgui desesperadament aferrar-se a allò conegut, tot just abans de capficar-se en voler “descobrir el truc”, just abans que la fredor del cap refredi també l’emoció del cor davant “lo extraordinari”. Quin deliciós moment és quan allò que la raó diu que ha de passar, acaba no passant, quan apareix la sorpresa, l’espontaneïtat, la pèrdua del control, el moment quan, en definitiva, se’ns revela que una altra realitat és possible, i que existeix i apareix al costat de la realitat quotidiana, això sí, només si tu estàs preparat i la vols veure.

Sembla que els seus companys paers alaven al Xavier Aluja per la seva humanitat i bon treball fet. Jo no puc dir res de tot això, perquè tot i sent president d’un partit polític de Lleida, jo només vaig conèixer al Xavier Aluja mag. A ell li dec part de la meva visió màgica i magna de la política. Ara només vull expressar el meu agraïment.

Javier Gome

Publicat al diari Segre el 04/04/08

Resultados. Una visión personal.

Tan previsible como se veía venir. Y no porque “gane” Zapatero, sino porque todo vuelve a quedar “en manos de los de siempre” (mentira, aún peor, esta vez todo queda en menos manos).

Cada convocatoria de “elecciones” nos precipitamos más a un futuro social incierto y trágicamente desalentador para el original sentido de la democracia. ¿Pero quién puede todavía engañarse creyendo que este país dispone de una democracia funcional? ¿Sabe alguien qué es la Democracia? ¿Es que hay en política alguien más que se mueva por las utopías de su corazón y su espíritu?

Y es que este sistema político me falla por sus bases:

Nadie puede representar al otro (el pueblo es soberano, y el pueblo son personas, individuos libres y capaces).

Ceder tu poder sólo tiene sentido si se lo cedes a alguien más sabio y capaz (quisiera conocer un sólo un político que cumpla estos requisitos).

La vida política es la vida de una ciudad o pueblo y nada más (la macropolítica, así como la macroeconomía y su exponente globalizador, son disfraces modernos del capitalismo imperialista que oprime al débil).

Cuando no se contemplan los cambios sociales el sistema sufre dramáticas correcciones a medio plazo (hasta ahora la humanidad ha combatido este desequilibrio social con revoluciones armadas y guerras, ¿para cuando una revolución intelecto-espiritual?).

Este sistema rígido aprisiona el poder y lo pervierte (nada más peligroso como quien se creyó con la autoridad moral de crear leyes tan estáticas como la Constitución; mejorar el panorama social de algo tan deprimente como una dictadura no debería hipotecar la libertad de decisión de las generaciones futuras, que no toleran los modelos represivos y están mejor preparadas para un intuitivo nuevo orden social más armónico y consciente).

No existen posturas opuestas (la derecha y la izquierda son posicionamientos mentales arcaicos de unos pocos, pero de unos pocos que pretenden quedarse por siempre en las altas esferas de su Sistema de Poder).

El crecimiento de las minorías político-sociales es un efecto antisistema radical (pero el Sistema, fiel a sus valores dominantes, se autoprotege con el engaño y el miedo). Y este punto lo ilustraré con un ejemplo claro de la reciente campaña: bajo el disfraz del gobierno socialista de izquierdas, al que se le atribuye además de la marca del “talante Zapatero”, también dice ofrecer el progreso (aunque éste sea intrínseco a la evolución social y humana), las políticas sociales (que deberían ser algo más que repartir euros a última hora), la sintonía con las masas sociales obreras o trabajadoras (que son las mas numerosas, pero desgraciadamente también las más incultas y temerosas de pensar por sí mismas); bien, pues la campaña del partido que gobernará los próximos 4 años se ha basado en algo común de los partidos fascistas de derechas (ya lo habían hecho antes los del PP, la última ocasión que tuvieron fue a las pocas horas después del 11-M, de todos es ya sabido), decía, que el slogan de campaña esgrimido por el PSC, al menos en Lleida ha sido, “Si tu vas, somos más” y “Si tu no vas, ellos vuelven”( textos que se completaban con sombras negras alargadas, dando todo un efecto dramático propio de la propaganda política antisemita del Partido Nacional Socialista Alemán). Cuando la izquierda llega a exponer este discurso basado en el miedo, mi clarivisión me dice que los extremos se están juntando y cerrando un círculo de mediocridad y despotismo político.

Concretando en el resultado electoral del 9 de marzo, sólo observo una división social agravada y patrocinada por PSOE, PP y sus medios de comunicación afines y/o comprados por parte de las ingentes sumas de dinero de sus grotescas campañas publicitarias; también veo más abstención, más voto por miedo, minorías cada vez menores aunque sean cada vez más, y, nuevamente, una gran oportunidad para atreverse a crear la Neopolítica que la sociedad necesita verdaderamente para superar los grandes retos de la humanidad que están por venir.

