OM
aaaooouuummmmmmmm
28 nov 2007
16 oct 2007
Vistes a fora (?)
www.moviments.net/platjallarga
www.ipcena.org/a.catala/portal.php
www.defensadelterritori.blogspot.com
Hem sentit que també eren nostres les veus que cridaven i ens hem afegit formalment a totes aquestes demandes d’atenció urgent. En tots els casos les veus cridaven per alliberar la terra dels depredadors egoistes i ignorants que la volen saquejar.
Però ara mateix, estem en una situació en la que la gent sensiblement lúcida hem de recordar contínuament als cecs materialistes que hi ha coses sagrades, i que aquestes no admeten l’especulació; que hi ha una força espiritual latent dins tothom i que aquesta ens està movent cap a mesures molt per sobre d’allò que anomenem justícia humana.
Caramb!? Si fins i tot un monjo, d’ austera i retirada vida, és capaç de manifestar-se com un ciutadà més! Doncs QUÉ faràs TU? És que viuràs bé amagat al teu cau hipotecant les finestres i així les vistes a fora?.
24 jul 2007
Pulmons de Lleida
Aquestes són les fotos que mai veuràs a cap butlletí propagandístic de la Paeria com per exemple el que dedica la Regidoria de Mediambient: Lleida 21 - Un projecte col·lectiu per a un progrés més sostenible.
www.pulmonsdelleida.blogspot.com
Lleida no és Marbella!Els Pulmons de Lleida són cada arbre, cada planta, cada herba que ens envolta. Des de SOC volem fomentar la consciència del valor de tota la flora existent a la ciutat. Hem de respectar-la, estimar-la i fer-la créixer. Perquè gran part de la qualitat de vida d’una ciutat són les seves zones verdes.
Doncs sembla que
Els barris de Cappont i de
23 jul 2007
Salvem la Platja Llarga !
Tarragona és 
Queden pocs racons verges en el Mediterrani català, espanyol i europeu. Tarragona en conserva un: el Bosc de
El Ministeri de Medi Ambient i l’Ajuntament de Tarragona, sense recórrer a cap a cap veritable concurs públic i sense haver format cap equip multidisciplinari per decidir què projectar en aquest espai, ara volen fer-hi un passeig marítim i una urbanització d’alt standing amb dos zones de serveis al costat de la platja.
Insensibilitat, inconsciència o especulació?
Objectius de la campanya:
1. Aturar els actuals projectes de Costes (Passeig marítim de 
2. Preservar aquest espai natural amb un projecte ecològic respectuós amb els seus valors paisatgístics i ecosistèmics, sense prejudicis importants per a la gent que ja viu i treballa a l’entorn.
3. Contribuir a fer realitat el Parc Natural de les Terres de Gaià, que ha d’incloure
Més informació http://www.moviments.net/platjallarga
12 jul 2007
Mullem-nos per Mont-Rebei !
"L'espai natural del Congost de Mont-rebei (Pallars Jussà - La Noguera) té una extensió d'unes 600 hectàrees. Fou adquirit per la Fundació Territori i Paisatge de l'Obra Social de Caixa Catalunya el 1999 amb l'objectiu de preservar els seus valors naturals i de paisatge. En la seva major part és inclòs dins l'espai d'interès natural (PEIN) del Montsec i també limita amb la Reserva Natural Parcial del Congost de Mont-rebei. El 14 d'abril del 2005, el congost de Mont-rebei ha estat declarat Refugi de Fauna Salvatge.
El Congost de Mont-Rebei que forma el riu Noguera Ribagorçana en travessar la Serra del Montsec, separa el Montsec d'Ares del Montsec de l'Estall i constitueix l'únic gran congost de Catalunya que es manté més o menys verge sense que el travessi cap carretera, ferrocarril o línia elèctrica. Únicament és travessat per un camí de ferradura parcialment excavat a la roca que permet gaudir d'una manera molt espectacular d'aquest indret. Les parets del congost arriben a assolir més de 500 metres de caiguda vertical, amb punts on l'amplada mínima del congost és de només 20 metres."
Font: www.lleidatur.com
SOC s'afegeix i dona suport polític a la proposta d'IPCENA d'oposició a la construcció d'una presa de la multinacional ENDESA al nostre Congost de Mont-Rebei.
El Congost de Mont-Rebei que forma el riu Noguera Ribagorçana en travessar la Serra del Montsec, separa el Montsec d'Ares del Montsec de l'Estall i constitueix l'únic gran congost de Catalunya que es manté més o menys verge sense que el travessi cap carretera, ferrocarril o línia elèctrica. Únicament és travessat per un camí de ferradura parcialment excavat a la roca que permet gaudir d'una manera molt espectacular d'aquest indret. Les parets del congost arriben a assolir més de 500 metres de caiguda vertical, amb punts on l'amplada mínima del congost és de només 20 metres."
Font: www.lleidatur.com
SOC s'afegeix i dona suport polític a la proposta d'IPCENA d'oposició a la construcció d'una presa de la multinacional ENDESA al nostre Congost de Mont-Rebei.
7 jul 2007
Live Earth!
Els concerts Live Earth (Terra Viva) es celebren durant les 24 hores d'avui 7 de juliol (7-7-7) simultàniament per tot el món. Més de 100 cantants recolzen el projecte promogut per Save Our Selves (Salvem-nos a Nosaltres mateixos). Live Earth també es l'inici d'una campanya de tres anys per la defensa de la natura, contra el canvi climàtic, i per la conscienciació i pressa de mesures d'empresaris i polítics. Al Gore, impulsor del projecte diu que estem vivint una "emergència planetària" i "tenim que transmetre el missatge d'urgència i esperança".
Per a que aquest projecte tiri endavant cal un compromís real per part de la població del planeta.
Em comprometo:
1.A exigir que mi país adhiera dentro de los próximos 2 años a un tratado internacional para reducir (en un 90% en los países desarrollados y en más de un 50% en todo el mundo) los gases que causan el calentamiento global, a tiempo para que la próxima generación herede un planeta saludable;
2.A actuar personalmente para ayudar a solucionar la crisis climática reduciendo tanto como pueda mi propia generación de CO2 y compensando el resto para volverme "neutro en emisiones de carbono";
3.A luchar por una moratoria en la construcción de cualquier planta energética nueva que queme carbón sin la capacidad para atrapar y almacenar en forma segura el CO2;
4.A aumentar drásticamente la eficiencia energética de mi hogar, trabajo, escuela, lugar de culto y medio de transporte;
5.A luchar por leyes y políticas que amplíen el uso de las fuentes de energía renovable y reduzcan la dependencia del petróleo y del carbón;
6.A plantar árboles nuevos y a unirme a otros en la preservación y protección de los bosques; y
7.A comprar a empresas y apoyar a los líderes que compartan mi compromiso para solucionar la crisis climática y construir un mundo sustentable, justo y próspero para el siglo XXI.
Signa la petició de compromís
Avaaz.org - El Mundo en acción
2.A actuar personalmente para ayudar a solucionar la crisis climática reduciendo tanto como pueda mi propia generación de CO2 y compensando el resto para volverme "neutro en emisiones de carbono";
3.A luchar por una moratoria en la construcción de cualquier planta energética nueva que queme carbón sin la capacidad para atrapar y almacenar en forma segura el CO2;
4.A aumentar drásticamente la eficiencia energética de mi hogar, trabajo, escuela, lugar de culto y medio de transporte;
5.A luchar por leyes y políticas que amplíen el uso de las fuentes de energía renovable y reduzcan la dependencia del petróleo y del carbón;
6.A plantar árboles nuevos y a unirme a otros en la preservación y protección de los bosques; y
7.A comprar a empresas y apoyar a los líderes que compartan mi compromiso para solucionar la crisis climática y construir un mundo sustentable, justo y próspero para el siglo XXI.
Signa la petició de compromís
Avaaz.org - El Mundo en acción
1 jul 2007
Abocats a l'acció !
Us recomanem llegir els comentaris al final
d'aquest article i us convidem a dir la vostra.
Avui les persones han tornat a expressar clarament el que senten: No a l’abocador!
En aquest cas el projecte d’abocador de residus tocava a les Terres de Ponent. Però no oblidem que si els residus no venen aquí, aniran a parar a algun altre lloc no gaire llunyà.
Aquesta situació a la que ens hem vist abocats hauria de fer créixer la nostra consciència, i les nostres accions quotidianes també haurien d’anar-se fent més coherents.
En aquest cas el projecte d’abocador de residus tocava a les Terres de Ponent. Però no oblidem que si els residus no venen aquí, aniran a parar a algun altre lloc no gaire llunyà.
Aquesta situació a la que ens hem vist abocats hauria de fer créixer la nostra consciència, i les nostres accions quotidianes també haurien d’anar-se fent més coherents.
Tornant a la crònica, hem vist gent de totes les edats manifestant-se en una sorollosa marxa pels carrers principals d’Almacelles. Amb vistoses samarretes de color taronja, aquesta manifestació semblava una festa d’estiu. I és que veritablement ha sigut una festa de sensibilitat vers la terra i el mediambient. Muts es van quedant els que veien possibilitats d’enriquir-se amb activitats secretistes, injustes i avui declaradament impopulars.
Sembla que la manifestació l’encapçalaven els alcaldes i representants polítics de les zones afectades. Però el fet és que el col·lectiu polític ha tingut molt poquet pes dins el moviment anti-abocador. 
És la Plataforma Segrià Net – Salvem la Vall de Camarasa, un ens sorgit de la pròpia societat civil, qui va començar l’activisme fa dos mesos i avui ha tocat el cim del seu treball amb aquesta macromanifestació. Enhorabona a la Plataforma i a tots els que estavem avui a Almacelles.
