28 jun 2007

Protesta dels inmigrants

"Según manifestó ayer Omar Charah, portavoz de este colectivo y que formó parte de la candidatura de Lleida Treballadora en las pasadas elecciones municipales, “la Paeria está aplicando la política del divide y vencerás con los inmigrantes, y lo está conseguiendo”. Además, considera que la Paeria está intentando dividir a estos colectivos entre magrebíes y africanos, para seguir con esta política de “división que nos debilita”.

El portavoz del colectivo insistió en que van a plantear a la Paeria tener un representante propio en el Ayuntamiento, ya que consideran que los mediadores de los inmigrantes contratados por el consistorio “no están capacitados para hacer este trabajo porque no son personas conocidas entre los recién llegados”.
Charah acusó a la Paeria de contratar inmigrantes que llevan poco tiempo en la ciudad para hacer este trabajo y discriminar a los que llevan más años en Lleida”.
El colectivo está recogiendo firmas entre los inmigrantes de Lleida y de localides cercanas para reclamar este representante, adhesiones que ayer se acercaban a las mil, según Lleida Treballadora.
Charah también critica el Servei d’Informació i Orientació per a la Igualtat (SIOPI) de la Paeria y denuncia que ha habido magrebíes que “han ido a la oficina del Ayuntamiento y no se les ha atendido”. El miembro de Lleida Treballadora considera que, de facto, no existen los mediadores de la Paeria, “ya que están en los despachos y no ayudan a las personas recién llegadas que lo necesitan”. Además, denuncia que hay asociaciones de inmigrantes que están siendo manipuladas por el Ayuntamiento o, “lo que es más grave, se están dejando manipular”.
Desde Lleida Treballadora también se critica que la política de la Paeria respecto a la inmigración está provocando una sensación de convivencia negativa entre los ciudadanos, que “conlleva un fuerte malestar en la ciudad y ha degradado totalmente el casco antiguo, con inmigrantes dejados a su suerte”.
Charah denuncia que, actualmente, de una población de entre 7.000 y 8.000 magrebíes que hay en Lleida, 2.000 no tiene documentos. El mismo número, 2.000, son los sin papeles que Lleida Treballadora calcula hay en la ciudad entre las 5.000 personas que forman el colectivo de ciudadanos del África negra.Lleida Treballadora también critica la política de la Paeria en materia de inmigración que “hace que sea imposible que consigan papeles”. Para Charah, “el SIOPI no ayuda, machaca a los inmigrantes”."

Font: http://www.lamanyana.es/

20 jun 2007

Aturem els abocadors!

Tots volem el "Segrià Net". Estem en un moment delicat: una empresa privada amb la complicitat de la Generalitat (centrada a Barcelona, precisament d'on prové tota la merda que ens volen endossar) vol construir un macroabocador (70 hectàrees, 1500 tones de residus/dia, el més gran de Catalunya). L’operació només garanteix un suculent profit econòmic a l’empresa executora i als venedors del terreny; l’ajuntament de Gimenells obtindria les taxes de les instal·lacions, i amb tots els demés consistoris (Gimenells, Almacelles, Pla de la Font, Raïmat, Suchs) rebrien quantitats "x" en funció dels residus dipositats. Quin negoci és aquest comparat amb la pèrdua irreversible i absoluta d’un paisatge natural i l’enverinament irremeiable del subsòl de la Vall de Camarasa.
Com pot ser que quatre individus puguin decidir hipotecar el valor de tota una terra.? Què els hi volem deixar a les generacions futures?

La Plataforma Segrià Net - Salvem la Vall de Camarasa, te el poder de l’acció i te una posició clara en el debat que proposa, però ho expressa d’una manera massa moderada. Sinó voleu abocadors heu de cridar més fort.
Des de Lleida (on la remota influència dels beneficis econòmics ja no són cap temptació), i en concret des de SOC, no veiem cap debat: els abocadors de residus aliens als generats per la pròpia població que hi habita a la terra són inadmissibles.

El debat prové del fet que els abocadors reflecteixen el veritable problema: volem una civilització que continuï creixent amb l’insostenible model neolliberal (consumeix i explota)? Fins quan podrem fer-ho?

