El mediambient de Lleida
Lleida paradís d’agricultura ecològica i lliure de transgènics. Valoritzem l’únic model d’agricultura sostenible i respectuós amb la terra.
Començar a valorar efectivament i accelerar el procés d’implantació de les energies alternatives en l’àmbit municipal. Donar a conèixer massivament les possibilitats reals d’algunes fonts d'energia sostenible. Per exemple, el biocombustible. Però sobretot l’energia solar, fent ordenances que obliguin a ficar als terrats dels nous edificis plaques solars, i a mig termini a tots els edificis de la ciutat on sigui viable.
Dedicar especial atenció als ambients naturals propers a la ciutat com l’horta de Lleida i la Mitjana. Estudiar la possibilitat de crear en ells un model de bioconstrucció d’ecoaldea sostenible que pugui també ser un exemple exportable a d’altres poblacions amb gran component rural.
Controls efectius d’emissions de gasos dels vehicles, amb multes més severes i retirada de la circulació si s’escau. Igualment, amb el tema de la contaminació acústica, provingui de vehicles, obres o locals. I també un estudi municipal de l’efecte sobre les persones de l'acumulació d'ones vibrants a causa de les antenes de telefonia mòbil, el sistema d'internet wifi i d'altres. La història ens diu que no hauriem de pensar en el desenvolupament tecnológic sense conseqüències.
Els parcs són molt valorats pels ciutadans. Un parc funcional s’espera que sigui una mena de reserva natural dins la ciutat. Així doncs, cal reformar l’estètica caduca de les places fredes, obrint espai a la terra i als jardins transitables potenciant l’ús d’arbres i plantes autòctons, abandonar la gespa (que consumeix molta aigua i es prohibeix trepitjar-la), ficar w.c públics (nets i gratuïts), ficar fonts per beure (que funcionin), etc.
Definitivament, s’ha d’apostar de veritat pel carril bici. La gent que necessita utilitzar la bici es juga la vida contínuament quan surt al carrer, això és un problema. Sinó hi ha una via apropiada i segura, la gent no substituirem el cotxe per la bici com a mitjà vàlid de transport alternatiu. Com és que aquest model funciona en ciutats més grans i a Lleida no s’aconsegueix? Reflexionem entre tots, doncs si no fiquem voluntat, tard o d’hora s’hauran de prendre mesures dràstiques per frenar el tràfic insostenible de la ciutat. Aquesta pot ser una de les solucions més pràctiques per a tothom.
La nova generació de Lleidatans
Atenció especial a l’infant des de la concepció.
Recolzament a iniciatives relatives a l’infant, com per exemple l’alletament matern i la implicació conscient en la criança. Com exemple de proposta d’actuació: caldria una equiparació dels serveis dels bebès amb els dels discapacitats, per exemple en les places de pàrking.
També és important la possibilitat d’elecció respecte el lloc i forma de naixement. Una opció valuosa és crear una Casa de Naixements Municipal, o sigui, un espai adequat pel seguiment de l’embaràs i el part natural sense intervencionisme, ben connectat amb els hospitals en el cas de complicacions.
Atenció especial al desenvolupament del nen.
L’esbarjo del nen és important per a la seva formació com a persona. Si la ciutat afavoreix les possibilitats i els ambients per a la seva experimentació, recuperarem part de la vida natural de les societats, els nens i la gent en general fent vida al carrer. Per exemple, en els parcs, si al nen li agrada jugar amb la terra, doncs hem de crear espais adequats; reduir les zones perilloses marcant el perímetre de zona de joc amb tanques, etc.
Atenció especial a l’adolescent i al jove.
L’adolescència i la joventut són fases d’inquietud i desenvolupament de la personalitat. Hem de connectar amb les vies d’expressió del jove, siguin les que siguin, hem de recolzar des del moviment constructiu okupa, al neooci com els jocs de rol, l’art dels graffitis, i d’altres fórmules més clàssiques però renovades per ells com la música, el ball, el teatre, etc. Hem de potenciar les entitats que es dediquen al desenvolupament íntegre del jove.
És també necessari prestar suficient atenció als seus problemes. Per exemple en el cas de maltractament físic i emocional o en les addiccions, es podria desenvolupar un programa de treball psicoterapèutic en grups.