Tornant a la classe política, tots coneixem la seva credibilitat, sobretot quan tracten de donar el perfil bo per sortir a la foto. Potser si que avui els polítics es manifestaven amb el mateix sentiment que el riu taronja que portaven darrera, però dubtar-ho és més que raonable. Tampoc hem d’oblidar que si el projecte ha arribat fins aquí, algú en algún moment va donar el vist i plau perquè hi arribés. Sembla poc provable que darrera l’abocador només hi hagi una simple iniciativa privada, que diuen encara no ha presentat ni el seu projecte a la Delegació de Mediambient de la Generalitat.
Vinguin d’on vinguin els poc clars interessos que han mogut el projecte d’aquest Macroabocador de Ponent, avui la societat ha deixat desestimada la seva execució. El poble ha parlat.
28 jun 2007
Protesta dels inmigrants
"Según manifestó ayer Omar Charah, portavoz de este colectivo y que formó parte de la candidatura de Lleida Treballadora en las pasadas elecciones municipales, “la Paeria está aplicando la política del divide y vencerás con los inmigrantes, y lo está conseguiendo”. Además, considera que la Paeria está intentando dividir a estos colectivos entre magrebíes y africanos, para seguir con esta política de “división que nos debilita”.
El portavoz del colectivo insistió en que van a plantear a la Paeria tener un representante propio en el Ayuntamiento, ya que consideran que los mediadores de los inmigrantes contratados por el consistorio “no están capacitados para hacer este trabajo porque no son personas conocidas entre los recién llegados”.
Charah acusó a la Paeria de contratar inmigrantes que llevan poco tiempo en la ciudad para hacer este trabajo y discriminar a los que llevan más años en Lleida”.El colectivo está recogiendo firmas entre los inmigrantes de Lleida y de localides cercanas para reclamar este representante, adhesiones que ayer se acercaban a las mil, según Lleida Treballadora.
Charah también critica el Servei d’Informació i Orientació per a la Igualtat (SIOPI) de la Paeria y denuncia que ha habido magrebíes que “han ido a la oficina del Ayuntamiento y no se les ha atendido”. El miembro de Lleida Treballadora considera que, de facto, no existen los mediadores de la Paeria, “ya que están en los despachos y no ayudan a las personas recién llegadas que lo necesitan”. Además, denuncia que hay asociaciones de inmigrantes que están siendo manipuladas por el Ayuntamiento o, “lo que es más grave, se están dejando manipular”.
Desde Lleida Treballadora también se critica que la política de la Paeria respecto a la inmigración está provocando una sensación de convivencia negativa entre los ciudadanos, que “conlleva un fuerte malestar en la ciudad y ha degradado totalmente el casco antiguo, con inmigrantes dejados a su suerte”.
Charah denuncia que, actualmente, de una población de entre 7.000 y 8.000 magrebíes que hay en Lleida, 2.000 no tiene documentos. El mismo número, 2.000, son los sin papeles que Lleida Treballadora calcula hay en la ciudad entre las 5.000 personas que forman el colectivo de ciudadanos del África negra.Lleida Treballadora también critica la política de la Paeria en materia de inmigración que “hace que sea imposible que consigan papeles”. Para Charah, “el SIOPI no ayuda, machaca a los inmigrantes”."
Font: http://www.lamanyana.es/
Font: http://www.lamanyana.es/
20 jun 2007
Aturem els abocadors!
Tots volem el "Segrià Net". Estem en un moment delicat: una empresa privada amb la complicitat de la Generalitat (centrada a Barcelona, precisament d'on prové tota la merda que ens volen endossar) vol construir un macroabocador (70 hectàrees, 1500 tones de residus/dia, el més gran de Catalunya). L’operació només garanteix un suculent profit econòmic a l’empresa executora i als venedors del terreny; l’ajuntament de Gimenells obtindria les taxes de les instal·lacions, i amb tots els demés consistoris (Gimenells, Almacelles, Pla de la Font, Raïmat, Suchs) rebrien quantitats "x" en funció dels residus dipositats. Quin negoci és aquest comparat amb la pèrdua irreversible i absoluta d’un paisatge natural i l’enverinament irremeiable del subsòl de la Vall de Camarasa.
Com pot ser que quatre individus puguin decidir hipotecar el valor de tota una terra.? Què els hi volem deixar a les generacions futures?
La Plataforma Segrià Net - Salvem la Vall de Camarasa, te el poder de l’acció i te una posició clara en el debat que proposa, però ho expressa d’una manera massa moderada. Sinó voleu abocadors heu de cridar més fort.
Des de Lleida (on la remota influència dels beneficis econòmics ja no són cap temptació), i en concret des de SOC, no veiem cap debat: els abocadors de residus aliens als generats per la pròpia població que hi habita a la terra són inadmissibles.
El debat prové del fet que els abocadors reflecteixen el veritable problema: volem una civilització que continuï creixent amb l’insostenible model neolliberal (consumeix i explota)? Fins quan podrem fer-ho?
Com pot ser que quatre individus puguin decidir hipotecar el valor de tota una terra.? Què els hi volem deixar a les generacions futures?
La Plataforma Segrià Net - Salvem la Vall de Camarasa, te el poder de l’acció i te una posició clara en el debat que proposa, però ho expressa d’una manera massa moderada. Sinó voleu abocadors heu de cridar més fort.
Des de Lleida (on la remota influència dels beneficis econòmics ja no són cap temptació), i en concret des de SOC, no veiem cap debat: els abocadors de residus aliens als generats per la pròpia població que hi habita a la terra són inadmissibles.
El debat prové del fet que els abocadors reflecteixen el veritable problema: volem una civilització que continuï creixent amb l’insostenible model neolliberal (consumeix i explota)? Fins quan podrem fer-ho?
18 jun 2007
Espiritualitat i Política
Ja som molts els que treballen diàriament per a crear una xarxa per a una nova consciència política. Des de Societat Civil us recomanem aquest blog www.espiritualidadypolitica.blogspot.com on podreu trobar articles tan interessants com aquestos de Mahatma Gandhi:
Reflexions de Gandhi sobre la Democràcia
"Mi concepto de democracia consiste en que el más débil debe tener las mismas oportunidades que el más fuerte. Creo que la democracia auténtica sólo puede originarse en la no violencia. La estructura de una federación mundial sólo puede erigirse basándose en la no violencia, y la violencia debe ser totalmente desechada de los asuntos mundiales. Por lo
tanto, la regla áurea de la conducta es la tolerancia mutua, en razón de que nunca pensaremos todos de la misma manera y siempre veremos la Verdad fragmentariamente y desde distintas perspectivas. La conciencia no es una misma cosa para todos. Si bien es una excelente guía para la conducta individual, la imposición de esa conducta a los demás es una insoportable intromisión en la libertad de conciencia de cada uno.
tanto, la regla áurea de la conducta es la tolerancia mutua, en razón de que nunca pensaremos todos de la misma manera y siempre veremos la Verdad fragmentariamente y desde distintas perspectivas. La conciencia no es una misma cosa para todos. Si bien es una excelente guía para la conducta individual, la imposición de esa conducta a los demás es una insoportable intromisión en la libertad de conciencia de cada uno.Las diferencias de opinión nunca deben significar hostilidad. Si así fuera, mi mujer y yo hubiéramos sido enemigos irreconciliables. No conozco, en el mundo, dos personas que no sostengan opiniones distintas, y como yo soy adepto del Gita siempre me he propuesto tratar a todos aquellos que difieren de mí con el mismo afecto que siento por los más próximos y queridos.
Es inútil un conductor cuando actúa contra el dictado de su conciencia debido a que lo rodean personas que sostienen toda suerte de puntos de vista. Si carece de una voz interior que lo sostenga y lo guíe, navegará a la deriva como un navío sin timón.
En materia de conciencia, la ley de la mayoría no cuenta. Estoy absolutamente convencido de que ningún hombre pierde su libertad sino por su propia debilidad. El verdadero demócrata es aquel que valiéndose de medios exclusivamente no violentos defiende su libertad y, por lo tanto, la de su patria y, en última instancia, la del género humano.
La democracia disciplinada y lúcida es lo mejor del mundo. Una democracia llena de prejuicios, ignorante y supersticiosa se debatirá en el caos y hasta es posible que llegue a destruirse a sí misma."
Fuente: www.avalonproject.org
El Món de Demà
"Quizá nunca antes haya habido tanta especulación sobre el futuro como hoy. ¿Será nuestro mundo siempre un mundo de violencia? ¿Habrá siempre pobreza, hambre y miseria? ¿Será nuestra fe en la religión más firme y más amplia, o dejará el mundo de creer en Dios? Si se produce un gran cambio en la sociedad, ¿cómo se realizará: por medio de la guerra y la revolución o de manera pacífica?
"Quizá nunca antes haya habido tanta especulación sobre el futuro como hoy. ¿Será nuestro mundo siempre un mundo de violencia? ¿Habrá siempre pobreza, hambre y miseria? ¿Será nuestra fe en la religión más firme y más amplia, o dejará el mundo de creer en Dios? Si se produce un gran cambio en la sociedad, ¿cómo se realizará: por medio de la guerra y la revolución o de manera pacífica?
Diferentes personas dan diferentes respuestas a estas preguntas, y cada uno de nosotros traza el plan para el mundo de mañana como esperamos y deseamos que sea. Yo respondo no sólo desde lo que creo, sino también desde mis convicciones. El mundo de mañana será, tiene que ser, una sociedad basada en la no violencia. Ésta es la primera ley. De ahí vendrán todas las demás bendiciones. Puede parecer una meta lejana, una utopía nada práctica. Pero no es en modo alguno imposible de alcanzar, pues podemos trabajar por ella aquí y ahora.
Un individuo puede adoptar el modo de vida del futuro (ahimsa, la no violencia) sin tener que esperar a que otros lo hagan. Y si un individuo puede hacerlo, ¿no podrán hacerlo grupos de individuos o naciones enteras? Muchas veces las personas dudan antes de empezar, porque piensan que el objetivo no se puede alcanzar íntegramente. Esta actitud mental es precisamente el mayor obstáculo que ponemos al progreso; y es un obstáculo que todos y cada uno de nosotros, si queremos, podemos vencer.