Javier Gome. Presidente de SOC-Societat Civil

Resultats de les "el·leccions" 2008

Anul·lar = Validar el Vot Nul

L'acte conscient de votar

Puc abstenir-me si el missatge és: passo dels polítics, em fa mandra buscar-me a les llistes, m'en vaig a la platja i al tornar he trobat cua, de veritat que se m'ha oblidat, estic a la presó i no em deixen votar!...

Puc votar a un sol partit del munt que es presenten: he estudiat a fons els seus estatuts, dono fe de la solvència contrastada que m'ofereix cadascun dels candidats de la llista, conec minuciosament el programa que plantegen i poso la mà al foc que la seva honestedat els farà complir exactament amb els seus ideals i el seu pla d'actuació.

Puc votar en blanc: no fico res al sobre electoral o fico un tros de paper absolutament en blanc; la llei electoral preveu l'abstenció activa i proposa aquesta manera d'emetre un vot vàlid que no anirà a cap partit en concret; suposadament no em semblen dignes del meu vot cap dels partits que es presenten, o bé, em semblen tots tant políticament íntegres i representatius de la meva persona que no sé quin elegir.

Puc votar nul per accident: m'equivoco i marco les caselles de dos partits diferents i passo de corregir-ho perquè era l'última butlleta que quedava(?), estripo i trenco misteriosament la butlleta dins el sobre de camí a l'urna deixant aquest últim intacte(?), confon una butlleta electoral amb un paper qualsevol en el que escric la llista de la compra o un inspirat poema, i veient que és el dia de les eleccions, el fico al sobre i voto.

Puc votar nul amb convenciment: estripo una butlleta i la fico al sobre i voto, tatxo tota la butlleta i la fico al sobre i voto, em preparo una llista de desqualificacions i crítiques educades (doncs si comprenem el vot nul ja hauríem de ser civilitzats) i les fico al sobre i voto, em preparo un poema o un dibuix i el fico al sobre i voto, agafo el bonobús exhaurit o la publicitat del restaurant xinès i el fico al sobre i voto, marco un partit inventat que he afegit a la butlleta (PNCCMCCPVUMTM - Partit de la Nova Consciència que Canviarà al Món Començant per Canviar Primer la Visió que Un Mateix Té del Món, per exemple); la creativitat és infinita.
Ara bé, sóc conscient que amb aquest acte polític que és votar en unes eleccions democràtiques, al anul·lar el meu vot, també estic anul·lant (incapacitant, desautoritzant, desaprovant, deslegitimant) a un sistema polític i electoral deficient que no representa la meva persona, per lo tant el vot que emeto és un vot que el propi sistema no legitima però que a la vegada, pel simple fet de contabilitzar-lo, dona un missatge clar de discrepància formal amb les normes d'un sistema i d'una democràcia que només representa a una minoria de la societat.

Suport en cos i ànima per Som el que Sembrem

Lleida lidera el cultiu de Panis Bt de la península amb més de 18.000 hectàrees productives. Això succeeix mentre França acaba de prohibir el conreu de blat de moro transgènic en tot el seu territori (no així encara el seu consum). De veritat necessitem tomàquets amb gens de peix?, perquè això és la transgènia, una transgressió tecnològica de la natura sense més profit que el benefici principal i final dels seus creadors, grans multinacional sense ètica ni sentit comú.

La ILP (Iniciativa Legislativa Popular) per declarar Catalunya lliure de transgènics necessita un mínim de 50.000 firmes per poder presentar-la davant del Parlament. Siguem intel·ligents i conscients de tot el que això suposa, i signem tots per arribar a l'aclaparadora xifra de 500.000 signatures que proposa la plataforma "Som lo que Sembrem" i alliberem Catalunya d'aquest perill manifest.

Clickeu dins la imatge per ampliarla. ADN, dilluns 03 març 2008.

Depriment Debat

“Quan no es pot saber qui diu la veritat, tot és mentida”.


Un altre debat a l’estil d’un combat de boxa es va celebrar ahir entre Rajoy i Zapatero. L’únic tret en clar del depriment espectacle es que guanyi qui guanyi en les properes eleccions d’aquesta mediocre democràcia bipartidista, és de segur que Espanya tindrà un president mentider i de molt dubtosa moral.

Gràcies per 10 anys de FiraNatura

Fa deu anys que Lleida creix popularment amb “consciència alternativa” gràcies a FiraNatura. És el moment que, des de la nostra petita finestra només oberta a allò que creiem realment important per a la societat, fem un sentit homenatge a IPCENA, segurament l’única entitat de ponent preparada per organitzar amb èxit aquesta gran trobada.

