" Som lo que Sembrem "

Avui a Lleida hi ha hagut una gran manifestació antitransgènics, aquesta també s’ha utilitzat pel recolzament a l’absolució lliure de càrrecs del senyor Josep Pàmies. No hem volgut polititzar la manifestació amb la nostra presència com a partit, tot i ser plenament afí a aquest moviment social (qui vulgui pot comprovar que el nostre primer punt de l'ideari diu la terra és lo primer, i la nostra primera proposta electoral era Lleida paradís d'agricultura biològica lliure de transgènics). Comunicar-vos aquesta crònica, que amplia l'informació que podrieu trobar als diaris, és el nostre estil.

El lloc de concentració era davant del Rectorat de la UdL a les 12h (“lloc de coneixement i d’investigació... econòmica”). A les 12:30 Joan Inglada ha fet una breu presentació en la que s’han dit coses com: “volem canvis d’una manera diferent”, ha apel·lat a una nova “actitud i canvi social necessari”, i ha acabat dient “No ens mereixem aquesta miserable classe política que vol administrar els nostres interessos”.

La manifestació ha avançat per la Rambla d’Aragó avall amb força gent (unes 400 ó 500 persones).
A l’arribar davant la Subdelegació del Govern s’ha llegit un manifest i també ha parlat un apicultor alemà Jürgen Binder que ha vingut expressament per oferir suport al moviment antitransgènic i a Josep Pàmies; Binder ha dit “a pesar d’haver moltes persones que no volen transgènics, es segueixen plantant”, ha qualificat als transgènics de “merda” i ha confirmat que si el judici falla en contra de Pàmies "els pagesos alemanys tenen la consigna de manifestar-se davant les ambaixades espanyoles" de les principals ciutats alemanyes; la traducció simultània la feia el catedràtic de la Universitat de Granada José Luis Rosúa (titular de la Cátedra Unesco de Desarrollo Sostenible y Medio Ambiente) que creu que "per la seva tradició la Universitat de Lleida hauria de dedicar una línia d’investigació i educació en agricultura ecològica".

Per fi ha pres la paraula el Josep Pàmies. Ha començat el seu breu discurs agraint tanta sensibilitat a tots els assistents, també ha dit que “a vegades els chivos expiatoris creen un debat a la societat” i axò és bo “perquè a la societat li cal el debat”, “Abans creiem que amb herbicides podríem canviar el món, ...i va funcionar uns anys” i després va parlar de les cada cop més greus malalties que s’associen a la utilització de plaguicides i la transgènia de les llavors, ha fet referència als joves agricultors ecològics celebrant la seva empenta, ha anomenat de “gran bestia” als transgènics que “volen dominar el món”, la nota més dramàtica ha estat quan ha explicat que “2000 pagesos de la India es suïciden cada any perquè ja no poden pagar a Monsanto”, “es foten un trago de l’herbicida (aquell verinós producte que junt amb les llavors transgèniques els ha acabat arruïnant)”, “l’aliment és una eina de control mundial”; per acabar ha assumit que està preparat per a qualsevol sentència, a agraït el recolzament de la seva dona i ha convidat a l’activisme “sempre pacífic”.

Sòlids arguments per dir no als transgènics o OGM:

perquè són un atemptat a les espècies autòctones, perquè ni tan sols són més productius que les varietats convencionals, perquè no són desitjades per la majoria de consumidors, perquè comporten riscos sanitaris importants, perquè privatitzen els organismes vius i del patrimoni genètic universal, perquè redueixen encara més l’autonomia de la pagesia en matèria de llavors, perquè posen en perill la viabilitat de l´agroecologia, perquè es tracta d’una tecnologia inestable i de repercussions imprevisibles, perquè es basa en combinacions genètiques que mai es podrien produir de forma natural, perquè una vegada generalitzats esdevindran una imposició, perquè estan controlades pel lucre de quatre multinacionals, perquè retallen les llibertats de qui no vol cultivar OGM, perquè ja hi ha 100 regions Europees lliures de transgènics, perquè van en contra de la sobirania alimentària, perquè després dels primers anys augmenten les necessitats de pesticides, perquè la seva contaminació és irreversible, perquè les administracions no han aplicat el principi de precaució, per la complicitat de bona part dels científics amb les empreses de l'agronegoci, perquè el Govern i els partits polítics ajornen la resolució del conflicte, perquè no acabaran amb la fam al món: la fam és una qüestió de voluntat política.