Aluja, la Política i la Màgia
Vaig conèixer al Xavier Aluja abans de ser regidor. El vaig conèixer a un curs de màgia que feien a un local del carrer Cavallers. Ell i el seu company Joan organitzaven tallers per difondre l’art de la màgia. Lo seu eren les cartes. Vaig trobar que era molt generós desvelant efectes màgics sorprenents, que, de segur havia trigat molts anys en conèixer i perfeccionar. Però és clar que "la màgia és generosa i fa generós aquell qui la practica".
Com els efectes màgics només s’expliquen entre mags, el petit grup d’iniciats ens vàrem sentir plenament agraïts. Agraïts per haver set inclosos dins un espai semblant al d’una societat secreta que acariciava exquisidament un meravellós coneixement: el poder de fer trontollar la realitat quotidiana.
En la màgia, la raó perd sempre la partida, si menys en el primer segon després d’un efecte màgic, tot just abans que la ment vulgui desesperadament aferrar-se a allò conegut, tot just abans de capficar-se en voler “descobrir el truc”, just abans que la fredor del cap refredi també l’emoció del cor davant “lo extraordinari”. Quin deliciós moment és quan allò que la raó diu que ha de passar, acaba no passant, quan apareix la sorpresa, l’espontaneïtat, la pèrdua del control, el moment quan, en definitiva, se’ns revela que una altra realitat és possible, i que existeix i apareix al costat de la realitat quotidiana, això sí, només si tu estàs preparat i la vols veure.
Sembla que els seus companys paers alaven al Xavier Aluja per la seva humanitat i bon treball fet. Jo no puc dir res de tot això, perquè tot i sent president d’un partit polític de Lleida, jo només vaig conèixer al Xavier Aluja mag. A ell li dec part de la meva visió màgica i magna de la política. Ara només vull expressar el meu agraïment.
Javier Gome
Publicat al diari Segre el 04/04/08
Com els efectes màgics només s’expliquen entre mags, el petit grup d’iniciats ens vàrem sentir plenament agraïts. Agraïts per haver set inclosos dins un espai semblant al d’una societat secreta que acariciava exquisidament un meravellós coneixement: el poder de fer trontollar la realitat quotidiana.
En la màgia, la raó perd sempre la partida, si menys en el primer segon després d’un efecte màgic, tot just abans que la ment vulgui desesperadament aferrar-se a allò conegut, tot just abans de capficar-se en voler “descobrir el truc”, just abans que la fredor del cap refredi també l’emoció del cor davant “lo extraordinari”. Quin deliciós moment és quan allò que la raó diu que ha de passar, acaba no passant, quan apareix la sorpresa, l’espontaneïtat, la pèrdua del control, el moment quan, en definitiva, se’ns revela que una altra realitat és possible, i que existeix i apareix al costat de la realitat quotidiana, això sí, només si tu estàs preparat i la vols veure.
Sembla que els seus companys paers alaven al Xavier Aluja per la seva humanitat i bon treball fet. Jo no puc dir res de tot això, perquè tot i sent president d’un partit polític de Lleida, jo només vaig conèixer al Xavier Aluja mag. A ell li dec part de la meva visió màgica i magna de la política. Ara només vull expressar el meu agraïment.
Javier Gome
Publicat al diari Segre el 04/04/08
No hay comentarios:
Publicar un comentario