La distribución equitativa -la segunda gran ley del mundo de mañana, tal como yo lo veo- surge de la no violencia. Implica, no que los bienes del mundo sean divididos arbitrariamente, sino que cada persona tenga lo necesario para satisfacer sus necesidades naturales, nada más. ¿No implica esta idea de la no violencia un cambio en la naturaleza humana? ¿Y no deja la historia constancia en todo momento de ese cambio? Por supuesto que sí. Muchos individuos han renunciado a la perspectiva mezquina, personal y codiciosa, para adherirse a otra que ve la sociedad como un todo y trabaja por beneficiarla. Si se ha producido ese cambio en una persona, puede tener lugar en muchas.
En el mundo de mañana no veo pobreza ni guerras ni revoluciones ni derramamientos de sangre. Y en ese mundo habrá una fe en Dios mayor y más profunda que en cualquier otro momento del pasado. La misma existencia del mundo en un sentido amplio depende de la religión (espiritualidad). Y todos los intentos de extirpar ésta fracasarán.
Fuente: Extrato del libro de Mahatma Gandhi Mi vida es mi mensaje.
15 jun 2007
Una visió neopolítica. Nou blog.
Aquest moment de transcendent canvi social que vivim no vol parar-se. Qualsevol podria intuir que tot plegat s’està accelerant; i el resultat d’aquest procés encara es indefinit. Tot és encara a les nostres mans.
Com si recollíssim un valuós tresor del subconscient col·lectiu, la gent de SOC ens definim com a vehicles de la Neopolítica. D’aquí la necessitat de començar a fer un treball més extensiu del nostre (i vostre) moviment.
Estem organitzant les nostres accions futures, i mentrestant, també volem començar a difondre el moviment SOC per tot arreu. De moment aquí us oferim un nou blog, en el que fixem els fonaments de la Neopolítica, i que destinem a la seva teorització:
10 jun 2007
" Som lo que Sembrem "
Avui a Lleida hi ha hagut una gran manifestació antitransgènics, aquesta també s’ha utilitzat pel recolzament a l’absolució lliure de càrrecs del senyor Josep Pàmies. No hem volgut polititzar la manifestació amb la nostra presència com a partit, tot i ser plenament afí a aquest moviment social (qui vulgui pot comprovar que el nostre primer punt de l'ideari diu la terra és lo primer, i la nostra primera proposta electoral era Lleida paradís d'agricultura biològica lliure de transgènics). Comunicar-vos aquesta crònica, que amplia l'informació que podrieu trobar als diaris, és el nostre estil.
El lloc de concentració era davant del Rectorat de la UdL a les 12h (“lloc de coneixement i d’investigació... econòmica”). A les 12:30 Joan Inglada ha fet una breu presentació en la que s’han dit coses com: “volem canvis d’una manera diferent”, ha apel·lat a una nova “actitud i canvi social necessari”, i ha acabat dient “No ens mereixem aquesta miserable classe política que vol administrar els nostres interessos”.La manifestació ha avançat per la Rambla d’Aragó avall amb força gent (unes 400 ó 500 persones).
A l’arribar davant la Subdelegació del Govern s’ha llegit un manifest i també ha parlat un apicultor alemà Jürgen Binder que ha vingut expressament per oferir suport al moviment antitransgènic i a Josep Pàmies; Binder ha dit “a pesar d’haver moltes persones que no volen transgènics, es segueixen plantant”, ha qualificat als transgènics de “merda” i ha confirmat que si el judici falla en contra de Pàmies "els pagesos alemanys tenen la consigna de manifestar-se davant les ambaixades espanyoles" de les principals ciutats alemanyes; la traducció simultània la feia el catedràtic de la Universitat de Granada José Luis Rosúa (titular de la Cátedra Unesco de Desarrollo Sostenible y Medio Ambiente) que creu que "per la seva tradició la Universitat de Lleida hauria de dedicar una línia d’investigació i educació en agricultura ecològica". 
Per fi ha pres la paraula el Josep Pàmies. Ha començat el seu breu discurs agraint tanta sensibilitat a tots els assistents, també ha dit que “a vegades els chivos expiatoris creen un debat a la societat” i axò és bo “perquè a la societat li cal el debat”, “Abans creiem que amb herbicides podríem canviar el món, ...i va funcionar uns anys” i després va parlar de les cada cop més greus malalties que s’associen a la utilització de plaguicides i la transgènia de les llavors, ha fet referència als joves agricultors ecològics celebrant la seva empenta, ha anomenat de “gran bestia” als transgènics que “volen dominar el món”, la nota més dramàtica ha estat quan ha explicat que “2000 pagesos de la India es suïciden cada any perquè ja no poden pagar a Monsanto”, “es foten un trago de l’herbicida (aquell verinós producte que junt amb les llavors transgèniques els ha acabat arruïnant)”, “l’aliment és una eina de control mundial”; per acabar ha assumit que està preparat per a qualsevol sentència, a agraït el recolzament de la seva dona i ha convidat a l’activisme “sempre pacífic”.
perquè són un atemptat a les espècies autòctones, perquè ni tan sols són més productius que les varietats convencionals, perquè no són desitjades per la majoria de consumidors, perquè comporten riscos sanitaris importants, perquè privatitzen els organismes vius i del patrimoni genètic universal, perquè redueixen encara més l’autonomia de la pagesia en matèria de llavors, perquè posen en perill la viabilitat de l´agroecologia, perquè es tracta d’una tecnologia inestable i
de repercussions imprevisibles, perquè es basa en combinacions genètiques que mai es podrien produir de forma natural, perquè una vegada generalitzats esdevindran una imposició, perquè estan controlades pel lucre de quatre multinacionals, perquè retallen les llibertats de qui no vol cultivar OGM, perquè ja hi ha 100 regions Europees lliures de transgènics, perquè van en contra de la sobirania alimentària, perquè després dels primers anys augmenten les necessitats de pesticides, perquè la seva contaminació és irreversible, perquè les administracions no han aplicat el principi de precaució, per la complicitat de bona part dels científics amb les empreses de l'agronegoci, perquè el Govern i els partits polítics ajornen la resolució del conflicte, perquè no acabaran amb la fam al món: la fam és una qüestió de voluntat política.
7 jun 2007
...continuïtat...
És el moment de reconèixer que SOC no aparegué per a les eleccions oportunistament. La proposta d'allò que anomenem Neopolítica és fruit d'una profunda reflexió personal per part tots els membres que hi participem en el projecte. Sabem que el nou moviment social en el que estem implicats, encara està en procés de germinació. Una altra societat ha de ser possible, i per això, l'organització d'un altre activisme polític ha de ser necessari per poder assolir-la.
A la darrera reunió de SOC vàrem començar parlant dels resultats electorals. Els 158 vots de SOC van ser valorats positivament per tots els assistents; es van considerar el poc temps que haviem tingut per organitzar-nos, la manca de recursos, el poc interès mediàtic, la dificultat d’arribar a la gent en època de campanya, etc.
Durant la reunió va sortir la necessitat d’expressar què representa SOC per a cadascú. Sobre SOC, gairebé literalment, es va dir tot això:
"SOC posa amb evidencia la manca d´espiritualitat existent i proposa un canvi d´actitud, a l´hora que valora el que hi ha de vital en allò més mínim."
"SOC, (és) el canvi que vols veure en el món" ("Sigues el canvi que vols veure en el món" Gandhi)
“Solució social”
“Desitjos que volem”
“Eina de canvi”
“No te que haver una cara; (qui representi SOC) te que ser però no te que ser (ha de ser un vehicle dels demés)”
“Necessitat d’invertir la piràmide socio-política”
“Participar, aprendre, (manifestar) un canvi de consciència”
“A llarg termini és una llavor que donarà un fruit d’una vibració molt més global. Això és produirà seguríssim”
“És un projecte en un nivell de consciència política”
“Anem fent, i veurem els canvis”
“Utilitzar la democràcia per a créixer com a societat”
“No vendre res, compartir, aportar projectes xulos (constructius, creatius)”
“Una implicació amb lo que et toca. Potser és hora de fer algo més”
“Milloro jo i milloro cap a fora, des de la desidentificació”
“Tornen les ganes de fer coses, (perquè) hi ha coses per fer”
“Compromís, passar a l’acció (sortir d’una falsa comoditat)”
“És un treball interior personal des del silenci de l’acció”
“No hi ha acció en la política, per això la política no avança”
“És una revolució personal i social”
“És plantejar-nos com hem de viure, i com hem de conviure en societat”
“Educar-nos socialment per millorar la nostra existència”
Podeu afegir més coses, és molt important que tots participem en aquesta llista. (Què et suggereix SOC, què et va atraure, què t’il·lusiona, què li desitges, què li proposes?)
"SOC, (és) el canvi que vols veure en el món" ("Sigues el canvi que vols veure en el món" Gandhi)
“Solució social”
“Desitjos que volem”
“Eina de canvi”
“No te que haver una cara; (qui representi SOC) te que ser però no te que ser (ha de ser un vehicle dels demés)”
“Necessitat d’invertir la piràmide socio-política”
“Participar, aprendre, (manifestar) un canvi de consciència”
“A llarg termini és una llavor que donarà un fruit d’una vibració molt més global. Això és produirà seguríssim”
“És un projecte en un nivell de consciència política”
“Anem fent, i veurem els canvis”
“Utilitzar la democràcia per a créixer com a societat”
“No vendre res, compartir, aportar projectes xulos (constructius, creatius)”
“Una implicació amb lo que et toca. Potser és hora de fer algo més”
“Milloro jo i milloro cap a fora, des de la desidentificació”
“Tornen les ganes de fer coses, (perquè) hi ha coses per fer”
“Compromís, passar a l’acció (sortir d’una falsa comoditat)”
“És un treball interior personal des del silenci de l’acció”
“No hi ha acció en la política, per això la política no avança”
“És una revolució personal i social”
“És plantejar-nos com hem de viure, i com hem de conviure en societat”
“Educar-nos socialment per millorar la nostra existència”
Podeu afegir més coses, és molt important que tots participem en aquesta llista. (Què et suggereix SOC, què et va atraure, què t’il·lusiona, què li desitges, què li proposes?)
