Propostes d'Actuació
El mediambient de Lleida
Lleida paradís d’agricultura ecològica i lliure de transgènics. Valoritzem l’únic model d’agricultura sostenible i respectuós amb la terra.
Començar a valorar efectivament i accelerar el procés d’implantació de les energies alternatives en l’àmbit municipal. Donar a conèixer massivament les possibilitats reals d’algunes fonts d'energia sostenible. Per exemple, el biocombustible. Però sobretot l’energia solar, fent ordenances que obliguin a ficar als terrats dels nous edificis plaques solars, i a mig termini a tots els edificis de la ciutat on sigui viable.
Dedicar especial atenció als ambients naturals propers a la ciutat com l’horta de Lleida i la Mitjana. Estudiar la possibilitat de crear en ells un model de bioconstrucció d’ecoaldea sostenible que pugui també ser un exemple exportable a d’altres poblacions amb gran component rural.
Controls efectius d’emissions de gasos dels vehicles, amb multes més severes i retirada de la circulació si s’escau. Igualment, amb el tema de la contaminació acústica, provingui de vehicles, obres o locals. I també un estudi municipal de l’efecte sobre les persones de l'acumulació d'ones vibrants a causa de les antenes de telefonia mòbil, el sistema d'internet wifi i d'altres. La història ens diu que no hauriem de pensar en el desenvolupament tecnológic sense conseqüències.
Els parcs són molt valorats pels ciutadans. Un parc funcional s’espera que sigui una mena de reserva natural dins la ciutat. Així doncs, cal reformar l’estètica caduca de les places fredes, obrint espai a la terra i als jardins transitables potenciant l’ús d’arbres i plantes autòctons, abandonar la gespa (que consumeix molta aigua i es prohibeix trepitjar-la), ficar w.c públics (nets i gratuïts), ficar fonts per beure (que funcionin), etc.
Definitivament, s’ha d’apostar de veritat pel carril bici. La gent que necessita utilitzar la bici es juga la vida contínuament quan surt al carrer, això és un problema. Sinó hi ha una via apropiada i segura, la gent no substituirem el cotxe per la bici com a mitjà vàlid de transport alternatiu. Com és que aquest model funciona en ciutats més grans i a Lleida no s’aconsegueix? Reflexionem entre tots, doncs si no fiquem voluntat, tard o d’hora s’hauran de prendre mesures dràstiques per frenar el tràfic insostenible de la ciutat. Aquesta pot ser una de les solucions més pràctiques per a tothom.
La nova generació de Lleidatans
Atenció especial a l’infant des de la concepció.
Recolzament a iniciatives relatives a l’infant, com per exemple l’alletament matern i la implicació conscient en la criança. Com exemple de proposta d’actuació: caldria una equiparació dels serveis dels bebès amb els dels discapacitats, per exemple en les places de pàrking.
També és important la possibilitat d’elecció respecte el lloc i forma de naixement. Una opció valuosa és crear una Casa de Naixements Municipal, o sigui, un espai adequat pel seguiment de l’embaràs i el part natural sense intervencionisme, ben connectat amb els hospitals en el cas de complicacions.
Atenció especial al desenvolupament del nen.
L’esbarjo del nen és important per a la seva formació com a persona. Si la ciutat afavoreix les possibilitats i els ambients per a la seva experimentació, recuperarem part de la vida natural de les societats, els nens i la gent en general fent vida al carrer. Per exemple, en els parcs, si al nen li agrada jugar amb la terra, doncs hem de crear espais adequats; reduir les zones perilloses marcant el perímetre de zona de joc amb tanques, etc.
Atenció especial a l’adolescent i al jove.
L’adolescència i la joventut són fases d’inquietud i desenvolupament de la personalitat. Hem de connectar amb les vies d’expressió del jove, siguin les que siguin, hem de recolzar des del moviment constructiu okupa, al neooci com els jocs de rol, l’art dels graffitis, i d’altres fórmules més clàssiques però renovades per ells com la música, el ball, el teatre, etc. Hem de potenciar les entitats que es dediquen al desenvolupament íntegre del jove.
És també necessari prestar suficient atenció als seus problemes. Per exemple en el cas de maltractament físic i emocional o en les addiccions, es podria desenvolupar un programa de treball psicoterapèutic en grups.
L’educació de Lleida
El futur de la societat passa per un canvi qualitatiu de l’educació. És per això que els educadors són una part molt important de la nostra societat. La formació íntegra d’aquests professionals és prioritària. Per exemple, cursos i treballs de desenvolupament personal i aplicació d’intel·ligència emocional serien importants com eines personals i eines educatives.
Una altra proposta amb fonaments és la creació d’un projecte d’Escola Lliure Rural Municipal. Això es una escola basada en la pedagogia experiencial o experimental. Amb persones ben formades seria fàcil potenciar aquesta pedagogia a la resta d’escoles rurals municipals.