Fa anys que FiraNatura es va col·locar com la segona fira alternativa més important de Catalunya; i un cop més, amb 19.000 visitants revalida la seva necessària presència.

Qualsevol fórmula que permeti la cada cop més propera revolució social, tots els de SOC, la recolzarem. En aquest cas especial també la felicitem pel seu desè aniversari.

Llarga vida a FiraNatura!

Més campanyes pel Vot Nul

Entropia. Archivo de Ideas. Por Luis Pabón.

"Hace tiempo me prometí a mí mismo preocuparme por los políticos en recíproca proporción a lo que ellos se interesan por mí, es decir: nada. Pese a ello, resulta difícil abstraerse de algunos de sus aullidos si todavía le queda a uno algo de sangre en las venas. Al fin y al cabo, carecer de interés por los hidrocarburos tampoco exime de tener que respirarlos todos los días.

A estas alturas, mis conclusiones sobre las dimensiones del espacio político vienen a resumirse en la constatación de que, para salir adelante o quedarse atrás, la verdadera diferencia no la marca la izquierda ni la derecha, sino el hecho de quién está arriba y quién abajo.

Esto me lleva a plantearme qué alternativas le quedan a un sencillo individuo como yo, disconforme con la creciente politicastritis y, por otra parte, descreído de revoluciones utópicas. Considerando las reglas del juego, una de las opciones podría ser el voto nulo.

El voto nulo voluntario es una forma de abstención activa, que a diferencia de la abstención pasiva, se ajusta al cumplimiento de un deber ciudadano pero incorpora un elemento de protesta. Es además muy diferente del voto en blanco, pues no es legítimo, sino irregular, y expresa una discrepancia formal con las normas. No forma parte del sufragio válido, pero sí del sufragio emitido.

El voto nulo puede correr el riesgo de confundirse con un error involuntario o con un analfabetismo técnico a la hora de ejercer el derecho democrático. Pero hay formas de hacer constar claramente la diferencia, y quizás también las habría de evitar la consideración minoritaria de esta opción, que suele diluirse en la saca junto al resto de abstenciones de naturaleza muy diferente.

No creo ser el único con desilusión respecto a las opciones políticas y, a mi juicio, esta opinión compartida podría alcanzar un poco más de significación con algo de coordinación. Es evidente que el voto nulo pocas veces ha gozado del derroche de medios propagandísticos y publicitarios de las candidaturas partidarias. No cuenta, ni necesita contar con la maquinaria o el apoyo económico de lobbies o poderosos grupos de interés. Si, partiendo de los propios votantes, se hiciera campaña en favor del voto nulo, la dinámica tendría que ser muy diferente.

Mi idea para aportar a esa hipotética campaña sería precisamente el aprovechamiento del despliegue de medios de las candidaturas regulares para modificar el mensaje y enviar una señal de alarma desde la ciudadanía. Bastaría con imprimir o fabricar una serie de pegatinas circulares de distintos tamaños, con un fondo de color rojizo o anaranjado y con la inscripción "VOTO NULO", sin más soflamas, tal y como se muestra en las ilustraciones que acompañan a este articulo.

La fabricación podría incluso ser totalmente artesanal (con unas tijeras, algo de cartulina, un rotulador y adhesivo), por parte de cualquiera interesado en apoyar este movimiento. No habría necesidad de respetar directrices estrictas de diseño o tipografía corporativa; tan sólo conservar la sencillez y asepsia del mensaje.

La finalidad de estas etiquetas redondas sería acabar adheridas en las propias narices, figurada y literalmente, de las fotografías de los candidatos en sus carteles electorales originales. Lo ideal sería evitar discriminaciones y no privar de este particular maquillaje a los candidatos de uno u otro signo, que lucirían tan interesantes como los de este ejemplo:

Considero que una campaña como esta respetaría el ámbito de una educada e irónica corrección (sobre todo teniendo en cuenta a lo que nos tienen acostumbrados los políticos profesionales). El único que, con algo de razón, podría reaccionar con suspicacia sería el gremio de los payasos. Me adelanto a pedirles disculpas por el agravio comparativo y apelo a su comprensión del verdadero mensaje, que no es otro sino denunciar la impunidad de la falsedad en la actuación de quienes, día tras día, hacen un circo de la democracia."

Más humor inteligente electoral (valga la paradoja) de Entropia de Luis Pabón:

Cantidad de información.

La inspiración de mi peristalsis.

Anulem el Debat

Anul·lar: Incapacitar, desautoritzar a algú.