L’educació de Lleida
El futur de la societat passa per un canvi qualitatiu de l’educació. És per això que els educadors són una part molt important de la nostra societat. La formació íntegra d’aquests professionals és prioritària. Per exemple, cursos i treballs de desenvolupament personal i aplicació d’intel·ligència emocional serien importants com eines personals i eines educatives.
Una altra proposta amb fonaments és la creació d’un projecte d’Escola Lliure Rural Municipal. Això es una escola basada en la pedagogia experiencial o experimental. Amb persones ben formades seria fàcil potenciar aquesta pedagogia a la resta d’escoles rurals municipals.
Creiem important proposar a les administracions competents de l’educació reglada d’eliminar del currículum escolar l’assignatura de religió (subjectiva) però substituir-la per Historia de les religions i de les cultures espirituals (objectiva). Això permetria desmitificar i comprendre millor altres cultures amb les que ara convivim, i també aportar a l’infant la llavor per a que desenvolupi la seva pròpia espiritualitat (necessària per a la seva integritat). També introduir en el currículum escolar l’assignatura d’Expressió i comunicació oral i corporal per tal de millorar la capacitat de transmetre i rebre emocions, sensacions, idees... Mentrestant en l’àmbit educatiu municipal es podria anar treballant aquestos temes amb conferències i tallers organitzats per entitats competents.
La cultura de Lleida
Hem de donar suport a tota expressió artística i cultural. Hem de ressaltar aquelles manifestacions que destaquen pel seu interès i pels seus beneficis dins la societat.
També s’han de potenciar els actes multiculturals de la Ciutat convidant a participar especialment a aquelles ètnies menys afavorides o més tímides com podria ser la comunitat xinesa.
Hem de trobar fórmules per atansar la cultura de la ciutat als propis ciutadans. A Lleida estem recuperant alguns importants espais cívics, històrics i culturals. Podríem aprofitar-los millor si hi hagués una informació més acurada dels espais i de les activitats públiques que es realitzen en ells. Per exemple, un servei d’agenda cultural (però no només de les activitats municipals, sinó de totes) que s’enviés setmanalment via e-mail als ciutadans que ho demanessin.
La salut de Lleida
Potenciar més la prevenció dins la sanitat pública. Per exemple, donant empenta a totes les disciplines de la medicina natural, ja que l’essència d’aquestes és encaminar-se cap a una vida saludable. És important que la medicina natural sigui contemplada en el sistema de la seguretat social en les mateixes condicions que la medicina al·lopàtica, es a dir, gratuïtat, elecció lliure de l’especialista, etc. Proposarem a la Generalitat que acceleri el ja iniciat procés de regulació de les teràpies alternatives, i que aclareixi aquells punts que creen conflicte dins els professionals.
Lleida podria disposar d’un projecte de finançament municipal per atansar la medicina natural a col·lectius oberts als tractaments complementaris, per exemple, les associacions de persones afectades per malalties concretes.
S’ha de promocionar els hàbits de vida saludable que proposa la medicina natural, mitjançant accions concretes amb diferents col·lectius: els infants a l’escola, els adolescents als casals de joves, els pares i mares en la criança, la gent gran als casals de jubilats.
L’economia de Lleida
Lleida és una gran i productiva terra. Però el sector agrícola cada cop es valora menys i se l’obliga a ser competitiu abocant-lo a prendre mesures moltes vegades antiecològiques, com per exemple abandonar els conreus autòctons. Com a mesura per frenar aquesta tendència hem de crear una Comissió d’Ajuda al Pagès, en la que participin els diferents actors d’aquest escenari econòmic, i puguem entre tots cercar solucions viables pel futur sostenible de la pagesia.
Per a la competència lleial en el sector del comerç s’han de proposar mesures pràctiques. Per exemple, la prohibició total de l’aparició de més grans superfícies; també proposar al gremi de botiguers que fixin el seu horari d’obertura, llavors, tots els comerços l’hauran de respectar, basars xinesos i hipermercats inclosos.
Lleida ha redescobert els seus recursos turístics, ara toca comercialitzar-los apropiadament. Hem d’apostar amb fermesa per un turisme cultural i sensibilitzat amb el mediambient rural. Aquest, és un turisme de qualitat que genera ingressos, no degrada el medi que visita i a més, difon la bona imatge i la cultura que es troba.