Creiem important proposar a les administracions competents de l’educació reglada d’eliminar del currículum escolar l’assignatura de religió (subjectiva) però substituir-la per Historia de les religions i de les cultures espirituals (objectiva). Això permetria desmitificar i comprendre millor altres cultures amb les que ara convivim, i també aportar a l’infant la llavor per a que desenvolupi la seva pròpia espiritualitat (necessària per a la seva integritat). També introduir en el currículum escolar l’assignatura d’Expressió i comunicació oral i corporal per tal de millorar la capacitat de transmetre i rebre emocions, sensacions, idees... Mentrestant en l’àmbit educatiu municipal es podria anar treballant aquestos temes amb conferències i tallers organitzats per entitats competents.
La cultura de Lleida
Hem de donar suport a tota expressió artística i cultural. Hem de ressaltar aquelles manifestacions que destaquen pel seu interès i pels seus beneficis dins la societat.
També s’han de potenciar els actes multiculturals de la Ciutat convidant a participar especialment a aquelles ètnies menys afavorides o més tímides com podria ser la comunitat xinesa.
Hem de trobar fórmules per atansar la cultura de la ciutat als propis ciutadans. A Lleida estem recuperant alguns importants espais cívics, històrics i culturals. Podríem aprofitar-los millor si hi hagués una informació més acurada dels espais i de les activitats públiques que es realitzen en ells. Per exemple, un servei d’agenda cultural (però no només de les activitats municipals, sinó de totes) que s’enviés setmanalment via e-mail als ciutadans que ho demanessin.
La salut de Lleida
Potenciar més la prevenció dins la sanitat pública. Per exemple, donant empenta a totes les disciplines de la medicina natural, ja que l’essència d’aquestes és encaminar-se cap a una vida saludable. És important que la medicina natural sigui contemplada en el sistema de la seguretat social en les mateixes condicions que la medicina al·lopàtica, es a dir, gratuïtat, elecció lliure de l’especialista, etc. Proposarem a la Generalitat que acceleri el ja iniciat procés de regulació de les teràpies alternatives, i que aclareixi aquells punts que creen conflicte dins els professionals.
Lleida podria disposar d’un projecte de finançament municipal per atansar la medicina natural a col·lectius oberts als tractaments complementaris, per exemple, les associacions de persones afectades per malalties concretes.
S’ha de promocionar els hàbits de vida saludable que proposa la medicina natural, mitjançant accions concretes amb diferents col·lectius: els infants a l’escola, els adolescents als casals de joves, els pares i mares en la criança, la gent gran als casals de jubilats.
L’economia de Lleida
Lleida és una gran i productiva terra. Però el sector agrícola cada cop es valora menys i se l’obliga a ser competitiu abocant-lo a prendre mesures moltes vegades antiecològiques, com per exemple abandonar els conreus autòctons. Com a mesura per frenar aquesta tendència hem de crear una Comissió d’Ajuda al Pagès, en la que participin els diferents actors d’aquest escenari econòmic, i puguem entre tots cercar solucions viables pel futur sostenible de la pagesia.
Per a la competència lleial en el sector del comerç s’han de proposar mesures pràctiques. Per exemple, la prohibició total de l’aparició de més grans superfícies; també proposar al gremi de botiguers que fixin el seu horari d’obertura, llavors, tots els comerços l’hauran de respectar, basars xinesos i hipermercats inclosos.
Lleida ha redescobert els seus recursos turístics, ara toca comercialitzar-los apropiadament. Hem d’apostar amb fermesa per un turisme cultural i sensibilitzat amb el mediambient rural. Aquest, és un turisme de qualitat que genera ingressos, no degrada el medi que visita i a més, difon la bona imatge i la cultura que es troba.
Reduir el pes econòmic de les multinacionals a la ciutat. Per exemple, amb l’aplicació de forts impostos que gravin la seva implantació i la seva producció o servei.
Treballador i empresari es necessiten. Les línies polítiques municipals al respecte han d’encaminar-se a la conciliació i la cooperació per l’interès mutu. Hem de recolzar aquelles empreses i aquells treballadors que realitzen tasques eficients dins el seu sector, i a més guarden un model de funcionament intern just.
Les societats desenvolupades tenen una tendència a malbaratar l’energia. Estem prenent consciència que l’energia elèctrica i l’aigua són recursos a estalviar. Pot ser la ciutat també podria fer estalvi energètic, per exemple en l’enllumenat públic de nit, probablement es podria reduir a la meitat o fins i tot més en algunes zones.