Sobre el debat televisat ahir nit entre Jose Luis Zapatero y Mariano Rajoy, només dir que va ser un dels més lamentables espectacles que una persona que preten seguir la política podria presenciar.
SOC aspira a una Política Natural, no enfrontada, veritable, no demagoga, sublim, que no divagui amb dades impersonals, que realitzi l'esència de la vida social, ...però és clar, en aquesta aspiració la peça clau no són les ideologies, si no la necessitat d'una ciutadania il·lustrada formada per persones íntegres, plenes en drets, lliures de pensament i d'esperit. Necessitem el canvi profund social que derivaria del canvi profund individual.

Els polítics són titelles dels partits i no poden canviar, els partits són partidistes i no poden canviar, les ideologies polítiques actuals són línies de pensament estàtiques i caduques, i no poden canviar... Però les persones tenim la qualitat del canvi. Poc o molt, ens transformem, creixem, madurem, i som capaços d'imaginar i crear. Un Nou Paradigma Polític és possible si deixem de considerar política el debat d'ahir.

Desligitimitzem la pseudopolítica que dirigeix aquesta pseudodemocracia, desligitimitzem als polítics que es senten ingenuament validats del poder de governar, desligitimitzem el sistema corrupte que els fa creure que poden governar recursos i persones indistintament. Hi ha moltes formes de desfer aquest pudent sistema polític, però el dia 9 de març la millor és Votar Nul.

Si algú l'interessa que van parlar teniu una transcripció als comentaris.

Campanya pel Vot Nul

Voto Nulo (según la Wikipedia)

El voto nulo es un voto mal realizado en una elección, al punto que acarrea su nulidad. Son varias las circunstancias capaces de anular un voto:

• incluir una papeleta no oficial, o un documento electoral no oficial;
• incluir varias papeletas de candidatos distintos para el mismo cargo, de modo tal que no pueda saberse por quien deseaba votar el elector;
• incluir fragmentos de papeletas, de modo tal que no pueda saberse por quien deseaba votar el elector

A diferencia del voto en blanco, el voto nulo no es "institucional" (en algunos países existe una casilla para votar voto en blanco, mas voto nulo nunca). Es decir, no se elige una de entre las tantas opciones que da una determinada elección, sino todo lo contrario: consiste en anular el voto, típicamente escribiendo algo sobre la papeleta oficial, o insertando una papeleta no oficial.

A lo largo de la Historia y dependiendo de la tradición y situación de cada país, el voto nulo ha sido incluso la bandera de lucha de algunos partidos políticos o como medio de protesta por algunos ciudadanos que no creen en el régimen político o en el sistema electoral que se encuentra vigente en un país, como es el caso de los anarquistas, o bien porque no se sienten representados por ninguna de las opciones electorales que se les ofrecen. Típicamente se concreta incluyendo papeletas con logos no registrados en la elección, caricaturas o animales, que expresan una posición política.

Si bien, como un acto individual, el voto nulo no tiene mayor significación, sí la tiene cuando se convierte en un acto de masas. Suele ser mayor en los países con sistemas de voto obligatorio, ya que en los que no lo es una parte de los descontentos simplemente no concurre a votar.

Validez y efecto del voto nulo

Cabe destacar, que - por regla general - los distintos sistemas electorales no consideran como voto verdadero el voto nulo. Al respecto, en la doctrina se habla de "votos válidamente emitidos", y se excluyen de los mismos tanto a los votos nulos como a los votos en blanco. Por lo tanto, no influyen en la elección de los candidatos, pero sí constituyen un importante parámetro de la medida de la legitimidad política, tanto del sistema electoral vigente, como de los candidatos de un determinado país.

OM

aaaooouuummmmmmmm

Vistes a fora (?)

És bo fer una pausa en el camí i donar un cop d’ull als marges. Ens adonem que en els últims mesos la societat civil ha creat moviments d’una força admirable, però encara no troba les vies eficaces per assolir clarament allò que desitja. La gent de SOC hem estat un temps en situació neutra, només sentint la veu de la societat, implicant-nos a nivell individual, i això ens ha fet créixer en una qualitat important de la política: l’escolta de la veu col·lectiva.

Hem escoltat veus que cridaven

Salvem Montserrat!

www.salvemmontserrat.org

Salvem la Vall de Cardós!

www.lavalldecardos.info

Salvem la Platja Llarga!

www.moviments.net/platjallarga

Salvem Mont-Rebei!

www.ipcena.org/a.catala/portal.php

Salvem la Vall de Camarasa

www.defensadelterritori.blogspot.com

Hem sentit que també eren nostres les veus que cridaven i ens hem afegit formalment a totes aquestes demandes d’atenció urgent. En tots els casos les veus cridaven per alliberar la terra dels depredadors egoistes i ignorants que la volen saquejar. La Natura sempre és i serà un bé coexistent en tots els que som i els que seran.

