Primera nota de premsa local a La Mañana
Aquest és un dels articles més llegits del blog . L'article no és gaire definitori de la proposta de SOC com partit i per això et convidem a conèixens més en altres entrades: www.societatcivil.blogspot.com
Avui han publicat la primera nota de premsa sobre SOC. Matitzem que la nostra mentalitat efectivament no és política, sinó neopolítica www.neopolitica.blogspot.com.
Societat Civil, otro neopartido que se presenta a las municipales de Lleida
Claudia Navarro 20 abril 2007
Societat Civil, una nueva formación política, que dice ser “alternativa”, se presenta a los comicios del 27 de mayo, con el ánimo de dar otra visión a los leridanos e impulsar, en la ciudad, la cooperación por la paz a través de las plataformas, las ONG’s o los movimientos sociales.
Aunque todavía no han presentado su lista, el portavoz Javier Gome, profesor de yoga, asegura que sus miembros no tienen una mentalidad política, “más bien nos presentamos con el ánimo de conseguir representación municipal para los movimientos sociales”. Desde su web, societatcivil.blogspot.com, el responsable se muestra optimista por el apoyo de los ciudadanos y las visitas recibidas.
Aunque todavía no han presentado su lista, el portavoz Javier Gome, profesor de yoga, asegura que sus miembros no tienen una mentalidad política, “más bien nos presentamos con el ánimo de conseguir representación municipal para los movimientos sociales”. Desde su web, societatcivil.blogspot.com, el responsable se muestra optimista por el apoyo de los ciudadanos y las visitas recibidas.
Font: www.lamanyana.es
1 comentario:
(Crea) Un partit que et representi.
És evident que no hi ha passió per la política. Passió es pot tindre pel futbol, perquè a la fi, amb el teu equip guanyes o perds, però no et recapten impostos i els utilitzen com els hi ve de gust.
Diuen que majoritàriament la política el que desperta és indiferència i rebuig. És la minoria de la població la que en les eleccions vota satisfeta a un partit. I encara més preocupant és el fet que la meitat de la ciutadania que pot votar s’absté de fer-ho.
La lectura planera de tot això és que la política actual, governi qui governi, no és representativa ni d’una quarta part del conjunt de la societat. La minoria decideix doncs el destí per la majoria?. Aquest és el parany de les democràcies actuals: creure que les decisions que ens afecten a tots provenen de l’acord de la majoria. La realitat és molt lluny d’això.
Si volem avançar cap a una veritable democràcia (poder del i per al poble), tenim molta feina com a societat.
Tant a prop de les eleccions el discurs més convencional és apel·lar al vot, tot i que sigui cap a l’opció política menys dolenta. Però és totalment legítim i coherent, com fa la molta gent que no vota, deixar de confiar en els politics que actualment hi són i s’han manifestat incompetents en la seva gestió i la seva ètica (i ara em fixo en el recurrent exemple de l’habitatge: el poder adquisitiu de la vivenda s’ha reduït un 1000 per 100 en una sola generació; per comprar un pis amb el mateix poder adquisitiu que en l’any 79 hauríem de cobrar al mes uns 15000€ o que els pisos baixessin fins a 18000€, la qüestió es que cap de les dues situacions succeirà; i com aquest fet no només ha succeït a Lleida sinó a tot arreu, tampoc estaria molt ben pensat de continuar confiant i mantenint ni els mateixos polítics, ni els mateixos partits polítics, ni les mateixes línies politiques, ni el mateix sistema polític).
Tot i això, la resignació i l’abstenció del vot continua semblant de les pitjors opcions, doncs els governants continuaran fent lo seu a expenses dels no votants.
Però mirant entre les millors opcions, la democràcia també obre la porta a un recurs poc difós i cada cop més útil: si cap partit et representa, doncs crea tu el partit que et representi. No calen molts recursos ni molta gent per fer-ho, i lo millor es que quan votes et sents identificat i la democràcia torna a tindre sentit.
Javier Gome. (Carta d'opinió publicada a La Mañana 23/05/07)
Publicar un comentario