La societat demana dels polítics i de les administracions la total transparència i la màxima eficàcia, ja que gestionen els recursos públics que pertanyen a tots. Aquesta transparència seria bo i exemplar que comences fent explícit cada mínima partida del pressupost anual municipal, des de lo que ha cobrat cada regidor al sou de cada jardiner, des de la restauració de qualsevol edifici al servei de neteja de qualsevol oficina de qualsevol departament. Si no és així, el ciutadà no recobrarà la confiança perduda en la gestió que fan els polítics.
La Societat de Lleida
S’ha de frenar la requalificació urbanística a fi de parar la seva especulació i tornar a un control estricte del desenvolupament immobiliari. Aquest és un tema pendent de la política actual. Una possible actuació seria crear només vivendes concertades i de lloguer. Si l’administració construís més pisos de lloguer i aquest lloguer fos significativament inferior a la quota d’una hipoteca, la compra de pisos baixaria, estabilitzant-se la construcció i atenent a la necessitat real d’habitatge.
La tendència a marginar les generacions no productives (nens i avis) és un mal endèmic de la nostra societat. Hem de crear activitats que interrelacionin les generacions. Per exemple potenciar la proposta sorgida de la societat que s’anomena Banc del Temps; també ficar en contacte a persones de mitjana edat, que no tenen activitat social, amb gent gran que necessita ajuda per mantenir la seva autonomia.
Hem de crear un projecte vàlid d’ajuda a aquelles famílies que atenen una persona discapacitada, ja que es veuen dramàticament afectades en la seva activitat vital; sobretot en els primers moments de l’experiència, en el cas d’accidents o agreujament de malalties.
La societat necessitem una educació sobre la vida, però també sobre la mort. Hem d’educar-nos per a la mort. Hem de recolzar aquelles organitzacions que, de manera altruista, realitzen una tasca d’acompanyament a la mort a malalts terminals i donen suport psicoterapèutic en cas de pèrdua i dol.
Hem de valoritzar els drets dels animals com essers vius. Es podria fer un cens dels animals anomenats “de companyia” i també restringir certes espècies de la seva venda. Respecte a les espècies destinades al consum alimentari humà proposem augmentar el control de les granges productores, i també fer un estudi rigorós de l’impacte d’aquestes sobre el mediambient i l’economia.
S’ha de potenciar la cooperació de les universitats amb el teixit associatiu social, no només amb l’empresarial. Per exemple L’Universitat d’Agrònoms amb Unió de Pagesos, investigació amb els productors ecològics, etc.
Es poden proposar noves fórmules de treball social per als presos segons les característiques de la seves personalitats i dels delictes comesos.
És necessària l’actualització de l’eficàcia dels serveis d’atenció personal d’us social. Per exemple el telèfon de l’adolescent o de maltractaments.
Seria bo de crear sistemes efectius d’interrelació i cooperació entre les diferents associacions de la ciutat. Per exemple, agrupant-se en federacions aquelles associacions amb objectius o tasques afins.
Al no tindre cap pes dins el govern ni tindre cap representació a la Paeria, les nostres propostes d’actuació estan sotmeses als resultats electorals. De moment comptem amb el nostre treball i il·lusió, i aquesta serà la nostra eina d’acció en qualsevol cas.
Lleida paradís d’agricultura ecològica i lliure de transgènics. Valoritzem l’únic model d’agricultura sostenible i respectuós amb la terra.
Començar a valorar efectivament i accelerar el procés d’implantació de les energies alternatives en l’àmbit municipal. Donar a conèixer massivament les possibilitats reals d’algunes fonts d'energia sostenible. Per exemple, el biocombustible. Però sobretot l’energia solar, fent ordenances que obliguin a ficar als terrats dels nous edificis plaques solars, i a mig termini a tots els edificis de la ciutat on sigui viable.
Dedicar especial atenció als ambients naturals propers a la ciutat com l’horta de Lleida i la Mitjana. Estudiar la possibilitat de crear en ells un model de bioconstrucció d’ecoaldea sostenible que pugui també ser un exemple exportable a d’altres poblacions amb gran component rural.
Controls efectius d’emissions de gasos dels vehicles, amb multes més severes i retirada de la circulació si s’escau. Igualment, amb el tema de la contaminació acústica, provingui de vehicles, obres o locals. I també un estudi municipal de l’efecte sobre les persones de l'acumulació d'ones vibrants a causa de les antenes de telefonia mòbil, el sistema d'internet wifi i d'altres. La història ens diu que no hauriem de pensar en el desenvolupament tecnológic sense conseqüències.
Els parcs són molt valorats pels ciutadans. Un parc funcional s’espera que sigui una mena de reserva natural dins la ciutat. Així doncs, cal reformar l’estètica caduca de les places fredes, obrint espai a la terra i als jardins transitables potenciant l’ús d’arbres i plantes autòctons, abandonar la gespa (que consumeix molta aigua i es prohibeix trepitjar-la), ficar w.c públics (nets i gratuïts), ficar fonts per beure (que funcionin), etc.
