Cinc anys de No a la Guerra
Assemblea ATUREM LA GUERRA de les Comarques de Ponent, a 5 anys vista.
"Passats cinc anys de les diferents mobilitzacions que la societat civil va realitzar davant la invasió de l'Iraq al 2003, tot i no ser una xifra que doni una perspectiva històrica, sí que permet fer-hi una perspectiva, si més no, d'anàlisi i reflexió del que van ser aquells mesos de mobilitzacions quasi continues."
"Després de diverses concentracions de cada dijous, va arribar el dia global de manifestacions. La gent de l'Assemblea no sabíem quanta gent respondria, i per això vam programar una manifestació que discorris per l'eix comercial de la ciutat, que de seguida es veuria ple. Però una estona abans de les 5 de la tarda d'aquell dissabte, 15 de febrer del 2003, ja es veia multitud de persones avançant cap a la plaça Catalunya des de tots els racons. Era molt emocionant veure com la gent avançava pel pont de la Universitat, quan aquest encara no estava tallat al trànsit. Vist el caire que agafava la manifestació, es va haver de canviar el recorregut. Finalment, 20.000 persones van caminar pels carrers de Lleida demanant la PAU i que no s'ataqués el poble iraquià."
"Moltes lectures es poden i es podran fer sobre el que va significar el moviment d'Aturem la Guerra a nivell mundial, nacional i lleidatà, però està clar que va ser una experiència de mobilització massiva i unitària que, en les mateixes reunions de l'Assemblea, unia en la mateixa sala gent de CiU i gent dels moviments socials més alternatius, encara que penso que és de justicia, reconèixer-ho, el protagonisme a la nostra ciutat sempre va ser dels moviments socials i no dels partits polítics."
Extractes de l'article escrit per en Carles Giné-Janer al Número 0 de la revista Treballadora i Pagesa, editada per Lleida Treballadora, Associació Cultural Àrab "Atlas", Associació per la Unitat Africana i PCPC Lleida.
"Passats cinc anys de les diferents mobilitzacions que la societat civil va realitzar davant la invasió de l'Iraq al 2003, tot i no ser una xifra que doni una perspectiva històrica, sí que permet fer-hi una perspectiva, si més no, d'anàlisi i reflexió del que van ser aquells mesos de mobilitzacions quasi continues."
"Després de diverses concentracions de cada dijous, va arribar el dia global de manifestacions. La gent de l'Assemblea no sabíem quanta gent respondria, i per això vam programar una manifestació que discorris per l'eix comercial de la ciutat, que de seguida es veuria ple. Però una estona abans de les 5 de la tarda d'aquell dissabte, 15 de febrer del 2003, ja es veia multitud de persones avançant cap a la plaça Catalunya des de tots els racons. Era molt emocionant veure com la gent avançava pel pont de la Universitat, quan aquest encara no estava tallat al trànsit. Vist el caire que agafava la manifestació, es va haver de canviar el recorregut. Finalment, 20.000 persones van caminar pels carrers de Lleida demanant la PAU i que no s'ataqués el poble iraquià."
"Moltes lectures es poden i es podran fer sobre el que va significar el moviment d'Aturem la Guerra a nivell mundial, nacional i lleidatà, però està clar que va ser una experiència de mobilització massiva i unitària que, en les mateixes reunions de l'Assemblea, unia en la mateixa sala gent de CiU i gent dels moviments socials més alternatius, encara que penso que és de justicia, reconèixer-ho, el protagonisme a la nostra ciutat sempre va ser dels moviments socials i no dels partits polítics."
Extractes de l'article escrit per en Carles Giné-Janer al Número 0 de la revista Treballadora i Pagesa, editada per Lleida Treballadora, Associació Cultural Àrab "Atlas", Associació per la Unitat Africana i PCPC Lleida.
1 comentario:
Per que no:)
Publicar un comentario