28 may 2007

Comunicat del Rubén Escartín

Com a cap de llista del moviment SOC, em sento molt satisfet pels resultats. Ahir 27 a la nit, confesso haver tingut moments de desànim, al no veure'ns dintre ni tan sols de l'1% del total dels vots, però aquest matí, al veure el diari, i adonar-me que erem la novena força política de catorze, que vam començar la campanya fa dues setmanes, sense recursos econòmics però amb moltes ganes i il·lusió, que el que nosaltres plantegem costa d'entendre, de pair, de valorar, d'etiquetar, que hem arribat a 158 persones que han confiat en nosaltres, que vam donar l'oportunitat de nèixer a un grup de música jove, que vam donar l'oportunitat a la gent de Lleida a sentir que és l'energia i a experimentar el plaer de la meditació en moviment (taiji), i que vam donar l'oportunitat a que cadascú sembrés el seu desig de futur per Lleida, ESTIMATS GERMANS, HEM GUANYAT !!!!!!!!!!!! Hem guanyat perquè hem demostrat que es pot fer, es pot fer Neopolítica, i es poden canviar les coses.
Ara ens queda un llarg camí, un camí de planificació, un camí d'acció Neopolítica, un camí en el que el grup es consolidarà, creixerà, s'espandirà i com tot procés natural d'un ésser viu, es reproduirà. I arribat el moment de morir, ho farà deixant pas a nous moviments que a partir del que nosaltres hem après, ells començaran una nova tasca cap al destí de la humanitat, ELEVAR LA NOSTRA CONSCIÈNCIA, la nova ERA POLÍTICA, ja ha començat.

Rubén Escartín. Cap de llista.

4 comentarios:

Anónimo dijo...

Gràcies Rubén per aquest comunicat. La teva energia s'encomana i em fa resucitar com l'ave fénix.
He escrit un article atípic sobre els resultats, espero que us agradi:

(A Lleida també guanya) El Partit de l’Abstenció.
En aquestes eleccions municipals ha tornat a guanyar el Partit de l’Abstenció i quasi frega la majoria absoluta (48’20%). De nou guanya l’apatia, el desencant i el descontent generals que proposa aquest habitual partit en el seu programa electoral. Fins quan es pot continuar augmentant el dèficit democràtic? On ens portarà l’apolitisme?
L’Unió de Partits del Govern Paerial es mantenen en els seus 27 regidors representats a l’Ajuntament. Al PSC sumar 1.996 vots respecte a l’any 2003 l’hi ha suposat guanyar 5 regidors més, (2.400 vots per una nova formació política no els hi suposa aconseguir ni un sol regidor). El CIU ha baixat 3.398 vots i només perd un regidor. PP perd un edil perdent 2034 vots. ERC perd més de la meitat dels seus vots (3.646) i també perd només un regidor. ICV perd també més de la meitat dels seus vots (2.984) però resta dos regidors i es queda amb un. Aquest moviment intern en el govern obrirà la porta a noves polítiques que satisfacin el conjunt de la població?
El Grup de Partits Minoritaris són els guanyadors frustrats. Perquè tot i creixent en nombre i en vots, passen de 1.066 a 3.075, cap entra a la Paeria. Gosaran fer política fora de l’Ajuntament? O es passaran els propers quatre anys inèdits?
La revelació d’aquestes eleccions en molts municipis és la gran pujada del Partit del Vot en Blanc i el Vot Nul que, a Lleida, passen de 1.100 a 1.577 (gairebé puja un 40%). El vot en blanc és un vot crític dins de l’abstenció activa legítima; el ciutadà que tria aquesta opció creu en el sistema democràtic però no creu en cap partit polític dels que es presenten als comicis. El vot nul és un vot crític superlatiu que desligitima el sistema democràtic; anular-se voluntàriament el vot és una reacció contraria al sistema electoralista i el proposen alguns moviments anàrquics i neopolítics. Aquells que es manifesten amb un vot blanc o nul, que li proposen al sistema?
Molt compte si la resposta a aquesta última pregunta és “res”, perquè la nostra democràcia entraria ja de ple en la crisis més perillosa de la seva breu història.

Anónimo dijo...

la buidor de continguts que heu mostrat es veu reflectida en els vots. Ni tots els familiars/amics dels candidats us han votat, haha

Societat Civil dijo...

Benvolgut anònim.