Definitivament, s’ha d’apostar de veritat pel carril bici. La gent que necessita utilitzar la bici es juga la vida contínuament quan surt al carrer, això és un problema. Sinó hi ha una via apropiada i segura, la gent no substituirem el cotxe per la bici com a mitjà vàlid de transport alternatiu. Com és que aquest model funciona en ciutats més grans i a Lleida no s’aconsegueix? Reflexionem entre tots, doncs si no fiquem voluntat, tard o d’hora s’hauran de prendre mesures dràstiques per frenar el tràfic insostenible de la ciutat. Aquesta pot ser una de les solucions més pràctiques per a tothom.
La nova generació de Lleidatans
Atenció especial a l’infant des de la concepció.
Recolzament a iniciatives relatives a l’infant, com per exemple l’alletament matern i la implicació conscient en la criança. Com exemple de proposta d’actuació: caldria una equiparació dels serveis dels bebès amb els dels discapacitats, per exemple en les places de pàrking.
També és important la possibilitat d’elecció respecte el lloc i forma de naixement. Una opció valuosa és crear una Casa de Naixements Municipal, o sigui, un espai adequat pel seguiment de l’embaràs i el part natural sense intervencionisme, ben connectat amb els hospitals en el cas de complicacions.
Atenció especial al desenvolupament del nen.
L’esbarjo del nen és important per a la seva formació com a persona. Si la ciutat afavoreix les possibilitats i els ambients per a la seva experimentació, recuperarem part de la vida natural de les societats, els nens i la gent en general fent vida al carrer. Per exemple, en els parcs, si al nen li agrada jugar amb la terra, doncs hem de crear espais adequats; reduir les zones perilloses marcant el perímetre de zona de joc amb tanques, etc.
Atenció especial a l’adolescent i al jove.
L’adolescència i la joventut són fases d’inquietud i desenvolupament de la personalitat. Hem de connectar amb les vies d’expressió del jove, siguin les que siguin, hem de recolzar des del moviment constructiu okupa, al neooci com els jocs de rol, l’art dels graffitis, i d’altres fórmules més clàssiques però renovades per ells com la música, el ball, el teatre, etc. Hem de potenciar les entitats que es dediquen al desenvolupament íntegre del jove.
És també necessari prestar suficient atenció als seus problemes. Per exemple en el cas de maltractament físic i emocional o en les addiccions, es podria desenvolupar un programa de treball psicoterapèutic en grups.
L’educació de Lleida
El futur de la societat passa per un canvi qualitatiu de l’educació. És per això que els educadors són una part molt important de la nostra societat. La formació íntegra d’aquests professionals és prioritària. Per exemple, cursos i treballs de desenvolupament personal i aplicació d’intel·ligència emocional serien importants com eines personals i eines educatives.
Una altra proposta amb fonaments és la creació d’un projecte d’Escola Lliure Rural Municipal. Això es una escola basada en la pedagogia experiencial o experimental. Amb persones ben formades seria fàcil potenciar aquesta pedagogia a la resta d’escoles rurals municipals.
Creiem important proposar a les administracions competents de l’educació reglada d’eliminar del currículum escolar l’assignatura de religió (subjectiva) però substituir-la per Historia de les religions i de les cultures espirituals (objectiva). Això permetria desmitificar i comprendre millor altres cultures amb les que ara convivim, i també aportar a l’infant la llavor per a que desenvolupi la seva pròpia espiritualitat (necessària per a la seva integritat). També introduir en el currículum escolar l’assignatura d’Expressió i comunicació oral i corporal per tal de millorar la capacitat de transmetre i rebre emocions, sensacions, idees... Mentrestant en l’àmbit educatiu municipal es podria anar treballant aquestos temes amb conferències i tallers organitzats per entitats competents.
La cultura de Lleida
Hem de donar suport a tota expressió artística i cultural. Hem de ressaltar aquelles manifestacions que destaquen pel seu interès i pels seus beneficis dins la societat.
També s’han de potenciar els actes multiculturals de la Ciutat convidant a participar especialment a aquelles ètnies menys afavorides o més tímides com podria ser la comunitat xinesa.
Hem de trobar fórmules per atansar la cultura de la ciutat als propis ciutadans. A Lleida estem recuperant alguns importants espais cívics, històrics i culturals. Podríem aprofitar-los millor si hi hagués una informació més acurada dels espais i de les activitats públiques que es realitzen en ells. Per exemple, un servei d’agenda cultural (però no només de les activitats municipals, sinó de totes) que s’enviés setmanalment via e-mail als ciutadans que ho demanessin.
