Cinc anys de No a la Guerra

Assemblea ATUREM LA GUERRA de les Comarques de Ponent, a 5 anys vista.

"Passats cinc anys de les diferents mobilitzacions que la societat civil va realitzar davant la invasió de l'Iraq al 2003, tot i no ser una xifra que doni una perspectiva històrica, sí que permet fer-hi una perspectiva, si més no, d'anàlisi i reflexió del que van ser aquells mesos de mobilitzacions quasi continues."

"Després de diverses concentracions de cada dijous, va arribar el dia global de manifestacions. La gent de l'Assemblea no sabíem quanta gent respondria, i per això vam programar una manifestació que discorris per l'eix comercial de la ciutat, que de seguida es veuria ple. Però una estona abans de les 5 de la tarda d'aquell dissabte, 15 de febrer del 2003, ja es veia multitud de persones avançant cap a la plaça Catalunya des de tots els racons. Era molt emocionant veure com la gent avançava pel pont de la Universitat, quan aquest encara no estava tallat al trànsit. Vist el caire que agafava la manifestació, es va haver de canviar el recorregut. Finalment, 20.000 persones van caminar pels carrers de Lleida demanant la PAU i que no s'ataqués el poble iraquià."

"Moltes lectures es poden i es podran fer sobre el que va significar el moviment d'Aturem la Guerra a nivell mundial, nacional i lleidatà, però està clar que va ser una experiència de mobilització massiva i unitària que, en les mateixes reunions de l'Assemblea, unia en la mateixa sala gent de CiU i gent dels moviments socials més alternatius, encara que penso que és de justicia, reconèixer-ho, el protagonisme a la nostra ciutat sempre va ser dels moviments socials i no dels partits polítics."

Extractes de l'article escrit per en Carles Giné-Janer al Número 0 de la revista Treballadora i Pagesa, editada per Lleida Treballadora, Associació Cultural Àrab "Atlas", Associació per la Unitat Africana i PCPC Lleida.

Maig del 68

VIDEO - Entrevista de TV3 a Miguel Romero, escriptor i periodista, i a Santiago López Petit, especialista en filosofia francesa, sobre el "Maig del 68". http://www.tv3.cat/videos/416409

Más allá del mes de Mayo, todo el año 1968 fue un "acontecimiento global". Ése es el símbolo que los poderes establecidos quisieran borrar del calendario y, en parte, lo han conseguido: la Primavera de Praga o la ofensiva del Têt en Vietnam nos hablan hoy de mundos perdidos. Aun así, reflexionar sobre por qué se perdieron es un buen ejercicio para entender el mundo en que vivimos. Por el contrario, las movilizaciones, iniciativas, formas de organización e ideas, toda la creación masiva e internacional de pensamiento y acción crítica que se manifestó en Alemania, Italia, Grecia, Estados Unidos, México, Francia, e incluso en este país, forman parte de nuestro "futuro anterior", el capital de conocimiento y experiencias imprescindibles para quienes continúan el combate por cambiar el mundo y cambiar la vida.
Extracto del libro de Miguel Romero "1968. El mundo pudo cambiar de base"

Cuarenta años después de Mayo del 68, son muchas las "conmemoraciones" que de aquel acontecimiento histórico se siguen haciendo. Hay quienes, como Sarkozy, quieren convertirlo en el "demonio" a enterrar para así poder avanzar mejor en la contrarrevolución neoliberal y militarista que amenaza con acabar con todas las conquistas logradas desde entonces. Hay también quienes, habiendo participado en aquel movimiento, reniegan de él o simplemente lo reducen a una mera revuelta cultural para así justificar su adhesión inquebrantable al capital.

Pero Mayo del 68 fue, sobre todo, un desafío a los poderes instituidos: al gaullismo, al capitalismo, al stalinismo. Fue el momento más álgido de un año que en Vietnam, Washington, Berlín, Torino, Tokio, Praga, México, Atenas y otros muchos lugares conmocionó el mundo entero y volvió a poner de actualidad la necesidad y la posibilidad de la revolución. Abrió, además, una brecha a través de la cual movimientos como el feminista, el ecologista, el antimilitarista o la contra-cultura recrearon nuevos frentes de lucha que se unieron al ya viejo combate contra la explotación capitalista.