28 may 2007
Comunicat del Rubén Escartín
Com a cap de llista del moviment SOC, em sento molt satisfet pels resultats. Ahir 27 a la nit, confesso haver tingut moments de desànim, al no veure'ns dintre ni tan sols de l'1% del total dels vots, però aquest matí, al veure el diari, i adonar-me que erem la novena força política de catorze, que vam començar la campanya fa dues setmanes, sense recursos econòmics però amb moltes ganes i il·lusió, que el que nosaltres plantegem costa d'entendre, de pair, de valorar, d'etiquetar, que hem arribat a 158 persones que han confiat en nosaltres, que vam donar l'oportunitat de nèixer a un grup de música jove, que vam donar l'oportunitat a la gent de Lleida a sentir que és l'energia i a experimentar el plaer de la meditació en moviment (taiji), i que vam donar l'oportunitat a que cadascú sembrés el seu desig de futur per Lleida, ESTIMATS GERMANS, HEM GUANYAT !!!!!!!!!!!! Hem guanyat perquè hem demostrat que es pot fer, es pot fer Neopolítica, i es poden canviar les coses. 
Ara ens queda un llarg camí, un camí de planificació, un camí d'acció Neopolítica, un camí en el que el grup es consolidarà, creixerà, s'espandirà i com tot procés natural d'un ésser viu, es reproduirà. I arribat el moment de morir, ho farà deixant pas a nous moviments que a partir del que nosaltres hem après, ells començaran una nova tasca cap al destí de la humanitat, ELEVAR LA NOSTRA CONSCIÈNCIA, la nova ERA POLÍTICA, ja ha començat.
Rubén Escartín. Cap de llista.
27 may 2007
A les 158 llavors
Gràcies a tots els que volem començar a creure en una nova política, ...perquè només nosaltres podrem canviar-la.
Una llavor és lleugera per ser transportable fàcilment, pot romandre inert molt de temps, inclús segles. Però com porta el germen de la vida, i un bon dia, les condicions devenen favorables, i germina, i pot convertir-se en una bella flor, o en una tomaquera de fruits deliciosos o en un robust arbre de 112 metres d'alçada.
La llavor té una potencialitat asombrosa, però també pot quedar-se esperant pacientment, la vida no te presa, simplement apareix quan apareix, passa quan passa, és quan és. A partir d'ara què voleu que fem?...
Font: http://www.elpais.com/comunes/2007/elecciones/municipales/Lleida/25/120
24 may 2007
Acte de fi de campanya
Crònica del final d'una aventura:
Lleida, 24 de maig de 2007, a les 20:30h a la Plaça Sant Joan. El candidat a l'alcaldia per Societat Civil, Rubén Escartín, ha començat l'acte parlant dels inicis del partit, la neopolítica, els actes públics fets durant la campanya i les propostes generals de SOC.
Després s'ha llegit un manifest realitzat per joves estudiants d'ESO amb el tema de "La consciència del canvi climàtic" ambientat amb música en directe.
Li ha seguit una representació teatral sobre "La Mare Terra i els problemes amb els seus fills els humans", realitzada per tres joves actrius. (la representació ha estat escrita i dirigida pel Rubén Escartín).
L'acte ha finalitzat amb l'actuació musical del jove grup neopunk "Golpe al Estado".
Hem repartit unes 100 peces de fruita ecològica (pomes, plàtans, llimones) entre els assistents a l'acte.
En la nostra línia ideològica, hem dedicat atenció als joves: els hi hem ofert un espai d'expressió sense censures, i ells ens han ajudat a concretar les nostres propostes creant un acte més creatiu i enriquidor. Mil i una gràcies a tots ells.
En la nostra línia ideològica, hem dedicat atenció als joves: els hi hem ofert un espai d'expressió sense censures, i ells ens han ajudat a concretar les nostres propostes creant un acte més creatiu i enriquidor. Mil i una gràcies a tots ells.
La gent de SOC volem agrair públicament al dibuixant Jordi Balasch la seva especial atenció i dedicació, al incloure'ns cada dia i amb tant enginy a la vida política de Lleida de la darrera setmana. Ha sigut un honor inspirar el personatge del soc, i per a nosaltres ha sigut la millor presència que hem pogut tindre a la premsa. Els acudits gràfics de ByBalasch surten al diari BonDia, et convidem a visitar la seva web www.bybalasch.com per passar una boníssima estona amb altres acudits de l'actualitat.
23 may 2007
NEOPOLÍTICA
NEOPOLÍTICA
Aquest és un dels artícles més visitats, et convidem a entrar en www.neopolitica.blogspot.com
"Imaginem una nova política, totalment diferent al que els polítics actuals ens tenen acostumats. La neopolítica és un concepte que està agafant força en les societats civils democràtiques. Hem de buscar les seves arrels en els moviments altermundistes, que declarant-se en essència apolítics, com a fruit d’una evolució natural, estan redireccionant les seves forces prenent posicions en la vida política de les seves comunitats. Un altre món és possible, i una nova política és necessària.
Que ja no ens sobti que el José Bové, líder antiglobalització mundial es presentés a les eleccions presidencials franceses obtenint 483.008 vots (un 1,32% de la participació a la primera ronda); o la Rigoberta Menchú (Premi Nobel de la Pau 1992) es presenti a les eleccions presidencials de Guatemala amb un nou partit anomenat Winaq (que en la llengua quiché significa equilibri i integritat); o que el Dario Fo (Premi Nobel de Literatura 1997) amb 81 anys s’erigeixi portaveu dels okupes i es presenti a l’alcaldia per Milà. Tots formen part d’un grup d’intel·lectuals conscients del moment en que vivim i disposats a curar les ferides del món. En les seves accions es reconeix la responsabilitat del qui pot influir sobre la mentalitat d’alguns pel benefici de tots.
Les línies mestres de la neopolítica són: uns ideals elevats, doncs el pragmatisme i el materialisme ens està enfonsant en la misèria intel·lectual i cultural; una actuació local i pensament global, vivim en una ciutat i també en un planeta, actuem doncs amb consciència; una participació política activa, vivim en societat, l’abstenció del vot pot ser una opció irresponsable (els governs corruptes es veuen beneficiats i tota la societat ho paga), cal trobar o cal crear nous partits amb valors i propostes que ens identifiquin; un nou pensament polític, desprendre’s completament dels vells pensaments polítics (dretes, esquerres, liberalisme, conservadurisme...) que han dividit històricament a les societats i encara les divideixen; una política transcendental, sense una concepció espiritual de l’esser humà no hi ha ni ètica ni civisme definits, les religions poden arribar a dividir, però l’essència espiritual ens uneix a tots; l’equitat i la diferència, la igualtat no és un valor, és un dret, i en la diferència està la força d’una comunitat, cadascú ha de realitzar el seu propi camí personal.
La reforma de la política és un procés imparable. En aquest país o nació o estat o com se li vulgui anomenar (a la fi només és una porció de terra), s’entén que els polítics que van instaurar la democràcia s’hagin fet molt addictes al poder. Però aviat li tocarà el torn a una nova generació de persones integres i compromeses amb la societat. Ells, recuperaran els valors que dignifiquen a l’humanitat i ens faran despertar d’aquesta zombicràcia. Que tothom es prepari pel canvi."
Javier Gome. President de Societat Civil (SOC).
21 may 2007
SOC proposa la Salut Preventiva
"Una vintena de persones van poder gaudir d’una classe magistral de taixí-xikung dirigida pel propi candidat a l’alcaldia per SOC Rubén Escartín (professor d’aquesta disciplina des de fa deu anys). La majoria eren simpatitzants del nou partit, però també es van afegir alguns espontanis que passejaven per Pi i Maragall dissabte al vespre. L’acte va tindre lloc a la plaça de davant de l’Auditori. Es van repartir uns 1100 díptics amb l’ideari i les propostes del neopartit. L’acte estava ambientat amb música xinesa relaxant i molta gent es parava a veure la fluïdesa dels moviments del taixí.
L’acte estava titulat “SOC proposa la Salut Preventiva” i representa la nostra implicació activa per desenvolupar una cultura de la salut integral dins la societat, i anar abandonant el model de la medicina basat quasi exclusivament en l’estudi de la malaltia."
19 may 2007
Un nou color. Una nova política.
El color de SOC és diferent bàsicament per quatre aspectes:
1. És un partit exclusiu de Lleida. Societat Civil ha sigut creat per gent de Lleida i només es proposa fer una actuació local autodependent.
2. És un partit amb un discurs clar pero inclassificable. Nosaltres proposem desenvolupar la Neopolítica. Volem superar plantejaments polítics caducs com les esquerres, les dretes, el liberalisme, el conservadorisme, etc.
3. És un partit que va a buscar un nou vot. La meitat de la gent que pot votar s'absté, i dels que voten hi ha molts no convençuts. Els partits actuals, i els nous amb discursos similars als ja coneguts, no faran que la gent que ara no vota vulgui votar. Això només ho aconseguirà la política que connecti amb els nous valors d'una societat emergent.
4. És un partit d'ideals elevats. Tenim els peus ferms a terra i el cap lliure al cel. Estem en desacord amb qui parla d’utopies irrealitzables i només es dedica a la crítica sense acció. Les utopies d'avui són les realitats de demà.