La salut de Lleida
Potenciar més la prevenció dins la sanitat pública. Per exemple, donant empenta a totes les disciplines de la medicina natural, ja que l’essència d’aquestes és encaminar-se cap a una vida saludable. És important que la medicina natural sigui contemplada en el sistema de la seguretat social en les mateixes condicions que la medicina al·lopàtica, es a dir, gratuïtat, elecció lliure de l’especialista, etc. Proposarem a la Generalitat que acceleri el ja iniciat procés de regulació de les teràpies alternatives, i que aclareixi aquells punts que creen conflicte dins els professionals.
Lleida podria disposar d’un projecte de finançament municipal per atansar la medicina natural a col·lectius oberts als tractaments complementaris, per exemple, les associacions de persones afectades per malalties concretes.
S’ha de promocionar els hàbits de vida saludable que proposa la medicina natural, mitjançant accions concretes amb diferents col·lectius: els infants a l’escola, els adolescents als casals de joves, els pares i mares en la criança, la gent gran als casals de jubilats.
L’economia de Lleida
Lleida és una gran i productiva terra. Però el sector agrícola cada cop es valora menys i se l’obliga a ser competitiu abocant-lo a prendre mesures moltes vegades antiecològiques, com per exemple abandonar els conreus autòctons. Com a mesura per frenar aquesta tendència hem de crear una Comissió d’Ajuda al Pagès, en la que participin els diferents actors d’aquest escenari econòmic, i puguem entre tots cercar solucions viables pel futur sostenible de la pagesia.
Per a la competència lleial en el sector del comerç s’han de proposar mesures pràctiques. Per exemple, la prohibició total de l’aparició de més grans superfícies; també proposar al gremi de botiguers que fixin el seu horari d’obertura, llavors, tots els comerços l’hauran de respectar, basars xinesos i hipermercats inclosos.
Lleida ha redescobert els seus recursos turístics, ara toca comercialitzar-los apropiadament. Hem d’apostar amb fermesa per un turisme cultural i sensibilitzat amb el mediambient rural. Aquest, és un turisme de qualitat que genera ingressos, no degrada el medi que visita i a més, difon la bona imatge i la cultura que es troba.
Reduir el pes econòmic de les multinacionals a la ciutat. Per exemple, amb l’aplicació de forts impostos que gravin la seva implantació i la seva producció o servei.
Treballador i empresari es necessiten. Les línies polítiques municipals al respecte han d’encaminar-se a la conciliació i la cooperació per l’interès mutu. Hem de recolzar aquelles empreses i aquells treballadors que realitzen tasques eficients dins el seu sector, i a més guarden un model de funcionament intern just.
Les societats desenvolupades tenen una tendència a malbaratar l’energia. Estem prenent consciència que l’energia elèctrica i l’aigua són recursos a estalviar. Pot ser la ciutat també podria fer estalvi energètic, per exemple en l’enllumenat públic de nit, probablement es podria reduir a la meitat o fins i tot més en algunes zones.
La societat demana dels polítics i de les administracions la total transparència i la màxima eficàcia, ja que gestionen els recursos públics que pertanyen a tots. Aquesta transparència seria bo i exemplar que comences fent explícit cada mínima partida del pressupost anual municipal, des de lo que ha cobrat cada regidor al sou de cada jardiner, des de la restauració de qualsevol edifici al servei de neteja de qualsevol oficina de qualsevol departament. Si no és així, el ciutadà no recobrarà la confiança perduda en la gestió que fan els polítics.
La Societat de Lleida
S’ha de frenar la requalificació urbanística a fi de parar la seva especulació i tornar a un control estricte del desenvolupament immobiliari. Aquest és un tema pendent de la política actual. Una possible actuació seria crear només vivendes concertades i de lloguer. Si l’administració construís més pisos de lloguer i aquest lloguer fos significativament inferior a la quota d’una hipoteca, la compra de pisos baixaria, estabilitzant-se la construcció i atenent a la necessitat real d’habitatge.
La tendència a marginar les generacions no productives (nens i avis) és un mal endèmic de la nostra societat. Hem de crear activitats que interrelacionin les generacions. Per exemple potenciar la proposta sorgida de la societat que s’anomena Banc del Temps; també ficar en contacte a persones de mitjana edat, que no tenen activitat social, amb gent gran que necessita ajuda per mantenir la seva autonomia.
Hem de crear un projecte vàlid d’ajuda a aquelles famílies que atenen una persona discapacitada, ja que es veuen dramàticament afectades en la seva activitat vital; sobretot en els primers moments de l’experiència, en el cas d’accidents o agreujament de malalties.
La societat necessitem una educació sobre la vida, però també sobre la mort. Hem d’educar-nos per a la mort. Hem de recolzar aquelles organitzacions que, de manera altruista, realitzen una tasca d’acompanyament a la mort a malalts terminals i donen suport psicoterapèutic en cas de pèrdua i dol.