Però ara mateix, estem en una situació en la que la gent sensiblement lúcida hem de recordar contínuament als cecs materialistes que hi ha coses sagrades, i que aquestes no admeten l’especulació; que hi ha una força espiritual latent dins tothom i que aquesta ens està movent cap a mesures molt per sobre d’allò que anomenem justícia humana.

Caramb!? Si fins i tot un monjo, d’ austera i retirada vida, és capaç de manifestar-se com un ciutadà més! Doncs QUÉ faràs TU? És que viuràs bé amagat al teu cau hipotecant les finestres i així les vistes a fora?.

Pulmons de Lleida

Aquestes són les fotos que mai veuràs a cap butlletí propagandístic de la Paeria com per exemple el que dedica la Regidoria de Mediambient: Lleida 21 - Un projecte col·lectiu per a un progrés més sostenible.

www.pulmonsdelleida.blogspot.com

Lleida no és Marbella!

Els Pulmons de Lleida són cada arbre, cada planta, cada herba que ens envolta. Des de SOC volem fomentar la consciència del valor de tota la flora existent a la ciutat. Hem de respectar-la, estimar-la i fer-la créixer. Perquè gran part de la qualitat de vida d’una ciutat són les seves zones verdes.

Doncs sembla que la Paeria no comparteix aquestos criteris. Des de l'Ajuntament impera la necessitat d’adquirir sòl per construir, continuar fent grans carrers per afavorir el tràfic de vehicles sense apostar pel carril bici, substituir venerables arbres per jardins afuncionals però de disseny, etc.

Els barris de Cappont i de La Mariola han començat a reclamar un altre tipus de planificació urbanística (menys construcció i més zones verdes), i aquest és el reclam de la majoria de la societat.

Salvem la Platja Llarga !

Tarragona és Platja de Lleida

Queden pocs racons verges en el Mediterrani català, espanyol i europeu. Tarragona en conserva un: el Bosc de la Marquesa amb les seves cales, seguit de la Platja Llarga, una platja de vora 3 km. que malgrat té algunes edificacions dels anys 60, encara conserva l’encant i bellesa d'allò natural. Un espai verd i blau gaudit per molta gent durant tot l’any.

El Ministeri de Medi Ambient i l’Ajuntament de Tarragona, sense recórrer a cap a cap veritable concurs públic i sense haver format cap equip multidisciplinari per decidir què projectar en aquest espai, ara volen fer-hi un passeig marítim i una urbanització d’alt standing amb dos zones de serveis al costat de la platja.

Insensibilitat, inconsciència o especulació?

Objectius de la campanya:

1. Aturar els actuals projectes de Costes (Passeig marítim de la Platja Llarga i Camí de Ronda al Bosc de la Marquesa) i els Plans Urbanístics que afecten a tot aquest entorn.

2. Preservar aquest espai natural amb un projecte ecològic respectuós amb els seus valors paisatgístics i ecosistèmics, sense prejudicis importants per a la gent que ja viu i treballa a l’entorn.

3. Contribuir a fer realitat el Parc Natural de les Terres de Gaià, que ha d’incloure la Conca del Riu Gaià i la Corona Verda del Llevant tarragoní (amb els boscos del Mèdol i Mas Enric, el bosc de la Marquesa amb les seves cales i la Platja Llarga). Un pulmó verd per a Tarragona que garanteixi la preservació dels tresors naturals, paisatgístics i històrics d’aquestes terres.

Pots signar la teva adhesió a la campanya clickant aquí http://www.moviments.net/platjallarga/adhesio.htm

Més informació http://www.moviments.net/platjallarga

Mullem-nos per Mont-Rebei !

"L'espai natural del Congost de Mont-rebei (Pallars Jussà - La Noguera) té una extensió d'unes 600 hectàrees. Fou adquirit per la Fundació Territori i Paisatge de l'Obra Social de Caixa Catalunya el 1999 amb l'objectiu de preservar els seus valors naturals i de paisatge. En la seva major part és inclòs dins l'espai d'interès natural (PEIN) del Montsec i també limita amb la Reserva Natural Parcial del Congost de Mont-rebei. El 14 d'abril del 2005, el congost de Mont-rebei ha estat declarat Refugi de Fauna Salvatge.
El Congost de Mont-Rebei que forma el riu Noguera Ribagorçana en travessar la Serra del Montsec, separa el Montsec d'Ares del Montsec de l'Estall i constitueix l'únic gran congost de Catalunya que es manté més o menys verge sense que el travessi cap carretera, ferrocarril o línia elèctrica. Únicament és travessat per un camí de ferradura parcialment excavat a la roca que permet gaudir d'una manera molt espectacular d'aquest indret. Les parets del congost arriben a assolir més de 500 metres de caiguda vertical, amb punts on l'amplada mínima del congost és de només 20 metres."
Font: www.lleidatur.com


SOC s'afegeix i dona suport polític a la proposta d'IPCENA d'oposició a la construcció d'una presa de la multinacional ENDESA al nostre Congost de Mont-Rebei.