Gràcies a tots els que creieu en una política diferent, perquè SOC també l'heu fet vosaltres.
Si vols, si hi creus, si ho sents, ...només llavors vota SOC.
15 may 2007
Reculls de prensa 14 de maig
La Mañana fica en la seva portada Un partido capta votos en Lleida con "psicomagia" (al partit ens hem quedat bocabadats, de veritat).
I l'article de la pàgina 13 versa així:
Societat Civil realiza un acto electoral "psicomágico" en la Rambla.
Lleida L.A.P.
Societat Civil, una de las candidaturas que se presentan a la alcaldía de Lleida, organizó este fin de semana un acto electoral definido por la candidatura misma como "psicomágico" en el que invitaban a la gente a introducir semillas en tiestos y regarlas para que, después, el partido pudieran plantarlos en "huertos de la ciudad de Lleida".
El acto servía según Societat Civil para explicitar el lema -Una llavor de consciència- con que participan en los comicios. La siembra se realizó el sábado en un tenderete dispuesto de la Rambla Ferran y pretendía hacer "reflexionar" sobre la "necesidad de sembrar una nueva conciencia política". Societat Civil es un neopartido en cuyo ideario se mezclan proclamas ecologistas -"la tierra es lo primero", dicen- con llamamientos a "superar" la democracia actual con una herramienta que el grupo bautiza como "neopolítica" pero que no se define.
Societat Civil parece ser fan de Alejandro Jodorowsky, un cineasta chileno que acuñó el término psicomagia para referirse a una supuesta técnica de sanación espiritual y somática que inventó él mismo, pero también parece próxima al filósofo medieval Guillermo de Occam, que aseguraba que la respuesta correcta siempre era la más simple. Societat Civil, casi citándolo, prefiere decir que "la simplicidad es el modelo vital que aporta más libertad".
El BonDia a la pàgina 8 fica una foto molt bonica de l'acte del dissabte i remarca l'eslogan "una llavor de consciència". I diu:
Societat Civil tria la Rambla Ferran per a un acte al carrer.
El partit Societat Civil (SOC) va triar dissabte la Rambla Ferran per a fer un acte al carrer per impulsar l'eslògan Una llavor de consciència, que consistia en què els vianants havien de posar terra en uns petits testos.
El Segre en la versió castellana diu:
Otros partidos
Sociedad Civil presenta su programa electoral
Lleida. La formación Societat Civil (SOC) celebró el pasado sábado un acto público en la Rambla Ferran en el que sus candidatos repartieron 800 dípticos con el programa de la formación. La SOC defienden la "despolitización" y "pedir responsabilidades a los partidos que gobiernan cuando los servicios o la gestión administrativa es deficiente". La formación propone también un sistema agrícola basado en la ecología y la eliminación de los productos transgénicos.
13 may 2007
"Una Llavor de Consciència"
Dissabte 12 maig per la tarda, la gent de SOC vàrem muntar una paradeta a la Rambla Ferran i fent una mena d'acte psicomàgic per simbolitzar el nostre eslògan “una llavor de consciència”. L’acte es tractava de convidar als vianants a ficar terra en uns petits testos, ficar-hi unes llavoretes d’hortalisses (raves, enciams, cebes, etc) i regar-les. Els testos formaven al terra les sigles de Societat Civil (SOC). Anunciem que totes les torretes seran trasplantades i cuidades a l’horta de Lleida. Les llavors de la gent germinaran i donaran fruits.
El motiu d’aquest acte és la reflexió subconscient de la necessitat de plantar la llavor d’una nova consciència política, pel desenvolupament just de la societat present i futura. De les 90 torretes que la gent ha plantat, més o menys la meitat les han plantat nens (ells són la llavor del futur). Vàrem repartir uns 800 díptics amb el nostre ideari i propostes. Sobtosament hem parlat amb molta gent amb ganes d'una nova política. La Neopolítica està arribant al carrer!
www.neopolitica.blogspot.com
El motiu d’aquest acte és la reflexió subconscient de la necessitat de plantar la llavor d’una nova consciència política, pel desenvolupament just de la societat present i futura. De les 90 torretes que la gent ha plantat, més o menys la meitat les han plantat nens (ells són la llavor del futur). Vàrem repartir uns 800 díptics amb el nostre ideari i propostes. Sobtosament hem parlat amb molta gent amb ganes d'una nova política. La Neopolítica està arribant al carrer!
www.neopolitica.blogspot.com
Presentació a la Biblioteca
Dijous 10 a les 20 hores vàrem presentar Societat Civil als mitjans i a la ciutadania. Fidels a fer una política integra, útil, i des del cor, ens hem presentat ara, per què ara és el moment.
Veiem que no és bo per a la societat, que el polític faci avorrir la política amb la seva presència i ostentació de poder molts mesos abans de les eleccions. Si s’ha de dir alguna cosa de profit, es pot dir en un moment. Així que, els 15 dies de campanya que marca la llei electoral, són més que suficients, fins i tot pels sofistes més xarlatans.
Veiem que no és bo per a la societat, que el polític faci avorrir la política amb la seva presència i ostentació de poder molts mesos abans de les eleccions. Si s’ha de dir alguna cosa de profit, es pot dir en un moment. Així que, els 15 dies de campanya que marca la llei electoral, són més que suficients, fins i tot pels sofistes més xarlatans.
12 may 2007
El logo de SOC
El procés creatiu del logo
per Jordi Ferrer
Claredat, tranquil·litat, solidesa, diferent,…
Aquests han estat alguns dels elements claus per a la creació del logotip de SOC.
Un logotip que vol expressar allò que representa, allò que tots plegats teníem al cap i volíem representar de forma visual.
Tots els elements havien de jugar el seu paper, la tipografia, el color, les formes, etc. Així que vàrem anar per feina, no teníem gaire temps pel davant.
El punt de partida era un logotip en blanc i negre amb les lletres i paraules ‘SOC societat civil’ dins d’un rectangle. Un bon començament per la seva solidesa, claredat, però que necessitava dir més, allò que som.
Inicialment la intenció era acabar de perfilar el que teníem, però sense fer grans canvis, doncs ja ho faríem més endavant. Així doncs, es va començar per cercar una tipografia molt clara i suau, treure duresa al rectangle arrodonint els angles i cercar una gama de colors vibrants, però que no fossin ja utilitzats per altres partits.
Dins de les opcions de rectangles de cantonades arrodonides es varen introduir cercles com a caps de persones, perquè som gent i representem a gent. De diverses combinacions de cercles es va passar a plantejar el cercle en comptes del rectangle com embolcall. Ja sé, ja sé, es sortia de lo pactat, és a dir, de fer uns petits retocs, però l’explosió creativa havia començat i ja era difícil de posar-li fre. Sabíem que havíem de ser diferents a la resta, perquè creiem que el nostre missatge és diferent i allí mateix sorgia l’oportunitat. El cercle podia representar la terra, la terra és molt important per nosaltres, i els cercles més petits podien envoltar-la en formacions que donaven a la imaginació, tant podien ser el caps d’unes persones, com les formes sinuoses d’un camp, d’uns turons. Teníem la terra, les persones i ens calien cases, així que vàrem posar-li uns rectangles a forma d’edificis per conformar la societat.
Ep! M’oblido d’un detall final, si és clar, el mixó que vola i que li dóna el toc final, representa el conjunt dels animals, també els defensem!
Mentre escrivim això ens adonem que alguns dels elements que conformen el logotip no han estat planificats i que és ara quan revisem lo fet que fem conscient la seva aparició espontània, la seva transformació.
Agraïments a tots aquells que han participat amb els seus comentaris i suggeriments!
Claredat, tranquil·litat, solidesa, diferent,…
Aquests han estat alguns dels elements claus per a la creació del logotip de SOC.
Un logotip que vol expressar allò que representa, allò que tots plegats teníem al cap i volíem representar de forma visual.
Tots els elements havien de jugar el seu paper, la tipografia, el color, les formes, etc. Així que vàrem anar per feina, no teníem gaire temps pel davant.
El punt de partida era un logotip en blanc i negre amb les lletres i paraules ‘SOC societat civil’ dins d’un rectangle. Un bon començament per la seva solidesa, claredat, però que necessitava dir més, allò que som.
Inicialment la intenció era acabar de perfilar el que teníem, però sense fer grans canvis, doncs ja ho faríem més endavant. Així doncs, es va començar per cercar una tipografia molt clara i suau, treure duresa al rectangle arrodonint els angles i cercar una gama de colors vibrants, però que no fossin ja utilitzats per altres partits.
Dins de les opcions de rectangles de cantonades arrodonides es varen introduir cercles com a caps de persones, perquè som gent i representem a gent. De diverses combinacions de cercles es va passar a plantejar el cercle en comptes del rectangle com embolcall. Ja sé, ja sé, es sortia de lo pactat, és a dir, de fer uns petits retocs, però l’explosió creativa havia començat i ja era difícil de posar-li fre. Sabíem que havíem de ser diferents a la resta, perquè creiem que el nostre missatge és diferent i allí mateix sorgia l’oportunitat. El cercle podia representar la terra, la terra és molt important per nosaltres, i els cercles més petits podien envoltar-la en formacions que donaven a la imaginació, tant podien ser el caps d’unes persones, com les formes sinuoses d’un camp, d’uns turons. Teníem la terra, les persones i ens calien cases, així que vàrem posar-li uns rectangles a forma d’edificis per conformar la societat.
Ep! M’oblido d’un detall final, si és clar, el mixó que vola i que li dóna el toc final, representa el conjunt dels animals, també els defensem!
Mentre escrivim això ens adonem que alguns dels elements que conformen el logotip no han estat planificats i que és ara quan revisem lo fet que fem conscient la seva aparició espontània, la seva transformació.
Agraïments a tots aquells que han participat amb els seus comentaris i suggeriments!