Hem de valoritzar els drets dels animals com essers vius. Es podria fer un cens dels animals anomenats “de companyia” i també restringir certes espècies de la seva venda. Respecte a les espècies destinades al consum alimentari humà proposem augmentar el control de les granges productores, i també fer un estudi rigorós de l’impacte d’aquestes sobre el mediambient i l’economia.
S’ha de potenciar la cooperació de les universitats amb el teixit associatiu social, no només amb l’empresarial. Per exemple L’Universitat d’Agrònoms amb Unió de Pagesos, investigació amb els productors ecològics, etc.
Es poden proposar noves fórmules de treball social per als presos segons les característiques de la seves personalitats i dels delictes comesos.
És necessària l’actualització de l’eficàcia dels serveis d’atenció personal d’us social. Per exemple el telèfon de l’adolescent o de maltractaments.
Seria bo de crear sistemes efectius d’interrelació i cooperació entre les diferents associacions de la ciutat. Per exemple, agrupant-se en federacions aquelles associacions amb objectius o tasques afins.
Al no tindre cap pes dins el govern ni tindre cap representació a la Paeria, les nostres propostes d’actuació estan sotmeses als resultats electorals. De moment comptem amb el nostre treball i il·lusió, i aquesta serà la nostra eina d’acció en qualsevol cas.
2 comentarios:
Hola, veig que en aquest text parleu de la Salut... a mi m'agradaria compartir amb vosaltres un parell de t'extos que aporten llum a l'estat de la questió médica no només a Catalunya al reste de l'Estat o a Europa sinó també als EEUU... en molts ambits es tendeix a la mimetització dels procedirs que te EEUU a nivell estatal en d'altres no... espero que poguem entre tots i totes , els i les que ens sentim compromesos amb la salut publica (amb la qual no s'hi juga) millorar els procediments legals oficials enmarcats com a minim a dins de l'ambit de l'estatut de Catalunya , que podria servir d'exemple a d'altres comunitats socials , ja siguin estats o països, nacions o en definitiva cultures varies que formen part de la mateixa cultura una , la cultura de la noosfera Gaia, la terra ferma que no es només la lleidetana sino la terra de tots els humans i humanes que habitem aquest tros de pols d'estel a dins de la via lactea on tots nosaltres vivim ens movem i tenim el nostre ésser.
Espero que us siguin d'utilitat aquests fragments:
el primer es del psiquiatra americà Staninslav Grof enmarcat a dins de la innovadora psicologia transpersonal.. un desafiament per les estructures mecanicistes anquilosades del passat:
...-o0o-... " Hemos sido profundamente conscientes de este aparente aumento de la emergencia espiritual a medida que viajábamos por todo el mundo en la pasada época, impartiendo talleres y conferencias en las que hablabamos sobre nuestras experiencias personales y nuestra comprension alternativa de algunos estados que automáticamente habian sido etiquetados de psicóticos.
Nos sorptrendió conocer a muchas personas que se identificaban con distintos elementos de nuestras propias historias . Algunos habían pasado por experiencias de transformación y se sentían más plenos por ello. Otros muchos habían tenido experiencias semejantes pero nos contaron historias trágicas familiares y profesionales que les malinterpretaban , de ingresos en hospitales , de uso innecesrio de tranquilizantes y de etiquetas psiquiátricas estigmatizantes. A menudo , un proceso que se había iniciado como sanador y transformador había sido interrumpido e incluso se había complicado con la intervencion psiquiatrica.
Conocimos también a profesionales de la salud mental creativos, compasivos e innovadores , psiquiatras, psicólogos, etc. que buscaban o que ya proporcionaban alternativas a sus pacientes. Muchos nos expresaron su frustación al no poder proseguir con sus ideas y enfoques en el marco de sus hospitales o clínicas , en gran medida a causa del rígido apego de sus organizaciones al modelo médico , la política administrativa tradicional y las restricciones burocráticas. Nos hablaban de su soledad profesional y de su deseo de comunicarse con gente afín en sus respectivos campos.
Cuantas más personas se enfrentan a emergencias espirituales , crece el número de ellas que se sienten insatisfechas con la aplicación del tratamiento psiquiátrico tradicional. Así cómo en los últimos años los futuros padres han presionado activamente a los profesionales de la medicina para que vuelvan a un sentido de la antigua reverencia por el nacimiento y su dinamica , las personas involucradas en crisis transformativas están empezando a exigir que los profesionales reconozcan sus dificultades por lo que son: etapas difíciles en un proceso potencial de cambio de vida. ...-o0o-...
Stan. Grof
AQUI VA EL SEGON FRAGMENT QUE ES DE Ghislaine Lanctôt .
