La Ideologia de SOC

IDEARI

*La terra és lo primer. No hem de permetre la seua especulació, contaminació ni saqueig. Hem d’anar encara més enllà del concepte ecològic, ara mateix no és prou. El planeta Terra és un organisme viu que s’autoregula conscientment. Hem de tornar a la terra, hem de ser la Terra.

*Necessitem polítics íntegres, oberts a la consciència global, que hagin fet un creixement com a persones i siguin exemple de cooperació, de justícia, d’honestedat, i de saviesa.

*Desenvolupem la neopolítica, es a dir, una visió absolutament nova de la política. Necessitem donar un pas veritable cap al govern legítim de la societat civil. Necessitem ser els protagonistes d’una revolució i renovació personal, i aquesta ha d’anar acompanyada d’una reforma progressiva en el teixit polític social. www.neopolitica.blogspot.com

*L'economia ha de ser valorada en termes de benestar social i no en termes de competitivitat i fluxos dineraris. Hem de recuperar el concepte pur d’economia: l’utilització mínima de recursos (naturals i humans) per un resultat òptim.

*El problema de l’habitatge requereix mesures dràstiques i reals per frenar l’especulació immobiliària massiva. Tots els polítics actuals mereixen una gran correcció a les urnes només per haver deixat que el mercat especulés en aquest valor de futur de la societat tant important.

*La contesta de la humanitat al canvi climàtic passa per l’abandonament radical del consum de petroli. Algunes energies alternatives son una font real disponible si hi ha un compromís immediat per part dels governs.

*L’opció individual de fer vida senzilla és una de les millors ajudes que la societat pot tindre per alliberar-se de les seves desigualtats. L’exemple de la simplicitat vital en la figura dels polítics també podria ajudar a estendre aquest model social de conducta.

*Sentim l’art com la forma d’expressió humana més autèntica. Veiem l’art com un dels més grans modificadors de la realitat. L’art te un poder educatiu i curatiu d’abast individual i social.

*La crisi educativa mereix una resposta social. Primer amb l’atenció deguda als infants i joves per part dels principals educadors del seu entorn immediat, després recolzant nous models basats en la pedagogia experiencial.

*Davant el fet desbordant de la immigració necessitem: cohesionar l’activitat intercultural de la ciutat, enriquir la nostra rica identitat amb la rica cultura del que ve de fora, ficar-nos en la precària situació de l’altre, valorar més a la persona i abandonar les generalitzacions.

*Les forces policials i les presons no fan les ciutats més segures, en canvi si evidencien la marginació i una violència en repressió. Només una societat més justa i cooperant donarà una societat més segura.

*La societat també pot expressar-se amb la no cooperació (no és ètic cooperar amb allò que crea injustícia i desigualtat), l’acció civil (manifestar-se individualment o col·lectiva a favor de les lleis o en contra d’elles si s’escau), i la no violència (sota cap concepte s’ha de tolerar l’acció violenta, doncs sempre produeix nous problemes però mai cap solució real).

*Que l’autodependència superi l’independentisme, el nacionalisme, l’imperialisme. Que la política torni a ser el vehicle de poder de la gent dels pobles i les ciutats. Que la gent torni a ocupar-se de l’entorn on viu. Que la societat es miri a si mateixa i descobreixi la seva la pluralitat en la individualitat. Al final, només veurem que som persones vivint en un planeta.

*La crisi de la sanitat pública mereix sobretot destinar més recursos a l’estudi i educació de la salut i no tant a la creació de fàrmacs, vacunes, tecnologia mèdica i estudi de les malalties. L’estudi i educació de la salut ha de recuperar definitivament aquelles medicines naturals i alternatives que reserven un coneixement mil·lenari de l’espècie humana.

*A la societat en el seu conjunt li convé ser neutra davant les religions, o sigui, ni afavorir ni desafavorir les doctrines de cap religió. Aquesta neutralitat no ha de tindre correspondència amb l’opció lliure i individual de desenvolupar l’espiritualitat dintre o fora de les religions.

*La consciència espiritual d’esser és el que ha fet possible que el dia 27 de maig, els ciutadans de Lleida també puguem votar per un partit com Societat Civil (SoC).