10 may 2007
Propostes d'Actuació
El mediambient de Lleida
Lleida paradís d’agricultura ecològica i lliure de transgènics. Valoritzem l’únic model d’agricultura sostenible i respectuós amb la terra.
Començar a valorar efectivament i accelerar el procés d’implantació de les energies alternatives en l’àmbit municipal. Donar a conèixer massivament les possibilitats reals d’algunes fonts d'energia sostenible. Per exemple, el biocombustible. Però sobretot l’energia solar, fent ordenances que obliguin a ficar als terrats dels nous edificis plaques solars, i a mig termini a tots els edificis de la ciutat on sigui viable.
Dedicar especial atenció als ambients naturals propers a la ciutat com l’horta de Lleida i la Mitjana. Estudiar la possibilitat de crear en ells un model de bioconstrucció d’ecoaldea sostenible que pugui també ser un exemple exportable a d’altres poblacions amb gran component rural.
Controls efectius d’emissions de gasos dels vehicles, amb multes més severes i retirada de la circulació si s’escau. Igualment, amb el tema de la contaminació acústica, provingui de vehicles, obres o locals. I també un estudi municipal de l’efecte sobre les persones de l'acumulació d'ones vibrants a causa de les antenes de telefonia mòbil, el sistema d'internet wifi i d'altres. La història ens diu que no hauriem de pensar en el desenvolupament tecnológic sense conseqüències.
Els parcs són molt valorats pels ciutadans. Un parc funcional s’espera que sigui una mena de reserva natural dins la ciutat. Així doncs, cal reformar l’estètica caduca de les places fredes, obrint espai a la terra i als jardins transitables potenciant l’ús d’arbres i plantes autòctons, abandonar la gespa (que consumeix molta aigua i es prohibeix trepitjar-la), ficar w.c públics (nets i gratuïts), ficar fonts per beure (que funcionin), etc.
Definitivament, s’ha d’apostar de veritat pel carril bici. La gent que necessita utilitzar la bici es juga la vida contínuament quan surt al carrer, això és un problema. Sinó hi ha una via apropiada i segura, la gent no substituirem el cotxe per la bici com a mitjà vàlid de transport alternatiu. Com és que aquest model funciona en ciutats més grans i a Lleida no s’aconsegueix? Reflexionem entre tots, doncs si no fiquem voluntat, tard o d’hora s’hauran de prendre mesures dràstiques per frenar el tràfic insostenible de la ciutat. Aquesta pot ser una de les solucions més pràctiques per a tothom.
La nova generació de Lleidatans
Atenció especial a l’infant des de la concepció.
Recolzament a iniciatives relatives a l’infant, com per exemple l’alletament matern i la implicació conscient en la criança. Com exemple de proposta d’actuació: caldria una equiparació dels serveis dels bebès amb els dels discapacitats, per exemple en les places de pàrking.
També és important la possibilitat d’elecció respecte el lloc i forma de naixement. Una opció valuosa és crear una Casa de Naixements Municipal, o sigui, un espai adequat pel seguiment de l’embaràs i el part natural sense intervencionisme, ben connectat amb els hospitals en el cas de complicacions.
Atenció especial al desenvolupament del nen.
L’esbarjo del nen és important per a la seva formació com a persona. Si la ciutat afavoreix les possibilitats i els ambients per a la seva experimentació, recuperarem part de la vida natural de les societats, els nens i la gent en general fent vida al carrer. Per exemple, en els parcs, si al nen li agrada jugar amb la terra, doncs hem de crear espais adequats; reduir les zones perilloses marcant el perímetre de zona de joc amb tanques, etc.
Atenció especial a l’adolescent i al jove.
L’adolescència i la joventut són fases d’inquietud i desenvolupament de la personalitat. Hem de connectar amb les vies d’expressió del jove, siguin les que siguin, hem de recolzar des del moviment constructiu okupa, al neooci com els jocs de rol, l’art dels graffitis, i d’altres fórmules més clàssiques però renovades per ells com la música, el ball, el teatre, etc. Hem de potenciar les entitats que es dediquen al desenvolupament íntegre del jove.
És també necessari prestar suficient atenció als seus problemes. Per exemple en el cas de maltractament físic i emocional o en les addiccions, es podria desenvolupar un programa de treball psicoterapèutic en grups.
L’educació de Lleida
El futur de la societat passa per un canvi qualitatiu de l’educació. És per això que els educadors són una part molt important de la nostra societat. La formació íntegra d’aquests professionals és prioritària. Per exemple, cursos i treballs de desenvolupament personal i aplicació d’intel·ligència emocional serien importants com eines personals i eines educatives.
Una altra proposta amb fonaments és la creació d’un projecte d’Escola Lliure Rural Municipal. Això es una escola basada en la pedagogia experiencial o experimental. Amb persones ben formades seria fàcil potenciar aquesta pedagogia a la resta d’escoles rurals municipals.
Creiem important proposar a les administracions competents de l’educació reglada d’eliminar del currículum escolar l’assignatura de religió (subjectiva) però substituir-la per Historia de les religions i de les cultures espirituals (objectiva). Això permetria desmitificar i comprendre millor altres cultures amb les que ara convivim, i també aportar a l’infant la llavor per a que desenvolupi la seva pròpia espiritualitat (necessària per a la seva integritat). També introduir en el currículum escolar l’assignatura d’Expressió i comunicació oral i corporal per tal de millorar la capacitat de transmetre i rebre emocions, sensacions, idees... Mentrestant en l’àmbit educatiu municipal es podria anar treballant aquestos temes amb conferències i tallers organitzats per entitats competents.
La cultura de Lleida
Hem de donar suport a tota expressió artística i cultural. Hem de ressaltar aquelles manifestacions que destaquen pel seu interès i pels seus beneficis dins la societat.
També s’han de potenciar els actes multiculturals de la Ciutat convidant a participar especialment a aquelles ètnies menys afavorides o més tímides com podria ser la comunitat xinesa.
Hem de trobar fórmules per atansar la cultura de la ciutat als propis ciutadans. A Lleida estem recuperant alguns importants espais cívics, històrics i culturals. Podríem aprofitar-los millor si hi hagués una informació més acurada dels espais i de les activitats públiques que es realitzen en ells. Per exemple, un servei d’agenda cultural (però no només de les activitats municipals, sinó de totes) que s’enviés setmanalment via e-mail als ciutadans que ho demanessin.
La salut de Lleida
Potenciar més la prevenció dins la sanitat pública. Per exemple, donant empenta a totes les disciplines de la medicina natural, ja que l’essència d’aquestes és encaminar-se cap a una vida saludable. És important que la medicina natural sigui contemplada en el sistema de la seguretat social en les mateixes condicions que la medicina al·lopàtica, es a dir, gratuïtat, elecció lliure de l’especialista, etc. Proposarem a la Generalitat que acceleri el ja iniciat procés de regulació de les teràpies alternatives, i que aclareixi aquells punts que creen conflicte dins els professionals.
Lleida podria disposar d’un projecte de finançament municipal per atansar la medicina natural a col·lectius oberts als tractaments complementaris, per exemple, les associacions de persones afectades per malalties concretes.
S’ha de promocionar els hàbits de vida saludable que proposa la medicina natural, mitjançant accions concretes amb diferents col·lectius: els infants a l’escola, els adolescents als casals de joves, els pares i mares en la criança, la gent gran als casals de jubilats.
L’economia de Lleida
Lleida és una gran i productiva terra. Però el sector agrícola cada cop es valora menys i se l’obliga a ser competitiu abocant-lo a prendre mesures moltes vegades antiecològiques, com per exemple abandonar els conreus autòctons. Com a mesura per frenar aquesta tendència hem de crear una Comissió d’Ajuda al Pagès, en la que participin els diferents actors d’aquest escenari econòmic, i puguem entre tots cercar solucions viables pel futur sostenible de la pagesia.
Per a la competència lleial en el sector del comerç s’han de proposar mesures pràctiques. Per exemple, la prohibició total de l’aparició de més grans superfícies; també proposar al gremi de botiguers que fixin el seu horari d’obertura, llavors, tots els comerços l’hauran de respectar, basars xinesos i hipermercats inclosos.
Lleida ha redescobert els seus recursos turístics, ara toca comercialitzar-los apropiadament. Hem d’apostar amb fermesa per un turisme cultural i sensibilitzat amb el mediambient rural. Aquest, és un turisme de qualitat que genera ingressos, no degrada el medi que visita i a més, difon la bona imatge i la cultura que es troba.
Reduir el pes econòmic de les multinacionals a la ciutat. Per exemple, amb l’aplicació de forts impostos que gravin la seva implantació i la seva producció o servei.
Treballador i empresari es necessiten. Les línies polítiques municipals al respecte han d’encaminar-se a la conciliació i la cooperació per l’interès mutu. Hem de recolzar aquelles empreses i aquells treballadors que realitzen tasques eficients dins el seu sector, i a més guarden un model de funcionament intern just.
Les societats desenvolupades tenen una tendència a malbaratar l’energia. Estem prenent consciència que l’energia elèctrica i l’aigua són recursos a estalviar. Pot ser la ciutat també podria fer estalvi energètic, per exemple en l’enllumenat públic de nit, probablement es podria reduir a la meitat o fins i tot més en algunes zones.
La societat demana dels polítics i de les administracions la total transparència i la màxima eficàcia, ja que gestionen els recursos públics que pertanyen a tots. Aquesta transparència seria bo i exemplar que comences fent explícit cada mínima partida del pressupost anual municipal, des de lo que ha cobrat cada regidor al sou de cada jardiner, des de la restauració de qualsevol edifici al servei de neteja de qualsevol oficina de qualsevol departament. Si no és així, el ciutadà no recobrarà la confiança perduda en la gestió que fan els polítics.