La polémica autora del libro La mafia médica prepara el lanzamiento en España de su segundo libro ¿Qué he venido a hacer en esta tierra? (What the Hell Am I Doing Here Anyway?), que estará a la venta a finales del mes de abril. Ambos libros han sido publicados por ediciones Vesica Piscis. Desde que Ghislaine publicó su primera obra en la que pone en tela de juicio el funcionamiento del sistema médico –por ocuparse de la enfermedad, más que de la salud–, muchas conciencias han quedado inquietas. Para avivar estos temas la autora, que transmite paz y seguridad, nos ha concedido un poco de su tiempo para compartir con los lectores de Natural su filosofía de vida.
Ghislaine Saint-Pierre Lanctôt nació en 1941, su padre y su abuelo eran farmacéuticos y ella empezó la carrera de Medicina para complacerles. «Yo quería ser filósofa. Pero creía que lo de pensar no iba a aportarle nada a la gente. Pensé, voy a hacer algo útil, que beneficie a la población, y como me crié en este ambiente decidí hacer la carrera de Medicina. Al final he dejado todo eso y lo que hago ahora es lo que quería hacer desde el principio». Guislaine está divorciada y tiene cuatro hijos. «Lo que a mí me abrió los ojos –continúa la escritora– fue mi divorcio. Es lo que me despertó. Cuando los niños estaban en casa con su padre tenía tiempo para mí, no sabía lo que era eso, me había olvidado de mí misma. Yo trabajaba pero me ocupaba mucho de la familia, para mí era la prioridad. Entonces como un fin de semana de cada dos no tenía a los niños, estaba obligada a ocuparme de mí misma y es así como empecé a evolucionar, a conocer gente y a descubrir cosas, a salir de la prisión de la familia. Después de esto, viví seis años en Estados Unidos. Yo nací en Montreal (Canadá), pero entre 1984 y 1990 estuve en Estados Unidos. Esta experiencia me abrió los ojos sobre lo que es el negocio de la medicina porque es así como lo llaman allí, aquí en Europa y en Canadá hacen creer que es como trabajar por el bien del enfermo, que es un tema social. A la vuelta de Estados Unidos escribí La mafia médica cuya primera edición se publicó en 1994».
El colegio de médicos le hizo una demanda, el proceso duró un año y desde entonces la escritora imparte seminarios para que la gente entienda y tome conciencia de que es el estado del alma lo que determina la salud mental. «Cómo mejorar el estado de mi alma para mejorar el estado de mi cuerpo», dice Ghislaine.
Pregunta: Su visión actual de la salud es completamente distinta a cuando era médico ¿En qué momento y por qué dio usted un giro radical a su carrera?
Respuesta: A lo largo de los años empecé a ver cosas que no me parecían sensatas, que no tenían lógica, como por ejemplo seguir dando medicamentos aunque no funcionaran, aunque no se curara la persona. Yo no entendía, por ejemplo, como en un cáncer se aplicaba la quimioterapia si lo que hace es enfermar aún más a la persona que acaba por morirse de todos modos.
Cuando aparecieron las medicinas suaves pensé que eso era interesante, y yo he ido a encontrarme con personas que practicaban la medicina alternativa y entonces me di cuenta de que lo que hacían ellos era muy interesante, incluso mejor que lo que hacíamos nosotros en la medicina convencional. Esas personas me acogieron, me mostraron lo que hacían, cómo actuaban. Y yo pensé: ¿por qué no nos han enseñado esto a los demás médicos? ¿Cómo puede ser que no lo enseñen en la facultad y que además a estas personas las tachen de charlatanes y de estafadores?
Yo me encontré con ellos y vi que eso no era cierto, no eran charlatanes. Así fue como me empecé a plantear cosas. Cuando acabé la carrera de Medicina yo estaba convencida de que hacia el año 2000 ya no habría más enfermedad en el mundo, tenía una confianza ciega en la medicina que me habían enseñado. Sin embargo, yo veía que el tiempo pasaba y que la salud de las personas iba empeorando. Me percaté también de que medicamentos que no funcionan se siguen recetando, y que se practicaba una guerra en contra de las medicinas alternativas. Además yo era flebóloga y había abierto centros de flebología en distintos lugares del país, lo que me llevó a experimentar de cerca el negocio de la medicina tradicional. Y ahí sí que entendí muchas cosas.
P: ¿Qué papel juegan para usted las medicinas alternativas?
R: Las medicinas alternativas producen un bienestar más interesante que el que proporciona la medicina convencional. La medicina convencional corta, quema y envenena. Corta con las operaciones, envenena con la quimio y envenena con los rayos. Las medicina suaves pueden poner orden de forma temporal en el cuerpo, pero como el problema está en el alma, antes o después habrá que afrontar el problema del alma.
