L'anècdota política, per oblidar

Una nota sobre el nostre primer contacte amb la classe política. Per Javier Gome.

"Dilluns, dia de Sant Jordi, vaig assistir a una reunió pel repartiment dels carrers on els partits ficaran banderoles propagandístiques. Érem gent de PSC, CIU, ERC, IC-EV, PP, Ciutadans, Plataforma per Catalunya, Candidatura d'Unitat Popular, Familia i Vida i nosaltres, Societat Civil (no hi eren per exemple Lleida Treballadora, que pot ser ja sabien de que anava tot això).
El que havia de ser un repartiment democràtic i equànime (tot i que la llei fica com a preferència d’elecció els partits que hagin tret més vots en els darrers comicis) va derivar en el següent:

La reunió va començar amb un apunt dels representants del PSC dient que la lectura de la llei podia fer-se fent aquest repartiment només entre les forces polítiques que van tenir vots les darreres eleccions. Alguns es van callar, però la majoria (havíem representats 5 partits nous) va dir que el just, era fer un ordre i que cadascú demanés un carrer i així fins repartir-los tots.
Després d'un quart d'hora de discussió, fer fotocopies del DOGC de la llista de carrers per als que no tenien..., es va començar el repartiment. Va començar PSC, triant Blondel perquè tenien la seu, CIU..., i els penúltims érem nosaltres.
Vam dir que qualsevol ens anava be, que algú podia elegir per nosaltres si volia, a voleo vaig triar el carrer Bonaire. El representant de Plataforma per Catalunya (que per cert, era l'ex-regidor de Joventut), va triar també i tot just al començar la segona volta, es va interrompre la dinàmica perquè un representant de CIU va dir que pot ser tenia raó el representant del PSC en la primera intervenció.

Estaren discutint deu minuts mes sobre el tema. El President de la Junta Electoral de Zona (o el Secretari, no sé qui era) anava amenaçant que si no es ficaven d'acord, s'haurien de presentar les peticions per escrit i ja ells repartirien segons els seus criteris.

En aquest punt, servidor, s'aixeca, se para la discussió, i dic: "amb tots els respectes senyores i senyors, el partit que represento deixa la reunió i acceptarà de bon grat aquells carrers que ningú vulgui (una representant d'ERC, exclama -un que renuncia!-), no renunciem però et fiques a favor del problema o no, espero que entenguin la postura del nostre partit, adéu".

No sé de quina manera es van ficar d'acord, ni m'interessa personalment. Nosaltres estem per fer política, i això m'evocava uns quants gossos famèlics, alguns més grossos i altres més prims que volien devorar el mateix pernil. Tranquils, SOC ja es menjarà l'os si cal, i això que alguns som vegetarians.

Al cap i a la fi, aquest és un exemple del que ha derivat la política, sobretot quan s'apropen les eleccions. Nosaltres no arribarem a la Paeria per la propaganda. Les nostres idees, estan arribant a l'escola debatent-se a la classe de Socials, o com un manifest llegit al començament de la classe per una professora universitària.

És la força de la Societat Civil. És imparable."