La Societat de Lleida
S’ha de frenar la requalificació urbanística a fi de parar la seva especulació i tornar a un control estricte del desenvolupament immobiliari. Aquest és un tema pendent de la política actual. Una possible actuació seria crear només vivendes concertades i de lloguer. Si l’administració construís més pisos de lloguer i aquest lloguer fos significativament inferior a la quota d’una hipoteca, la compra de pisos baixaria, estabilitzant-se la construcció i atenent a la necessitat real d’habitatge.
La tendència a marginar les generacions no productives (nens i avis) és un mal endèmic de la nostra societat. Hem de crear activitats que interrelacionin les generacions. Per exemple potenciar la proposta sorgida de la societat que s’anomena Banc del Temps; també ficar en contacte a persones de mitjana edat, que no tenen activitat social, amb gent gran que necessita ajuda per mantenir la seva autonomia.
Hem de crear un projecte vàlid d’ajuda a aquelles famílies que atenen una persona discapacitada, ja que es veuen dramàticament afectades en la seva activitat vital; sobretot en els primers moments de l’experiència, en el cas d’accidents o agreujament de malalties.
La societat necessitem una educació sobre la vida, però també sobre la mort. Hem d’educar-nos per a la mort. Hem de recolzar aquelles organitzacions que, de manera altruista, realitzen una tasca d’acompanyament a la mort a malalts terminals i donen suport psicoterapèutic en cas de pèrdua i dol.
Hem de valoritzar els drets dels animals com essers vius. Es podria fer un cens dels animals anomenats “de companyia” i també restringir certes espècies de la seva venda. Respecte a les espècies destinades al consum alimentari humà proposem augmentar el control de les granges productores, i també fer un estudi rigorós de l’impacte d’aquestes sobre el mediambient i l’economia.
S’ha de potenciar la cooperació de les universitats amb el teixit associatiu social, no només amb l’empresarial. Per exemple L’Universitat d’Agrònoms amb Unió de Pagesos, investigació amb els productors ecològics, etc.
Es poden proposar noves fórmules de treball social per als presos segons les característiques de la seves personalitats i dels delictes comesos.
És necessària l’actualització de l’eficàcia dels serveis d’atenció personal d’us social. Per exemple el telèfon de l’adolescent o de maltractaments.
Seria bo de crear sistemes efectius d’interrelació i cooperació entre les diferents associacions de la ciutat. Per exemple, agrupant-se en federacions aquelles associacions amb objectius o tasques afins.
Al no tindre cap pes dins el govern ni tindre cap representació a la Paeria, les nostres propostes d’actuació estan sotmeses als resultats electorals. De moment comptem amb el nostre treball i il·lusió, i aquesta serà la nostra eina d’acció en qualsevol cas.
Lleida paradís d’agricultura ecològica i lliure de transgènics. Valoritzem l’únic model d’agricultura sostenible i respectuós amb la terra.
Començar a valorar efectivament i accelerar el procés d’implantació de les energies alternatives en l’àmbit municipal. Donar a conèixer massivament les possibilitats reals d’algunes fonts d'energia sostenible. Per exemple, el biocombustible. Però sobretot l’energia solar, fent ordenances que obliguin a ficar als terrats dels nous edificis plaques solars, i a mig termini a tots els edificis de la ciutat on sigui viable.
Dedicar especial atenció als ambients naturals propers a la ciutat com l’horta de Lleida i la Mitjana. Estudiar la possibilitat de crear en ells un model de bioconstrucció d’ecoaldea sostenible que pugui també ser un exemple exportable a d’altres poblacions amb gran component rural.
Controls efectius d’emissions de gasos dels vehicles, amb multes més severes i retirada de la circulació si s’escau. Igualment, amb el tema de la contaminació acústica, provingui de vehicles, obres o locals. I també un estudi municipal de l’efecte sobre les persones de l'acumulació d'ones vibrants a causa de les antenes de telefonia mòbil, el sistema d'internet wifi i d'altres. La història ens diu que no hauriem de pensar en el desenvolupament tecnológic sense conseqüències.
Els parcs són molt valorats pels ciutadans. Un parc funcional s’espera que sigui una mena de reserva natural dins la ciutat. Així doncs, cal reformar l’estètica caduca de les places fredes, obrint espai a la terra i als jardins transitables potenciant l’ús d’arbres i plantes autòctons, abandonar la gespa (que consumeix molta aigua i es prohibeix trepitjar-la), ficar w.c públics (nets i gratuïts), ficar fonts per beure (que funcionin), etc.
Definitivament, s’ha d’apostar de veritat pel carril bici. La gent que necessita utilitzar la bici es juga la vida contínuament quan surt al carrer, això és un problema. Sinó hi ha una via apropiada i segura, la gent no substituirem el cotxe per la bici com a mitjà vàlid de transport alternatiu. Com és que aquest model funciona en ciutats més grans i a Lleida no s’aconsegueix? Reflexionem entre tots, doncs si no fiquem voluntat, tard o d’hora s’hauran de prendre mesures dràstiques per frenar el tràfic insostenible de la ciutat. Aquesta pot ser una de les solucions més pràctiques per a tothom.
La nova generació de Lleidatans
Atenció especial a l’infant des de la concepció.
Recolzament a iniciatives relatives a l’infant, com per exemple l’alletament matern i la implicació conscient en la criança. Com exemple de proposta d’actuació: caldria una equiparació dels serveis dels bebès amb els dels discapacitats, per exemple en les places de pàrking.
També és important la possibilitat d’elecció respecte el lloc i forma de naixement. Una opció valuosa és crear una Casa de Naixements Municipal, o sigui, un espai adequat pel seguiment de l’embaràs i el part natural sense intervencionisme, ben connectat amb els hospitals en el cas de complicacions.
Atenció especial al desenvolupament del nen.
L’esbarjo del nen és important per a la seva formació com a persona. Si la ciutat afavoreix les possibilitats i els ambients per a la seva experimentació, recuperarem part de la vida natural de les societats, els nens i la gent en general fent vida al carrer. Per exemple, en els parcs, si al nen li agrada jugar amb la terra, doncs hem de crear espais adequats; reduir les zones perilloses marcant el perímetre de zona de joc amb tanques, etc.
Atenció especial a l’adolescent i al jove.
L’adolescència i la joventut són fases d’inquietud i desenvolupament de la personalitat. Hem de connectar amb les vies d’expressió del jove, siguin les que siguin, hem de recolzar des del moviment constructiu okupa, al neooci com els jocs de rol, l’art dels graffitis, i d’altres fórmules més clàssiques però renovades per ells com la música, el ball, el teatre, etc. Hem de potenciar les entitats que es dediquen al desenvolupament íntegre del jove.
És també necessari prestar suficient atenció als seus problemes. Per exemple en el cas de maltractament físic i emocional o en les addiccions, es podria desenvolupar un programa de treball psicoterapèutic en grups.
L’educació de Lleida
El futur de la societat passa per un canvi qualitatiu de l’educació. És per això que els educadors són una part molt important de la nostra societat. La formació íntegra d’aquests professionals és prioritària. Per exemple, cursos i treballs de desenvolupament personal i aplicació d’intel·ligència emocional serien importants com eines personals i eines educatives.
Una altra proposta amb fonaments és la creació d’un projecte d’Escola Lliure Rural Municipal. Això es una escola basada en la pedagogia experiencial o experimental. Amb persones ben formades seria fàcil potenciar aquesta pedagogia a la resta d’escoles rurals municipals.
Creiem important proposar a les administracions competents de l’educació reglada d’eliminar del currículum escolar l’assignatura de religió (subjectiva) però substituir-la per Historia de les religions i de les cultures espirituals (objectiva). Això permetria desmitificar i comprendre millor altres cultures amb les que ara convivim, i també aportar a l’infant la llavor per a que desenvolupi la seva pròpia espiritualitat (necessària per a la seva integritat). També introduir en el currículum escolar l’assignatura d’Expressió i comunicació oral i corporal per tal de millorar la capacitat de transmetre i rebre emocions, sensacions, idees... Mentrestant en l’àmbit educatiu municipal es podria anar treballant aquestos temes amb conferències i tallers organitzats per entitats competents.
La cultura de Lleida
Hem de donar suport a tota expressió artística i cultural. Hem de ressaltar aquelles manifestacions que destaquen pel seu interès i pels seus beneficis dins la societat.
També s’han de potenciar els actes multiculturals de la Ciutat convidant a participar especialment a aquelles ètnies menys afavorides o més tímides com podria ser la comunitat xinesa.
Hem de trobar fórmules per atansar la cultura de la ciutat als propis ciutadans. A Lleida estem recuperant alguns importants espais cívics, històrics i culturals. Podríem aprofitar-los millor si hi hagués una informació més acurada dels espais i de les activitats públiques que es realitzen en ells. Per exemple, un servei d’agenda cultural (però no només de les activitats municipals, sinó de totes) que s’enviés setmanalment via e-mail als ciutadans que ho demanessin.
La salut de Lleida
Potenciar més la prevenció dins la sanitat pública. Per exemple, donant empenta a totes les disciplines de la medicina natural, ja que l’essència d’aquestes és encaminar-se cap a una vida saludable. És important que la medicina natural sigui contemplada en el sistema de la seguretat social en les mateixes condicions que la medicina al·lopàtica, es a dir, gratuïtat, elecció lliure de l’especialista, etc. Proposarem a la Generalitat que acceleri el ja iniciat procés de regulació de les teràpies alternatives, i que aclareixi aquells punts que creen conflicte dins els professionals.
Lleida podria disposar d’un projecte de finançament municipal per atansar la medicina natural a col·lectius oberts als tractaments complementaris, per exemple, les associacions de persones afectades per malalties concretes.
S’ha de promocionar els hàbits de vida saludable que proposa la medicina natural, mitjançant accions concretes amb diferents col·lectius: els infants a l’escola, els adolescents als casals de joves, els pares i mares en la criança, la gent gran als casals de jubilats.