Es el alma quien enferma a los demás cuerpos. Por ejemplo: mi trabajo ya no me conviene, tengo náuseas por la mañana cuando pienso que tengo que ir a trabajar, entonces empieza a dolerme la espalda, las rodillas, la tripa. Puedo ir a ver a alguien que practique la medicina suave, va a ayudar a mi cuerpo, puedo tener tratamientos de técnicas energéticas que ayuden a mi cuerpo emocional y mental; pero hasta que no solucione lo que pasa con mi trabajo voy a seguir enfermando porque mi alma me dice «sal de aquí». Es interesante porque el alma entrega un mensaje cada vez más fuerte y cuando no entiendes te lanza un ladrillo a la cabeza: un accidente de coche, un divorcio, alguien que muere en la familia, una enfermedad, perder el trabajo… Algo fuerte para que tú reacciones.
P: ¿Puede ser que a unos les sorprenda un accidente y a otros les anuncien que tienen metástasis?
R: Sí, pero la metástasis no existe, son cánceres secundarios, cánceres que se desarrollan después del primario. Pero no existe esta idea de metástasis, es otra mentira de la medicina convencional.
P: Desde su punto de vista como «médica del alma» ¿cree que hay alguna solución a este tipo de enfermedades?
R: Nunca es demasiado tarde, la sanación puede ocurrir en cualquier momento. El problema es que cuanto más acuda al médico, más miedo voy a tener y más voy a enfermar. Es un círculo vicioso. Por eso yo digo «deja de ir al médico».
P: ¿A usted le va bien esta filosofía de vida?
R: A mucha gente le funciona, no sólo a mí. No es el médico el que puede sanarme, él hace que yo enferme más y acabo muriéndome.
P: Cada vez hay más casos de cáncer cuyos enfermos reciben quimioterapia. ¿No cree que en algunos casos la quimioterapia cura?
R: La quimioterapia es veneno. Normalmente no hace bien a nadie. Hay que saber que hay siempre un conflicto, cualquier enfermedad es psicosomática. Siempre hay un conflicto a raíz de una enfermedad, pero si yo identifico el conflicto y lo soluciono, la enfermedad se va. Es así que yo entendí que la medicina estaba totalmente controlada por el dinero. Entonces, lo que nosotros hacíamos como médicos era enfermar más a las personas para así generar ganancias para la industria. Entonces, ¿qué es la salud? En la facultad sólo me enseñaron lo que es la enfermedad. Entonces, ¿qué es gozar de buena salud? Yo llegué a la conclusión de que el cuerpo sólo manifiesta el estado del alma. Y cuando mi cuerpo está enfermo es porque mi alma está enferma. Entonces el cuerpo por sí solo no enferma, es como un espejo que refleja lo que pasa dentro. Para ver mi alma, miro mi cuerpo y veo lo que hay en mi alma. Entonces no sirve de nada tratar sólo el cuerpo. Hay que mirar el alma, ¿qué es lo que no funciona en el alma, cuál es la enfermedad del alma? Es la guerra.
Porque mi alma me dice internamente que haga algo y mi ego me dice que haga lo contrario. Entonces hay una guerra interna. La enfermedad es siempre la manifestación de un conflicto dentro de mí. Hay dos aspectos: el cuerpo y el alma. ¿Qué quiere el alma? El alma quiere la emancipación del ser y el cuerpo quiere la seguridad del haber, del tener. Cada uno tira por un lado, el estrés significa la guerra interior. Cuando trato el alma, todo el cuerpo se alinea sobre este equilibrio. No quiero decir que no haya que cuidar el cuerpo físico, sino hacer las cosas en el orden correcto. Primero el alma, después el cuerpo mental, después el cuerpo emocional y después el cuerpo físico. Y lo solemos hacer al revés. La medicina convencional se encarga del cuerpo físico, y no trata el resto.
ARTICULO COMPLETO EN: http://www.revistanatural.com/articulo.asp?id=745
Hola amic comentarista! Ens agrada molt que comparteixis amb nosaltres aquests testimonis d'intel·lectuals que vibren amb una nova consciència, en aquest cas, de la salut.
Molts simpatitzants de SOC són persones que es dediquen a la medicina natural i a les teràpies alternatives.
El missatge de la Ghislaine Lanctôt és radical (va a l'arrel del problema). La gent, i sobretot la gent amb malalties cròniques, haurien de provar les seves propostes, sempre i quan tinguin consciència del nou procés al que s'afronten. De segur que tindrien millors resultats que amb qualsevol altra medicina.
Aquest partit neopolític, d'alguna manera, també te una finalitat terapèutica social. En primer lloc, perque els qui ho impulsem, tenim una necessitat politica i social tan gran que sinó la satisfessim votant per quelcom que creiem, ens enfermaria personalment i social. I en segon lloc, és clar que fem tot això, per la salut de l'ànima social i de Gaia, que també veiem molt tocada. Per exemple, en política, només vota la meitat de la població, i molts sense convicció. La democràcia que tant patiment ha costat arribar-hi, ara per ara és només com l'estructura buida d'un edifici inhabitable. Donem passos ferms, un dia no llunyà hi arribarem.
Publicar un comentario