Live Earth!

Els concerts Live Earth (Terra Viva) es celebren durant les 24 hores d'avui 7 de juliol (7-7-7) simultàniament per tot el món. Més de 100 cantants recolzen el projecte promogut per Save Our Selves (Salvem-nos a Nosaltres mateixos). Live Earth també es l'inici d'una campanya de tres anys per la defensa de la natura, contra el canvi climàtic, i per la conscienciació i pressa de mesures d'empresaris i polítics. Al Gore, impulsor del projecte diu que estem vivint una "emergència planetària" i "tenim que transmetre el missatge d'urgència i esperança".

www.liveearth.org

Per a que aquest projecte tiri endavant cal un compromís real per part de la població del planeta.

Em comprometo:

1.A exigir que mi país adhiera dentro de los próximos 2 años a un tratado internacional para reducir (en un 90% en los países desarrollados y en más de un 50% en todo el mundo) los gases que causan el calentamiento global, a tiempo para que la próxima generación herede un planeta saludable;
2.A actuar personalmente para ayudar a solucionar la crisis climática reduciendo tanto como pueda mi propia generación de CO2 y compensando el resto para volverme "neutro en emisiones de carbono";
3.A luchar por una moratoria en la construcción de cualquier planta energética nueva que queme carbón sin la capacidad para atrapar y almacenar en forma segura el CO2;
4.A aumentar drásticamente la eficiencia energética de mi hogar, trabajo, escuela, lugar de culto y medio de transporte;
5.A luchar por leyes y políticas que amplíen el uso de las fuentes de energía renovable y reduzcan la dependencia del petróleo y del carbón;
6.A plantar árboles nuevos y a unirme a otros en la preservación y protección de los bosques; y
7.A comprar a empresas y apoyar a los líderes que compartan mi compromiso para solucionar la crisis climática y construir un mundo sustentable, justo y próspero para el siglo XXI.

Signa la petició de compromís

Avaaz.org - El Mundo en acción

Abocats a l'acció !

Us recomanem llegir els comentaris al final

d'aquest article i us convidem a dir la vostra.

Avui les persones han tornat a expressar clarament el que senten: No a l’abocador!
En aquest cas el projecte d’abocador de residus tocava a les Terres de Ponent. Però no oblidem que si els residus no venen aquí, aniran a parar a algun altre lloc no gaire llunyà.
Aquesta situació a la que ens hem vist abocats hauria de fer créixer la nostra consciència, i les nostres accions quotidianes també haurien d’anar-se fent més coherents.

Tornant a la crònica, hem vist gent de totes les edats manifestant-se en una sorollosa marxa pels carrers principals d’Almacelles. Amb vistoses samarretes de color taronja, aquesta manifestació semblava una festa d’estiu. I és que veritablement ha sigut una festa de sensibilitat vers la terra i el mediambient. Muts es van quedant els que veien possibilitats d’enriquir-se amb activitats secretistes, injustes i avui declaradament impopulars.

Sembla que la manifestació l’encapçalaven els alcaldes i representants polítics de les zones afectades. Però el fet és que el col·lectiu polític ha tingut molt poquet pes dins el moviment anti-abocador.
És la Plataforma Segrià Net – Salvem la Vall de Camarasa, un ens sorgit de la pròpia societat civil, qui va començar l’activisme fa dos mesos i avui ha tocat el cim del seu treball amb aquesta macromanifestació. Enhorabona a la Plataforma i a tots els que estavem avui a Almacelles.
Tornant a la classe política, tots coneixem la seva credibilitat, sobretot quan tracten de donar el perfil bo per sortir a la foto. Potser si que avui els polítics es manifestaven amb el mateix sentiment que el riu taronja que portaven darrera, però dubtar-ho és més que raonable. Tampoc hem d’oblidar que si el projecte ha arribat fins aquí, algú en algún moment va donar el vist i plau perquè hi arribés. Sembla poc provable que darrera l’abocador només hi hagi una simple iniciativa privada, que diuen encara no ha presentat ni el seu projecte a la Delegació de Mediambient de la Generalitat.

Vinguin d’on vinguin els poc clars interessos que han mogut el projecte d’aquest Macroabocador de Ponent, avui la societat ha deixat desestimada la seva execució. El poble ha parlat.

Protesta dels inmigrants

"Según manifestó ayer Omar Charah, portavoz de este colectivo y que formó parte de la candidatura de Lleida Treballadora en las pasadas elecciones municipales, “la Paeria está aplicando la política del divide y vencerás con los inmigrantes, y lo está conseguiendo”. Además, considera que la Paeria está intentando dividir a estos colectivos entre magrebíes y africanos, para seguir con esta política de “división que nos debilita”.