L’economia de Lleida
Lleida és una gran i productiva terra. Però el sector agrícola cada cop es valora menys i se l’obliga a ser competitiu abocant-lo a prendre mesures moltes vegades antiecològiques, com per exemple abandonar els conreus autòctons. Com a mesura per frenar aquesta tendència hem de crear una Comissió d’Ajuda al Pagès, en la que participin els diferents actors d’aquest escenari econòmic, i puguem entre tots cercar solucions viables pel futur sostenible de la pagesia.
Per a la competència lleial en el sector del comerç s’han de proposar mesures pràctiques. Per exemple, la prohibició total de l’aparició de més grans superfícies; també proposar al gremi de botiguers que fixin el seu horari d’obertura, llavors, tots els comerços l’hauran de respectar, basars xinesos i hipermercats inclosos.
Lleida ha redescobert els seus recursos turístics, ara toca comercialitzar-los apropiadament. Hem d’apostar amb fermesa per un turisme cultural i sensibilitzat amb el mediambient rural. Aquest, és un turisme de qualitat que genera ingressos, no degrada el medi que visita i a més, difon la bona imatge i la cultura que es troba.
Reduir el pes econòmic de les multinacionals a la ciutat. Per exemple, amb l’aplicació de forts impostos que gravin la seva implantació i la seva producció o servei.
Treballador i empresari es necessiten. Les línies polítiques municipals al respecte han d’encaminar-se a la conciliació i la cooperació per l’interès mutu. Hem de recolzar aquelles empreses i aquells treballadors que realitzen tasques eficients dins el seu sector, i a més guarden un model de funcionament intern just.
Les societats desenvolupades tenen una tendència a malbaratar l’energia. Estem prenent consciència que l’energia elèctrica i l’aigua són recursos a estalviar. Pot ser la ciutat també podria fer estalvi energètic, per exemple en l’enllumenat públic de nit, probablement es podria reduir a la meitat o fins i tot més en algunes zones.
La societat demana dels polítics i de les administracions la total transparència i la màxima eficàcia, ja que gestionen els recursos públics que pertanyen a tots. Aquesta transparència seria bo i exemplar que comences fent explícit cada mínima partida del pressupost anual municipal, des de lo que ha cobrat cada regidor al sou de cada jardiner, des de la restauració de qualsevol edifici al servei de neteja de qualsevol oficina de qualsevol departament. Si no és així, el ciutadà no recobrarà la confiança perduda en la gestió que fan els polítics.
La Societat de Lleida
S’ha de frenar la requalificació urbanística a fi de parar la seva especulació i tornar a un control estricte del desenvolupament immobiliari. Aquest és un tema pendent de la política actual. Una possible actuació seria crear només vivendes concertades i de lloguer. Si l’administració construís més pisos de lloguer i aquest lloguer fos significativament inferior a la quota d’una hipoteca, la compra de pisos baixaria, estabilitzant-se la construcció i atenent a la necessitat real d’habitatge.
La tendència a marginar les generacions no productives (nens i avis) és un mal endèmic de la nostra societat. Hem de crear activitats que interrelacionin les generacions. Per exemple potenciar la proposta sorgida de la societat que s’anomena Banc del Temps; també ficar en contacte a persones de mitjana edat, que no tenen activitat social, amb gent gran que necessita ajuda per mantenir la seva autonomia.
Hem de crear un projecte vàlid d’ajuda a aquelles famílies que atenen una persona discapacitada, ja que es veuen dramàticament afectades en la seva activitat vital; sobretot en els primers moments de l’experiència, en el cas d’accidents o agreujament de malalties.
La societat necessitem una educació sobre la vida, però també sobre la mort. Hem d’educar-nos per a la mort. Hem de recolzar aquelles organitzacions que, de manera altruista, realitzen una tasca d’acompanyament a la mort a malalts terminals i donen suport psicoterapèutic en cas de pèrdua i dol.
Hem de valoritzar els drets dels animals com essers vius. Es podria fer un cens dels animals anomenats “de companyia” i també restringir certes espècies de la seva venda. Respecte a les espècies destinades al consum alimentari humà proposem augmentar el control de les granges productores, i també fer un estudi rigorós de l’impacte d’aquestes sobre el mediambient i l’economia.
S’ha de potenciar la cooperació de les universitats amb el teixit associatiu social, no només amb l’empresarial. Per exemple L’Universitat d’Agrònoms amb Unió de Pagesos, investigació amb els productors ecològics, etc.
Es poden proposar noves fórmules de treball social per als presos segons les característiques de la seves personalitats i dels delictes comesos.
És necessària l’actualització de l’eficàcia dels serveis d’atenció personal d’us social. Per exemple el telèfon de l’adolescent o de maltractaments.
Seria bo de crear sistemes efectius d’interrelació i cooperació entre les diferents associacions de la ciutat. Per exemple, agrupant-se en federacions aquelles associacions amb objectius o tasques afins.
Al no tindre cap pes dins el govern ni tindre cap representació a la Paeria, les nostres propostes d’actuació estan sotmeses als resultats electorals. De moment comptem amb el nostre treball i il·lusió, i aquesta serà la nostra eina d’acció en qualsevol cas.
6 may 2007
La Ideologia de SOC
IDEARI
*La terra és lo primer. No hem de permetre la seua especulació, contaminació ni saqueig. Hem d’anar encara més enllà del concepte ecològic, ara mateix no és prou. El planeta Terra és un organisme viu que s’autoregula conscientment. Hem de tornar a la terra, hem de ser la Terra.
*Necessitem polítics íntegres, oberts a la consciència global, que hagin fet un creixement com a persones i siguin exemple de cooperació, de justícia, d’honestedat, i de saviesa.
*Desenvolupem la neopolítica, es a dir, una visió absolutament nova de la política. Necessitem donar un pas veritable cap al govern legítim de la societat civil. Necessitem ser els protagonistes d’una revolució i renovació personal, i aquesta ha d’anar acompanyada d’una reforma progressiva en el teixit polític social. www.neopolitica.blogspot.com
*Necessitem polítics íntegres, oberts a la consciència global, que hagin fet un creixement com a persones i siguin exemple de cooperació, de justícia, d’honestedat, i de saviesa.
*Desenvolupem la neopolítica, es a dir, una visió absolutament nova de la política. Necessitem donar un pas veritable cap al govern legítim de la societat civil. Necessitem ser els protagonistes d’una revolució i renovació personal, i aquesta ha d’anar acompanyada d’una reforma progressiva en el teixit polític social. www.neopolitica.blogspot.com
*L'economia ha de ser valorada en termes de benestar social i no en termes de competitivitat i fluxos dineraris. Hem de recuperar el concepte pur d’economia: l’utilització mínima de recursos (naturals i humans) per un resultat òptim.
*El problema de l’habitatge requereix mesures dràstiques i reals per frenar l’especulació immobiliària massiva. Tots els polítics actuals mereixen una gran correcció a les urnes només per haver deixat que el mercat especulés en aquest valor de futur de la societat tant important.
*La contesta de la humanitat al canvi climàtic passa per l’abandonament radical del consum de petroli. Algunes energies alternatives son una font real disponible si hi ha un compromís immediat per part dels governs.
*L’opció individual de fer vida senzilla és una de les millors ajudes que la societat pot tindre per alliberar-se de les seves desigualtats. L’exemple de la simplicitat vital en la figura dels polítics també podria ajudar a estendre aquest model social de conducta.
*Sentim l’art com la forma d’expressió humana més autèntica. Veiem l’art com un dels més grans modificadors de la realitat. L’art te un poder educatiu i curatiu d’abast individual i social.
*La crisi educativa mereix una resposta social. Primer amb l’atenció deguda als infants i joves per part dels principals educadors del seu entorn immediat, després recolzant nous models basats en la pedagogia experiencial.
*Davant el fet desbordant de la immigració necessitem: cohesionar l’activitat intercultural de la ciutat, enriquir la nostra rica identitat amb la rica cultura del que ve de fora, ficar-nos en la precària situació de l’altre, valorar més a la persona i abandonar les generalitzacions.
*Les forces policials i les presons no fan les ciutats més segures, en canvi si evidencien la marginació i una violència en repressió. Només una societat més justa i cooperant donarà una societat més segura.
*La societat també pot expressar-se amb la no cooperació (no és ètic cooperar amb allò que crea injustícia i desigualtat), l’acció civil (manifestar-se individualment o col·lectiva a favor de les lleis o en contra d’elles si s’escau), i la no violència (sota cap concepte s’ha de tolerar l’acció violenta, doncs sempre produeix nous problemes però mai cap solució real).
*Que l’autodependència superi l’independentisme, el nacionalisme, l’imperialisme. Que la política torni a ser el vehicle de poder de la gent dels pobles i les ciutats. Que la gent torni a ocupar-se de l’entorn on viu. Que la societat es miri a si mateixa i descobreixi la seva la pluralitat en la individualitat. Al final, només veurem que som persones vivint en un planeta.
*La crisi de la sanitat pública mereix sobretot destinar més recursos a l’estudi i educació de la salut i no tant a la creació de fàrmacs, vacunes, tecnologia mèdica i estudi de les malalties. L’estudi i educació de la salut ha de recuperar definitivament aquelles medicines naturals i alternatives que reserven un coneixement mil·lenari de l’espècie humana.
*A la societat en el seu conjunt li convé ser neutra davant les religions, o sigui, ni afavorir ni desafavorir les doctrines de cap religió. Aquesta neutralitat no ha de tindre correspondència amb l’opció lliure i individual de desenvolupar l’espiritualitat dintre o fora de les religions.
*La consciència espiritual d’esser és el que ha fet possible que el dia 27 de maig, els ciutadans de Lleida també puguem votar per un partit com Societat Civil (SoC).
Suscribirse a:
Entradas (Atom)