Com veus, en aquest blog contestem tots els comentaris i no en censurem cap. Contestaré, doncs, el teu valuós comentari com a president i fundador de SOC.
Els nostres resultats poden fer riure (potser tu esperaves més de nosaltres?). Però la veritat és que entraven plenament dins les nostres previsions, aquestes sempre van oscil•lar entre els 100 i els 10.000 vots, hehe.

T’explicaré perquè sentim que SOC és una anomalia miraculosa dins la política i també què pensem que reflecteixen els 158 vots que hem obtingut:

SOC va ser legalitzat el 29/03/07 (fins llavors ningú tret dels 3 fundadors i el notari coneixien la seva existència), el 15 d’abril vàrem decidir presentar la candidatura de SOC i només érem dos persones a la llista, així que ens va costar molt reunir les 36 persones necessàries en una setmana (el termini s’acabava el 23 d’abril); ara tan sols disposàvem d’un mes per donar-nos a conèixer, però donar a conèixer el què, si no teníem ni idees consensuades, ni propostes definides, ni pressupost econòmic, ni grup de treball (totes les persones de la candidatura són persones íntegres i afins a SOC, però només 10 disposaven de temps per col•laborar personalment en el projecte), així que vàrem fer un parell de reunions per organitzar-nos mínimament, redactant un ideari, unes propostes generals i un pla d’actuació; cadascú va fer valuoses aportacions dins les seves possibilitats i disponibilitat; per estalviar recursos vàrem decidir entrar en l’escena electoral l’última setmana de campanya, sent conscients que molta gent no arribaria a conèixer-nos, i ni molt menys conèixer la nostra neopolítica.
Però hem gaudit moltíssim d’aquestos últims dies, perquè hem fet molts amics i ara creixem ràpidament en persones que volen participar en desenvolupar el moviment de SOC. El més sorprenent de tot plegat és que una sensibilitat especial vers l’individu, la societat i la política ha unit espontàniament un grup de persones afins que no es coneixien.

No sé què entens per continguts, ni què esperes d’un partit polític. El teu breu comentari no dona per gaire. De segur que lo que tu i el teu nivell de consciència necessiten de la política ja ho trobes en algun partit, així que és totalment lògic que no vegis cap identificació amb el nostre discurs, que per a nosaltres, si és ple.
El teu incisiu comentari perd fàcilment valor crític, ja que és simplement una burla infantil (segurament ets jove, si menys intel•lectualment). També denotes la manca de respecte i prepotència pròpia d’aquell que ha votat a un partit de valors dominants més majoritari.
Per acabar, et vull dir que nosaltres valorem, a més del vot quantitatiu, el vot qualitatiu. No ens seria igual rebre el vot d’una persona com Gandhi o rebre el vot del seu assassí; pel sistema computarien igual, però substancialment són diferents. Els valors ètics i espirituals en l’actual sistema polític i electoral no comptem res. I es veu clarament que per a tu tampoc compten gaire, encara no deu ser el teu moment. Però tard o d’hora arriba un moment en la vida en que tots creixem: les coses que veiem plenes es buiden i les buides esdevenen plenes. T’arribarà segur, recorda-te’n.
D’altra banda, en la nostra publicitat demanàvem el vot d’aquesta manera: Si hi creus, si ho sents, si ho vols, llavors vota SOC. I això exclou a tota persona que no hi cregui, que no ho senti, que no ho vulgui (i això inclou molts dels nostres amics i familiars). En aquest punt doncs, quedem d’acord.
Javier Gome.

Societat Civil dijo...

Estimat company anònim,
De ben segur que has sentit la necessitat d'expressar el que tens dintre, i hos fet reflexan-te en SOC. El que queda clar, i t'ho agraeixo de tot cor, és que no t'has quedat indiferent, i com dic als meus alumnes i actors de teatre "Prefereixo que una persona surti de veure un muntatge meu cagant-se en l'obra que acaba de veure, a que surti indiferent". La finalitat d'un bon espectacle, és remoure les emocions i els paràmetres mentals de l'espectador, i això provoca admiració o rebuig. Així doncs, tots veiem el que ha despertat en tu, per tant, gràcies per reaccionar, si ho vols, si ho sents, utilitza-ho per analitzar per què t'ha fet reaccionar d'aquesta manera, quin reflexe teu has vist en nosaltres que no t'ha agradat.

Una sincera abraçada (ho dic de tot cor)


Rubén
Cap de llista