También aquí, en el Estado español, el movimiento estudiantil y la juventud obrera que luchaban contra la dictadura franquista se sintieron identificados con los mensajes que llegaban del país vecino: "No es más que un comienzo, la lucha continúa", "No queremos ser los perros guardianes de la burguesía", "Seamos realistas, pidamos lo imposible", "La barricada cierra la calle pero abre el camino", "Prohibido prohibir", "Cuanto más hago el amor, más ganas tengo de hacer la revolución; cuanto más hago la revolución, más ganas tengo de hacer el amor". Transformar el mundo, cambiar la vida, ése era y es el "espíritu del 68" que queremos seguir reivindicando. Porque también aquí, frente a una derecha ultraconservadora y ante un social-liberalismo convertido en gestor leal del capitalismo, un nuevo "Mayo del 68" y una nueva izquierda anticapitalista y alternativa son más necesarios que nunca.

Font: www.espacioalternativo.org

Foto de denúncia a Camarasa

Vivim envoltats d'una política on qualsevol ajuntament, en aquest cas el de Camarasa (format per 4 membres de l'Agrupació d'Independentistes Progressistes i Nacionalistes, 2 de CIU i 1 del PP) pot decidir talar més de 200 grans arbres i dir que és una "millora de l'entorn natural". Les decenes de famílies colombianes, rumaneses i africanes que omplien la zona d'ombra i esbarjo al costat del Segre tots els diumenges, de segur que també pensaran fins a quin punt pot arribar el racisme enmascarat d'aquest país.

Crítica a un "1 de maig atípic"

Els simpatitzants de SOC ja començaran a intuir que els dies assenyalats per la democràcia són per a nosaltres dies d'observació i reflexió, més que de crida a la notorietat.

Els titulars després de l'1 de maig diuen que "La societat civil lleidatana es manifesta per reclamar un pacte nacional de l'aigua".

En aquest dia del treballador volem recordar que: només podem anomenar treball a aquell que és digne, gratificant i autorealitzador, i que si el treball té aquestes qualitats, el treballador mai pot ser o pot sentir-se explotat. Hem de "treballar", tant l'oferidor, com el demandant, per assolir les qualitats que fan del treball una activitat necessària, creativa i vital per a l'esser humà, doncs el demés és demagògia o malpolítica.

D'altra banda, no trobem gaire oportú que a la "jornada del treballador" la societat civil lleidatana (Unió de Pagesos, federació d'empresaris i sindicats, alguns representants de partits polítics i d'administracions, comunitats de regants i algun col·lectiu més) reclami un "pacte nacional de l'aigua", tot i que entenem que gran part de la societat civil lleidatana esdevingui sensible a la pronunciada sequera d'aquest any i el que això implica a molts nivells (no només l'econòmic).
Pot ser el tema requereix més manifestacions i en d'altres dies no assenyalats per reivindicacions ja assimilades com el Dia del Treballador.
Només afegir que la precarietat laboral és un factor encara massa important com per a que aquesta jornada es dilueixi amb els problemes (polítics) importants, però col·laterals, de tindre una pobra cultura social de l'aigua.

Sembla que Unió de Pagesos vol que el conjunt de les parts afectades per la insuficiència de recursos hídrics adoptin mesures per pal·liar les conseqüències de l'anomenat canvi climàtic. El sindicat diu que reforçarà la funció de l'agricultura, ramaderia i la silvicultura com a mitigadora del canvi climàtic a través de la fixació de CO2, la reducció de les emissions de gasos amb efecte hivernacle o la producció d'energies renovables. I en aquest sentit, defensaran l'aplicació d'adobs orgànics, els sistemes de mínim conreu, la producció integrada i l'agricultura ecològica.

Tot això està molt i molt bé. Però també volem que la societat civil lleidatana conegui i valori altres factors menys "divulgats", com per exemple: que el cost hidràulic d'un camp de golf és de 500.000 metres cúbics al any (igual que 1.500 famílies), que produir un kilo de carn costa entre 15 i 20 vegades més d'aigua que produir un kilo de cereal, que l'aigua es fàcilment contaminable per l'activitat industrial descontrolada, que la natura encara dona generosa i abundantment aigua més pura que la que comercialitza per exemple Font Vella (com la de la Font Trilla, a 3 km de Baldomar, La Noguera, Lleida).

Tornant al Dia del Treballador, de totes les manifestacions de col·lectius ens quedem amb el comunicat sincer i encoratjador del partit polític Lleida Treballadora (LT), l'Associació Cultural Àrab "Atlas", l'Associació per la Unitat Africana i el Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC), publicat el 2 de maig al diari BonDia. Pitgeu sobre el retall del diari per ampliar el text.