És bo fer una pausa en el camí i donar un cop d’ull als marges. Ens adonem que en els últims mesos la societat civil ha creat moviments d’una força admirable, però encara no troba les vies eficaces per assolir clarament allò que desitja. La gent de SOC hem estat un temps en situació neutra, només sentint la veu de la societat, implicant-nos a nivell individual, i això ens ha fet créixer en una qualitat important de la política: l’escolta de la veu col·lectiva.
Hem escoltat veus que cridaven
Salvem Montserrat!
www.salvemmontserrat.org
Salvem la Vall de Cardós!
www.lavalldecardos.info
Salvem la Platja Llarga!
www.moviments.net/platjallarga
Salvem Mont-Rebei!
www.ipcena.org/a.catala/portal.php
Salvem la Vall de Camarasa
www.defensadelterritori.blogspot.com
Hem sentit que també eren nostres les veus que cridaven i ens hem afegit formalment a totes aquestes demandes d’atenció urgent. En tots els casos les veus cridaven per alliberar la terra dels depredadors egoistes i ignorants que la volen saquejar. La Natura sempre és i serà un bé coexistent en tots els que som i els que seran.
Però ara mateix, estem en una situació en la que la gent sensiblement lúcida hem de recordar contínuament als cecs materialistes que hi ha coses sagrades, i que aquestes no admeten l’especulació; que hi ha una força espiritual latent dins tothom i que aquesta ens està movent cap a mesures molt per sobre d’allò que anomenem justícia humana.
Caramb!? Si fins i tot un monjo, d’ austera i retirada vida, és capaç de manifestar-se com un ciutadà més! Doncs QUÉ faràs TU? És que viuràs bé amagat al teu cau hipotecant les finestres i així les vistes a fora?.