Reduir el pes econòmic de les multinacionals a la ciutat. Per exemple, amb l’aplicació de forts impostos que gravin la seva implantació i la seva producció o servei.
Treballador i empresari es necessiten. Les línies polítiques municipals al respecte han d’encaminar-se a la conciliació i la cooperació per l’interès mutu. Hem de recolzar aquelles empreses i aquells treballadors que realitzen tasques eficients dins el seu sector, i a més guarden un model de funcionament intern just.
Les societats desenvolupades tenen una tendència a malbaratar l’energia. Estem prenent consciència que l’energia elèctrica i l’aigua són recursos a estalviar. Pot ser la ciutat també podria fer estalvi energètic, per exemple en l’enllumenat públic de nit, probablement es podria reduir a la meitat o fins i tot més en algunes zones.
La societat demana dels polítics i de les administracions la total transparència i la màxima eficàcia, ja que gestionen els recursos públics que pertanyen a tots. Aquesta transparència seria bo i exemplar que comences fent explícit cada mínima partida del pressupost anual municipal, des de lo que ha cobrat cada regidor al sou de cada jardiner, des de la restauració de qualsevol edifici al servei de neteja de qualsevol oficina de qualsevol departament. Si no és així, el ciutadà no recobrarà la confiança perduda en la gestió que fan els polítics.
La Societat de Lleida
S’ha de frenar la requalificació urbanística a fi de parar la seva especulació i tornar a un control estricte del desenvolupament immobiliari. Aquest és un tema pendent de la política actual. Una possible actuació seria crear només vivendes concertades i de lloguer. Si l’administració construís més pisos de lloguer i aquest lloguer fos significativament inferior a la quota d’una hipoteca, la compra de pisos baixaria, estabilitzant-se la construcció i atenent a la necessitat real d’habitatge.
La tendència a marginar les generacions no productives (nens i avis) és un mal endèmic de la nostra societat. Hem de crear activitats que interrelacionin les generacions. Per exemple potenciar la proposta sorgida de la societat que s’anomena Banc del Temps; també ficar en contacte a persones de mitjana edat, que no tenen activitat social, amb gent gran que necessita ajuda per mantenir la seva autonomia.
Hem de crear un projecte vàlid d’ajuda a aquelles famílies que atenen una persona discapacitada, ja que es veuen dramàticament afectades en la seva activitat vital; sobretot en els primers moments de l’experiència, en el cas d’accidents o agreujament de malalties.
La societat necessitem una educació sobre la vida, però també sobre la mort. Hem d’educar-nos per a la mort. Hem de recolzar aquelles organitzacions que, de manera altruista, realitzen una tasca d’acompanyament a la mort a malalts terminals i donen suport psicoterapèutic en cas de pèrdua i dol.
Hem de valoritzar els drets dels animals com essers vius. Es podria fer un cens dels animals anomenats “de companyia” i també restringir certes espècies de la seva venda. Respecte a les espècies destinades al consum alimentari humà proposem augmentar el control de les granges productores, i també fer un estudi rigorós de l’impacte d’aquestes sobre el mediambient i l’economia.
S’ha de potenciar la cooperació de les universitats amb el teixit associatiu social, no només amb l’empresarial. Per exemple L’Universitat d’Agrònoms amb Unió de Pagesos, investigació amb els productors ecològics, etc.
Es poden proposar noves fórmules de treball social per als presos segons les característiques de la seves personalitats i dels delictes comesos.
És necessària l’actualització de l’eficàcia dels serveis d’atenció personal d’us social. Per exemple el telèfon de l’adolescent o de maltractaments.
Seria bo de crear sistemes efectius d’interrelació i cooperació entre les diferents associacions de la ciutat. Per exemple, agrupant-se en federacions aquelles associacions amb objectius o tasques afins.
Al no tindre cap pes dins el govern ni tindre cap representació a la Paeria, les nostres propostes d’actuació estan sotmeses als resultats electorals. De moment comptem amb el nostre treball i il·lusió, i aquesta serà la nostra eina d’acció en qualsevol cas.
Li ha seguit una representació teatral sobre "La Mare Terra i els problemes amb els seus fills els humans", realitzada per tres joves actrius. (la representació ha estat escrita i dirigida pel Rubén Escartín).