18 jun 2007

Espiritualitat i Política

Ja som molts els que treballen diàriament per a crear una xarxa per a una nova consciència política. Des de Societat Civil us recomanem aquest blog www.espiritualidadypolitica.blogspot.com on podreu trobar articles tan interessants com aquestos de Mahatma Gandhi:


Reflexions de Gandhi sobre la Democràcia

"Mi concepto de democracia consiste en que el más débil debe tener las mismas oportunidades que el más fuerte. Creo que la democracia auténtica sólo puede originarse en la no violencia. La estructura de una federación mundial sólo puede erigirse basándose en la no violencia, y la violencia debe ser totalmente desechada de los asuntos mundiales. Por lo tanto, la regla áurea de la conducta es la tolerancia mutua, en razón de que nunca pensaremos todos de la misma manera y siempre veremos la Verdad fragmentariamente y desde distintas perspectivas. La conciencia no es una misma cosa para todos. Si bien es una excelente guía para la conducta individual, la imposición de esa conducta a los demás es una insoportable intromisión en la libertad de conciencia de cada uno.
Las diferencias de opinión nunca deben significar hostilidad. Si así fuera, mi mujer y yo hubiéramos sido enemigos irreconciliables. No conozco, en el mundo, dos personas que no sostengan opiniones distintas, y como yo soy adepto del Gita siempre me he propuesto tratar a todos aquellos que difieren de mí con el mismo afecto que siento por los más próximos y queridos.
Es inútil un conductor cuando actúa contra el dictado de su conciencia debido a que lo rodean personas que sostienen toda suerte de puntos de vista. Si carece de una voz interior que lo sostenga y lo guíe, navegará a la deriva como un navío sin timón.
En materia de conciencia, la ley de la mayoría no cuenta. Estoy absolutamente convencido de que ningún hombre pierde su libertad sino por su propia debilidad. El verdadero demócrata es aquel que valiéndose de medios exclusivamente no violentos defiende su libertad y, por lo tanto, la de su patria y, en última instancia, la del género humano.
La democracia disciplinada y lúcida es lo mejor del mundo. Una democracia llena de prejuicios, ignorante y supersticiosa se debatirá en el caos y hasta es posible que llegue a destruirse a sí misma."


El Món de Demà

"Quizá nunca antes haya habido tanta especulación sobre el futuro como hoy. ¿Será nuestro mundo siempre un mundo de violencia? ¿Habrá siempre pobreza, hambre y miseria? ¿Será nuestra fe en la religión más firme y más amplia, o dejará el mundo de creer en Dios? Si se produce un gran cambio en la sociedad, ¿cómo se realizará: por medio de la guerra y la revolución o de manera pacífica?
Diferentes personas dan diferentes respuestas a estas preguntas, y cada uno de nosotros traza el plan para el mundo de mañana como esperamos y deseamos que sea. Yo respondo no sólo desde lo que creo, sino también desde mis convicciones. El mundo de mañana será, tiene que ser, una sociedad basada en la no violencia. Ésta es la primera ley. De ahí vendrán todas las demás bendiciones. Puede parecer una meta lejana, una utopía nada práctica. Pero no es en modo alguno imposible de alcanzar, pues podemos trabajar por ella aquí y ahora.
Un individuo puede adoptar el modo de vida del futuro (ahimsa, la no violencia) sin tener que esperar a que otros lo hagan. Y si un individuo puede hacerlo, ¿no podrán hacerlo grupos de individuos o naciones enteras? Muchas veces las personas dudan antes de empezar, porque piensan que el objetivo no se puede alcanzar íntegramente. Esta actitud mental es precisamente el mayor obstáculo que ponemos al progreso; y es un obstáculo que todos y cada uno de nosotros, si queremos, podemos vencer.
La distribución equitativa -la segunda gran ley del mundo de mañana, tal como yo lo veo- surge de la no violencia. Implica, no que los bienes del mundo sean divididos arbitrariamente, sino que cada persona tenga lo necesario para satisfacer sus necesidades naturales, nada más. ¿No implica esta idea de la no violencia un cambio en la naturaleza humana? ¿Y no deja la historia constancia en todo momento de ese cambio? Por supuesto que sí. Muchos individuos han renunciado a la perspectiva mezquina, personal y codiciosa, para adherirse a otra que ve la sociedad como un todo y trabaja por beneficiarla. Si se ha producido ese cambio en una persona, puede tener lugar en muchas.
En el mundo de mañana no veo pobreza ni guerras ni revoluciones ni derramamientos de sangre. Y en ese mundo habrá una fe en Dios mayor y más profunda que en cualquier otro momento del pasado. La misma existencia del mundo en un sentido amplio depende de la religión (espiritualidad). Y todos los intentos de extirpar ésta fracasarán.
Fuente: Extrato del libro de Mahatma Gandhi Mi vida es mi mensaje.