El portavoz del colectivo insistió en que van a plantear a la Paeria tener un representante propio en el Ayuntamiento, ya que consideran que los mediadores de los inmigrantes contratados por el consistorio “no están capacitados para hacer este trabajo porque no son personas conocidas entre los recién llegados”.

Charah acusó a la Paeria de contratar inmigrantes que llevan poco tiempo en la ciudad para hacer este trabajo y discriminar a los que llevan más años en Lleida”.
El colectivo está recogiendo firmas entre los inmigrantes de Lleida y de localides cercanas para reclamar este representante, adhesiones que ayer se acercaban a las mil, según Lleida Treballadora.

Charah también critica el Servei d’Informació i Orientació per a la Igualtat (SIOPI) de la Paeria y denuncia que ha habido magrebíes que “han ido a la oficina del Ayuntamiento y no se les ha atendido”. El miembro de Lleida Treballadora considera que, de facto, no existen los mediadores de la Paeria, “ya que están en los despachos y no ayudan a las personas recién llegadas que lo necesitan”. Además, denuncia que hay asociaciones de inmigrantes que están siendo manipuladas por el Ayuntamiento o, “lo que es más grave, se están dejando manipular”.

Desde Lleida Treballadora también se critica que la política de la Paeria respecto a la inmigración está provocando una sensación de convivencia negativa entre los ciudadanos, que “conlleva un fuerte malestar en la ciudad y ha degradado totalmente el casco antiguo, con inmigrantes dejados a su suerte”.

Charah denuncia que, actualmente, de una población de entre 7.000 y 8.000 magrebíes que hay en Lleida, 2.000 no tiene documentos. El mismo número, 2.000, son los sin papeles que Lleida Treballadora calcula hay en la ciudad entre las 5.000 personas que forman el colectivo de ciudadanos del África negra.Lleida Treballadora también critica la política de la Paeria en materia de inmigración que “hace que sea imposible que consigan papeles”. Para Charah, “el SIOPI no ayuda, machaca a los inmigrantes”."

Font: http://www.lamanyana.es/

Aturem els abocadors!

Tots volem el "Segrià Net". Estem en un moment delicat: una empresa privada amb la complicitat de la Generalitat (centrada a Barcelona, precisament d'on prové tota la merda que ens volen endossar) vol construir un macroabocador (70 hectàrees, 1500 tones de residus/dia, el més gran de Catalunya). L’operació només garanteix un suculent profit econòmic a l’empresa executora i als venedors del terreny; l’ajuntament de Gimenells obtindria les taxes de les instal·lacions, i amb tots els demés consistoris (Gimenells, Almacelles, Pla de la Font, Raïmat, Suchs) rebrien quantitats "x" en funció dels residus dipositats. Quin negoci és aquest comparat amb la pèrdua irreversible i absoluta d’un paisatge natural i l’enverinament irremeiable del subsòl de la Vall de Camarasa.
Com pot ser que quatre individus puguin decidir hipotecar el valor de tota una terra.? Què els hi volem deixar a les generacions futures?

La Plataforma Segrià Net - Salvem la Vall de Camarasa, te el poder de l’acció i te una posició clara en el debat que proposa, però ho expressa d’una manera massa moderada. Sinó voleu abocadors heu de cridar més fort.
Des de Lleida (on la remota influència dels beneficis econòmics ja no són cap temptació), i en concret des de SOC, no veiem cap debat: els abocadors de residus aliens als generats per la pròpia població que hi habita a la terra són inadmissibles.

El debat prové del fet que els abocadors reflecteixen el veritable problema: volem una civilització que continuï creixent amb l’insostenible model neolliberal (consumeix i explota)? Fins quan podrem fer-ho?

Espiritualitat i Política

Ja som molts els que treballen diàriament per a crear una xarxa per a una nova consciència política. Des de Societat Civil us recomanem aquest blog www.espiritualidadypolitica.blogspot.com on podreu trobar articles tan interessants com aquestos de Mahatma Gandhi:

Reflexions de Gandhi sobre la Democràcia

"Mi concepto de democracia consiste en que el más débil debe tener las mismas oportunidades que el más fuerte. Creo que la democracia auténtica sólo puede originarse en la no violencia. La estructura de una federación mundial sólo puede erigirse basándose en la no violencia, y la violencia debe ser totalmente desechada de los asuntos mundiales. Por lo tanto, la regla áurea de la conducta es la tolerancia mutua, en razón de que nunca pensaremos todos de la misma manera y siempre veremos la Verdad fragmentariamente y desde distintas perspectivas. La conciencia no es una misma cosa para todos. Si bien es una excelente guía para la conducta individual, la imposición de esa conducta a los demás es una insoportable intromisión en la libertad de conciencia de cada uno.