15 jun 2007

Una visió neopolítica. Nou blog.



Aquest moment de transcendent canvi social que vivim no vol parar-se. Qualsevol podria intuir que tot plegat s’està accelerant; i el resultat d’aquest procés encara es indefinit. Tot és encara a les nostres mans.

Com si recollíssim un valuós tresor del subconscient col·lectiu, la gent de SOC ens definim com a vehicles de la Neopolítica. D’aquí la necessitat de començar a fer un treball més extensiu del nostre (i vostre) moviment.

Estem organitzant les nostres accions futures, i mentrestant, també volem començar a difondre el moviment SOC per tot arreu. De moment aquí us oferim un nou blog, en el que fixem els fonaments de la Neopolítica, i que destinem a la seva teorització:

10 jun 2007

" Som lo que Sembrem "

Avui a Lleida hi ha hagut una gran manifestació antitransgènics, aquesta també s’ha utilitzat pel recolzament a l’absolució lliure de càrrecs del senyor Josep Pàmies. No hem volgut polititzar la manifestació amb la nostra presència com a partit, tot i ser plenament afí a aquest moviment social (qui vulgui pot comprovar que el nostre primer punt de l'ideari diu la terra és lo primer, i la nostra primera proposta electoral era Lleida paradís d'agricultura biològica lliure de transgènics). Comunicar-vos aquesta crònica, que amplia l'informació que podrieu trobar als diaris, és el nostre estil.

El lloc de concentració era davant del Rectorat de la UdL a les 12h (“lloc de coneixement i d’investigació... econòmica”). A les 12:30 Joan Inglada ha fet una breu presentació en la que s’han dit coses com: “volem canvis d’una manera diferent”, ha apel·lat a una nova “actitud i canvi social necessari”, i ha acabat dient “No ens mereixem aquesta miserable classe política que vol administrar els nostres interessos”.

La manifestació ha avançat per la Rambla d’Aragó avall amb força gent (unes 400 ó 500 persones).
A l’arribar davant la Subdelegació del Govern s’ha llegit un manifest i també ha parlat un apicultor alemà Jürgen Binder que ha vingut expressament per oferir suport al moviment antitransgènic i a Josep Pàmies; Binder ha dit “a pesar d’haver moltes persones que no volen transgènics, es segueixen plantant”, ha qualificat als transgènics de “merda” i ha confirmat que si el judici falla en contra de Pàmies "els pagesos alemanys tenen la consigna de manifestar-se davant les ambaixades espanyoles" de les principals ciutats alemanyes; la traducció simultània la feia el catedràtic de la Universitat de Granada José Luis Rosúa (titular de la Cátedra Unesco de Desarrollo Sostenible y Medio Ambiente) que creu que "per la seva tradició la Universitat de Lleida hauria de dedicar una línia d’investigació i educació en agricultura ecològica".

Per fi ha pres la paraula el Josep Pàmies. Ha començat el seu breu discurs agraint tanta sensibilitat a tots els assistents, també ha dit que “a vegades els chivos expiatoris creen un debat a la societat” i axò és bo “perquè a la societat li cal el debat”, “Abans creiem que amb herbicides podríem canviar el món, ...i va funcionar uns anys” i després va parlar de les cada cop més greus malalties que s’associen a la utilització de plaguicides i la transgènia de les llavors, ha fet referència als joves agricultors ecològics celebrant la seva empenta, ha anomenat de “gran bestia” als transgènics que “volen dominar el món”, la nota més dramàtica ha estat quan ha explicat que “2000 pagesos de la India es suïciden cada any perquè ja no poden pagar a Monsanto”, “es foten un trago de l’herbicida (aquell verinós producte que junt amb les llavors transgèniques els ha acabat arruïnant)”, “l’aliment és una eina de control mundial”; per acabar ha assumit que està preparat per a qualsevol sentència, a agraït el recolzament de la seva dona i ha convidat a l’activisme “sempre pacífic”.


Sòlids arguments per dir no als transgènics o OGM:

perquè són un atemptat a les espècies autòctones, perquè ni tan sols són més productius que les varietats convencionals, perquè no són desitjades per la majoria de consumidors, perquè comporten riscos sanitaris importants, perquè privatitzen els organismes vius i del patrimoni genètic universal, perquè redueixen encara més l’autonomia de la pagesia en matèria de llavors, perquè posen en perill la viabilitat de l´agroecologia, perquè es tracta d’una tecnologia inestable i de repercussions imprevisibles, perquè es basa en combinacions genètiques que mai es podrien produir de forma natural, perquè una vegada generalitzats esdevindran una imposició, perquè estan controlades pel lucre de quatre multinacionals, perquè retallen les llibertats de qui no vol cultivar OGM, perquè ja hi ha 100 regions Europees lliures de transgènics, perquè van en contra de la sobirania alimentària, perquè després dels primers anys augmenten les necessitats de pesticides, perquè la seva contaminació és irreversible, perquè les administracions no han aplicat el principi de precaució, per la complicitat de bona part dels científics amb les empreses de l'agronegoci, perquè el Govern i els partits polítics ajornen la resolució del conflicte, perquè no acabaran amb la fam al món: la fam és una qüestió de voluntat política.

7 jun 2007

...continuïtat...

És el moment de reconèixer que SOC no aparegué per a les eleccions oportunistament. La proposta d'allò que anomenem Neopolítica és fruit d'una profunda reflexió personal per part tots els membres que hi participem en el projecte. Sabem que el nou moviment social en el que estem implicats, encara està en procés de germinació. Una altra societat ha de ser possible, i per això, l'organització d'un altre activisme polític ha de ser necessari per poder assolir-la.
A la darrera reunió de SOC vàrem començar parlant dels resultats electorals. Els 158 vots de SOC van ser valorats positivament per tots els assistents; es van considerar el poc temps que haviem tingut per organitzar-nos, la manca de recursos, el poc interès mediàtic, la dificultat d’arribar a la gent en època de campanya, etc.

Durant la reunió va sortir la necessitat d’expressar què representa SOC per a cadascú. Sobre SOC, gairebé literalment, es va dir tot això:
"SOC posa amb evidencia la manca d´espiritualitat existent i proposa un canvi d´actitud, a l´hora que valora el que hi ha de vital en allò més mínim."
"SOC, (és) el canvi que vols veure en el món" ("Sigues el canvi que vols veure en el món" Gandhi)
“Solució social”
“Desitjos que volem”
“Eina de canvi”
“No te que haver una cara; (qui representi SOC) te que ser però no te que ser (ha de ser un vehicle dels demés)”
“Necessitat d’invertir la piràmide socio-política”
“Participar, aprendre, (manifestar) un canvi de consciència”
“A llarg termini és una llavor que donarà un fruit d’una vibració molt més global. Això és produirà seguríssim”
“És un projecte en un nivell de consciència política”
“Anem fent, i veurem els canvis”
“Utilitzar la democràcia per a créixer com a societat”
“No vendre res, compartir, aportar projectes xulos (constructius, creatius)”
“Una implicació amb lo que et toca. Potser és hora de fer algo més”
“Milloro jo i milloro cap a fora, des de la desidentificació”
“Tornen les ganes de fer coses, (perquè) hi ha coses per fer”
“Compromís, passar a l’acció (sortir d’una falsa comoditat)”
“És un treball interior personal des del silenci de l’acció”
“No hi ha acció en la política, per això la política no avança”
“És una revolució personal i social”
“És plantejar-nos com hem de viure, i com hem de conviure en societat”
“Educar-nos socialment per millorar la nostra existència”

Podeu afegir més coses, és molt important que tots participem en aquesta llista. (Què et suggereix SOC, què et va atraure, què t’il·lusiona, què li desitges, què li proposes?)