Las diferencias de opinión nunca deben significar hostilidad. Si así fuera, mi mujer y yo hubiéramos sido enemigos irreconciliables. No conozco, en el mundo, dos personas que no sostengan opiniones distintas, y como yo soy adepto del Gita siempre me he propuesto tratar a todos aquellos que difieren de mí con el mismo afecto que siento por los más próximos y queridos.

Es inútil un conductor cuando actúa contra el dictado de su conciencia debido a que lo rodean personas que sostienen toda suerte de puntos de vista. Si carece de una voz interior que lo sostenga y lo guíe, navegará a la deriva como un navío sin timón.

En materia de conciencia, la ley de la mayoría no cuenta. Estoy absolutamente convencido de que ningún hombre pierde su libertad sino por su propia debilidad. El verdadero demócrata es aquel que valiéndose de medios exclusivamente no violentos defiende su libertad y, por lo tanto, la de su patria y, en última instancia, la del género humano.

La democracia disciplinada y lúcida es lo mejor del mundo. Una democracia llena de prejuicios, ignorante y supersticiosa se debatirá en el caos y hasta es posible que llegue a destruirse a sí misma."

Fuente: www.avalonproject.org

El Món de Demà

"Quizá nunca antes haya habido tanta especulación sobre el futuro como hoy. ¿Será nuestro mundo siempre un mundo de violencia? ¿Habrá siempre pobreza, hambre y miseria? ¿Será nuestra fe en la religión más firme y más amplia, o dejará el mundo de creer en Dios? Si se produce un gran cambio en la sociedad, ¿cómo se realizará: por medio de la guerra y la revolución o de manera pacífica?

Diferentes personas dan diferentes respuestas a estas preguntas, y cada uno de nosotros traza el plan para el mundo de mañana como esperamos y deseamos que sea. Yo respondo no sólo desde lo que creo, sino también desde mis convicciones. El mundo de mañana será, tiene que ser, una sociedad basada en la no violencia. Ésta es la primera ley. De ahí vendrán todas las demás bendiciones. Puede parecer una meta lejana, una utopía nada práctica. Pero no es en modo alguno imposible de alcanzar, pues podemos trabajar por ella aquí y ahora.

Un individuo puede adoptar el modo de vida del futuro (ahimsa, la no violencia) sin tener que esperar a que otros lo hagan. Y si un individuo puede hacerlo, ¿no podrán hacerlo grupos de individuos o naciones enteras? Muchas veces las personas dudan antes de empezar, porque piensan que el objetivo no se puede alcanzar íntegramente. Esta actitud mental es precisamente el mayor obstáculo que ponemos al progreso; y es un obstáculo que todos y cada uno de nosotros, si queremos, podemos vencer.

La distribución equitativa -la segunda gran ley del mundo de mañana, tal como yo lo veo- surge de la no violencia. Implica, no que los bienes del mundo sean divididos arbitrariamente, sino que cada persona tenga lo necesario para satisfacer sus necesidades naturales, nada más. ¿No implica esta idea de la no violencia un cambio en la naturaleza humana? ¿Y no deja la historia constancia en todo momento de ese cambio? Por supuesto que sí. Muchos individuos han renunciado a la perspectiva mezquina, personal y codiciosa, para adherirse a otra que ve la sociedad como un todo y trabaja por beneficiarla. Si se ha producido ese cambio en una persona, puede tener lugar en muchas.

En el mundo de mañana no veo pobreza ni guerras ni revoluciones ni derramamientos de sangre. Y en ese mundo habrá una fe en Dios mayor y más profunda que en cualquier otro momento del pasado. La misma existencia del mundo en un sentido amplio depende de la religión (espiritualidad). Y todos los intentos de extirpar ésta fracasarán.

Fuente: Extrato del libro de Mahatma Gandhi Mi vida es mi mensaje.

Una visió neopolítica. Nou blog.

www.neopolitica.blogspot.com

Aquest moment de transcendent canvi social que vivim no vol parar-se. Qualsevol podria intuir que tot plegat s’està accelerant; i el resultat d’aquest procés encara es indefinit. Tot és encara a les nostres mans.

Com si recollíssim un valuós tresor del subconscient col·lectiu, la gent de SOC ens definim com a vehicles de la Neopolítica. D’aquí la necessitat de començar a fer un treball més extensiu del nostre (i vostre) moviment.

Estem organitzant les nostres accions futures, i mentrestant, també volem començar a difondre el moviment SOC per tot arreu. De moment aquí us oferim un nou blog, en el que fixem els fonaments de la Neopolítica, i que destinem a la seva teorització:

www.neopolitica.blogspot.com